el Feo y el Malo

En frio

2011-02-01T23:52:00.001+01:00

Dias hacia que no tenian noticias de mi. Poco a poco llegara el tiempo en que las acciones brillaran por sus consecuencias.

Coloms i corbs

2009-03-27T11:01:00.002+01:00

Vaig veure volar un colom blanc, un color que pnsava que sera portador de la pau i potser de la prosperitat. Vaig veure volar aquest colom i vag esperar amb ansia que s'acostés a mi per aportar-me una mica d'esperança. Vaig confiar en aquest colom.
En un moment donat el colom blanc portador de la pau i la prospertat es va convertir en un corb que m'arrancà els ulls i em deixà cec cara al món. Ddesde llavors els no poder veure els colors del món va fer que laeva pena encar fós més gran.

Abrassos

2009-03-24T21:46:00.002+01:00

A vegades només es vol una abrassada i no es rep ni un hola.

Rendir-se

2009-03-22T03:25:00.002+01:00

Quan no es pot mes, ja costa respirar i no tens força ni per plorar. Quan les ames funcionen soles i els teus moviments son mes que forçats. Camines mirant al terra pq tot el que hi ha al voltant no importa, ja només importa no ensopegar un cop m,es. No saps si t'axecaras, pq t'estas rendint, pq ja no hi ha res ningu hi ha ni ningu ha estat mai. Quan t'adones que realemnt ets tan poca cosa, que t'agradaria desapareixer ja, finalitzar el cami i fins aqui hem arrivat.

Estic fart que tothom mantingui una distancia amb mi, es tan doloros, tantissim. No puc mes, m'estic rendint no puc mes.... m'ofego.

Es dificil.

2009-03-21T01:53:00.002+01:00

Tan dificil es que et preguntin com estas?? an dificil es que algu tingui una mica de preocupació per qui te al costat més enlla que sortir de festa, divertir-se i la disbauxa??
A vegades crec que demano molt quan demano una trucada de telefon, un com estas? o un gracies. Es trsit pensar que quan dones als altres a vegades el sentiment que es te en donar es pensa quees reciproc, ero no es així. Suposo que les coses aniran d'aquesta manera fins el dia ue no aguati més i exploti.
No crec que el que demano sigui tan dificil, no ho crec....

Pensaments

2009-03-20T22:46:00.003+01:00

Es molt dur quan tens la sensacio que el dia de dema sera pijor que el d'avui. I més dur encara quan cada dia es repeteix la mateixa sensació.

entrant en barrena

2009-03-17T22:14:00.002+01:00

Com els avions que poden fer una maniobra brusca i cauen en barrena, amb un descens vertical i vertiginos cap a terra fins a estabellar-se o no. Tot depen de la destresa del pilot o de l'esta d el'avio.
Jo estic aixi, caient en picat espero saer maniobrar i rectificar a temps, en tot cas si m'estempes espero no arrivar a notar-ho.

Persones

2009-03-16T17:32:00.003+01:00

Un company em va dir un cop: "Les persones son com els autobusos, si perds algu al cap d emitja hora en passara un altre que podras agafar".

Hi ha persones que si i altres no, pero tenia rao en la majoria dels casos.

Viure

2009-03-12T20:36:00.002+01:00

Viure, disfrutar diuen. Francament disfrutar es senzill no?? Vaja com a minim jo ho penso, pero avegades s'ha de ser franc. Com treure la boirna que tenim en mig del cami i qe no ens deixa veure-hi? Jo sempre he eserat que sortis el sol. Ara m'adono que potser la meva vid, al contrai d'altres, el sol brilla ben poc. Tot i així que collons, he de caminar i ensopegar, mes que d'altres potser, però m'he d'acostumar o be a caminar entre la boira a espantar-la. Espero poder arrivar a desti.

Poc a poc s'arriva lluny, jo així ho espero.

Pensaments d'avui

2009-03-11T20:23:00.002+01:00

Es curiós com he après a disfrutar de les petites coses de la vida, però no he après a no esperar res del futur i això fa que sovint no pugui disfrutar el que es mereix el present.

2009-01-30T10:02:00.003+01:00

Em vaig adonar massa tard de que tractava el compartir. No era fer 2dos bocins d'un entrepà a l'hora del pati i donar una part a algú. Tractava de donar part de la meva vida a algu pq aquest algu volgués que jo fós particep de la seva. En major o menor mesura he sigut particep de les vides d'altres persones, però mai he sabut com fer particep de la meva a ningú. I ara crec que la meva vida s'ha convertit en un bloc tan solid que ja ningú hi podrà formar part, per compartir res més que una part insignificant del que jo soc.

Passa el temps

2008-10-14T08:50:00.002+02:00

El pas del temps nomes em donaa veure q en res es pot creure, q en ningu es pot confiar que ni nomes jo soc qui em pensava.

Per qui preguntes?

2008-05-22T22:01:00.002+02:00

Doncs no se pas per qui preguntes. Jo no et coneico, no soc el tue amic no soc ningu, no som res. Et confons, jo no he dit res, tu has cregut algo que no es.

No sm ningu jo no et soc res, tu no m'ets res i aixi es, i crec que desde aquell dia aixi ha de ser. Jo tampoc se el dia exactament, nomes et podria citar una època.

Però et repeteixo no som res, potser conegut, pero per aixo millor no res res!!

Per això et dic que no se per qui preguntes, pq aqell per qui demanes ja fa temps que no hi es.

Com es pot explicar una cosa a algú que no vol entendre, no hiha cosa mes clara que dir no ens coneixem i no tinc ganes de repetir-ho: no som ningú no som res, i no em facis parlar més.

if you tolerate this your children will be next

2008-04-14T15:02:00.001+02:00

El futuro te enseña a estar soloEl presente a ser cauto y fríoPero si puedo disparar a un conejoPuedo disparar a un fascista.
Balas para tu cerebro hoyPero volveremos a olvidarlo todoMonumentos puestos de la pluma al papelMe convierten en una cobarde maravilla.
Y si toleras esto tus hijos serán los siguientesSi toleras esto tus hijos serán los siguientesSerán los siguientes, serán los siguientes, serán los siguientes.
La gravedad mantiene baja mi cabezaO quizás es la vergüenzaDe ser tan joven y tan vanidoso.
Hay agujeros hoy en tu cerebroPero soy un pacifistaHe caminado por Las RamblasPero sin verdadera dirección.
Y si toleras esto tus hijos serán los siguientesSi toleras esto tus hijos serán los siguientesSerán los siguientes, serán los siguientes, serán los siguientes.
Y en la calle esta noche un viejo juegaCon recortes de periódico de sus días de gloria.
Y si toleras esto tus hijos serán los siguientesSi toleras esto tus hijos serán los siguientesSerán los siguientes, serán los siguientes, serán los siguientes

On soc?

2008-02-25T13:32:00.002+01:00

On soc? No ho se..... només se que no estic amb vosaltres. No estic ni mes amunt ni mes avall, simplement no estic amb vosaltres. No se on soc, per tant no s eon em dirigeixo, i per alli on camino no conec a la gent i no em sonen les cares. Se on em dirigeixo? jo dic que si, pero francament nomes camino, no se si endavant o endarrera, si a dreta o esquerra, nomes camino. A vegades em dona la sensacio de caminar i no avançar.
Nomes se que no estic amb vosaltres, ja no. No se si estic mes amunt o mes avall, simplement no hi soc.

Reflexió

2007-11-18T13:36:00.000+01:00

Si fas sempre les mateixes mescles et sortirà sempre el mateix.

5-11-07

2007-11-05T22:45:00.000+01:00

alguien bromeba a su propia costa de forma autodesructiva

No......

2007-11-02T21:15:00.000+01:00

Dol molt al no ser correspost. Ostia quina putada!!!

La Llum

2007-10-19T21:26:00.000+02:00

Soc fotograf, la meva feina es interpretar la llum. :)

8-10-07

2007-10-09T00:26:00.000+02:00

Nomes poder fiar-me de mi mateix es trist, però de qui em puc fiar sino....

Jo

2007-08-28T22:19:00.001+02:00

Tinc la capacitat de deixar d creure en les coses massa rapidament.

Reflexio

2007-08-04T04:05:00.000+02:00

nO ME METERE DONDE NO ME LLAMAN, SIMPLEMENTE PQ NO ME HAN LLAMADO.

No se pas

2007-07-09T22:15:00.000+02:00

Diuen que soc bona persona, pero jo no se si ho soc.
Diuen que tinc un estai al mon, pero jo dubto que eltingui.
Diuen que l'esperit es el que ens ha de portar tan lluny, pero jo no se si encara tinc aquell esperit.
Diuen que encara poso il.lusio en tot allo que faig, pero jocrec que lameva il.lusio va quedar perduda fa molt detemps.
Penso que emcara emdirigeixo cap a algun nord, pero la meva bruixola ja no sap cap a on em porta.
Jo sempre havia volguit que els estelsemportessin en la direccio correcta, pero ja fa massa temps que el meu cel esta nuvol. No trovo res en la tempesta inbterior que cega tot allo que m'agradaria ser o fer.Jo mateix em poso les pedres al cami onhe de passar mes tard.
Diuen que hem d serfelicos, pero jo encara no he apres a ser-ho. Potser non ho podre sermai.
Diuen que tinc la forca, que tinc el potencial, potser es que en aquesta vida em falten les ganes.
No se pas on dirigir-me nomes se que no puc tornar enrere.
Potser he comes l'error de buscar-me a mi mateix en comptes d buscar el cami que m'ha deortar a mi mateix.
No hay nada mas preciado aue lo que nunca he tenido,nada mas amado que lo que perdi.

Positiu

2007-04-20T22:53:00.000+02:00

Sempre hem d pensar que les coses han d'anar a millor, si volem que les coses canvin en positiu i no pas en negatiu.
Un somriure, pot fer somriure a algu altre. :)

Lagrimas que no pueden salir

2007-03-01T11:41:00.000+01:00

Lagrimas que no pueden salir son aquellas que no sabes o no puedes llorar. Son lagrimas que se quedan dentro tuyo, y que solo hacen que el sentimiento que tiene cada lagrima se quede dentro sin que pueda salir al exterior. Sentimientos a exteriorizar que se quedan dentro sin salida. Poco a poco estas lagrimas van llenando un interior independiente con vida propia, y este interior se invade por un mar d lagrimas que no se puede sacar ni llorando ni de ninguna manera. Poco a poco el corazon se va llenando se una serie de sentimientos y de tristezas que no hacen otra cosa que contaminar todo lo que tocan. Estancan toda evolucion, estancan toda gana de tirar hacia adelante y de querer evolucionar.
El corazon se inunda, el resto se pudre o se inunda de una gran desgracia, infelicidad o amargura en el lugar interior donde uno solamente deberia tener pensamientos positivos, esperanzas y ganas de vivir.
Hay momentos que ñlas lagrimas dejan d ser lagrimas y se convierten en hielo, dejando aridos todos los sitios donde se acumulan. El 1er sitio donde en hielo se acumula es en el corazon, hielo que toda vida mata i que toda evolucion estanca.
Son lagrimas que tendrian que salir pero que ya no recuerdo ni coo hacerlo, lagrimas y sentimientos que inundan my interior dejando arrasado todo eso que un dia se tendria que haver transformado en un sentimiento positivo para mi. Un sentimiento que me hubiera gustado compartir pero que ahora ya no puedo.
Hielo e slo que tengo y no es lo que busco, yo busco el calor de los buenos pensamientos, pero ielo es lo que me rodea y me estanca dejando que el tiempo pase mientras yo estoy parado. El hielo es lo que se me lleva y es lo que se acumula dentro d emi, eperando asi que el tiempo haga su trabajo y se me lleve en medio d euna capa de tinieblas, donde lo unico que sabre quando llegue es que el tiempo se acaba, que dejare de ver la luz del sol que me deja obervar los colores que tanto me gusta ver.
Una vez hundido sabre que nada me espera, sabre que nadie me buscara, pq debajo del hielo nada hay. Los buenos y los grandes tesoros se encuentran bajo la arena caliente, como las tumbas de los faraones.
Un corazon helado, unos sentimientos congelados, una persona que ya no puede y que ya no se acuerda de coo avanzar.

Deixa-ho estar

2007-02-15T11:39:00.000+01:00

Deixa-ho estar pq aixo esgota.
Voler controlar i controlar-te tots els fets i accions pq no t'afectin no vol dir ser valent, es ser un covard per no voler afrontar la vida real i que verdaderament hi ha.

Vida

2007-02-11T13:15:00.000+01:00

La meva vida es un jardi d'ortigues on m'arrossego i m'arrossego sense poder axecar-me. Tot son picors tot son dolors, i nomes miro d'arrossegar-me mes endavant per intentar sortir del jardi d'ortigues, pero es infinit i el dolor cada cop s'acentua mes i la meva pell esta es dolguda i erosinada. Vaig axecar a molta gent pq no s'arrosseguessin pensant que despres m'ajudarien a mi, pero despres marxaven, i jo alli amb el meu dolor. Soc jo qui s'ha d'axecar a si mateix encara que hagi d fer caure als altres.
M'he d'axecar, pq les ortigues em continuaran picants als peus, pero la resta del cos em sanara i llavors el dolor sera suportable.

Mon

2007-02-11T13:12:00.000+01:00

Avui he necessitat del món, pero no el tinc pq el vaig regalar!!!
El recuperare.

Que collons li dec jo al món??

2007-02-11T12:44:00.000+01:00

NO LI DEC RES AL MON, NO LI DEC UNA PUTA MERDA AL MÓN!!!
Es aixi d clar no dec res al mon ni a ningu, i llavors pq osties em comporto com si degues la vida a tothom?? Estic fart, es una bogeria una tonteria tenir que donar mes als altres que aun mateix. No em serveix d res donar tot el quer tinc a la gent si amb mi mateix estic enfonsat. No em serveix d res donar a la gent si la gent mai vol retornar el que es dona o a vegades simplement es deixa. No li dec res a ningu i baso la vida com si degues la meva puta vida a tothom!!!
No li dec res a ningu, i si es aixi pq faig el que faig i a vegades em comporto com em comporto?? Ostia i no nomes amb aixo la gent s'acostuma a la comoditat d rebre sense donar res a canvi. De que trata aquesta merda d cosa que faig d'intentar ajudar als altres sense abans ajudar-me a mi? Trtacta de que soc idiota!! Se que aquest costum idiota no l'acabare en 2 dies pero se que en 2 dies hare començat a acabar-lo, pq sere mes egoista pq se que aixo no es just per mi cara mi mateix. Pq no es noblre per mi cara mi mateix, pq simplement no es bo per mi. I a partir d'ara el que no sigui bo per mi no ho fare peti qui peti. S'ha acabat regalar el que per mi necessito, ja no es dona res, pq estic buit, pero prometo que a partir d'ara tot el que vingui ho aprofitare per a mi com fa tothom ostia!!! I el que sobra sera el que donare als altres com fa tothom tb!!! I aixo es egoista? no, aixo es estimar-se a un mateix i prou, als altres que els moqui la iaia, jo ja no sonare cap altre moc d ningu.
Si abans feia les coses per ajudar i pq no dir-ho per sentir-me be, ara em sentire millor pq m'ajudare a mi mateix que aixo es el mes important per a mi, i se que per a ningu aixo es important, pero per mi si. Pq em costara tant veure les coses..... Pero les he vist!!
Fart d'estar per no estar, fart d'estar nomes quan els altres em necessiten, aixo no es ser bo, aixo es ser tonto. Ja s'acaba aixo ja s'acaba
Un amic esta a les dures i a les madures, jo potser sere amic d molta gent pq sempre he estat a les dures d tothom, pero qui hi ha estat a les meves dures?? nomes el mar, jo i el mar el mar i jo pq la ma a l'espatlla que tant he necessitat mai l'he notada, pero avui noto la meva.
Avui torno a tenir força avui he cambiat, avui sere fort i dema encara mes.
Jo soc per mi, i si algu vol alguna cosa de mi haura d compartir, sino no li dedicare res del que jo necessiti per a mi.
A partir d'avui no donare al món mes que el que jo no necessiti per fer-me fort a mi mateix, res del que jo necessiti per fer-me fort a mi mateix, no donare allo que jo necessito per fer creixer el meu interior.
A PARTIR D'AVUI NO DONARE RES DEL QUE JO NECESSITI PER A MI MATEIX!!!

Frase propia

2007-01-08T21:17:00.000+01:00

No va plorar per ell, va plorar perque es sentia culpable.

Favors

2006-12-04T23:27:00.000+01:00

En aquesta vida molta gent esta diposada a fer-te favors, altra cosa es que t'els facin quan els demanes o els necessites.

Gent 1

2006-11-22T22:47:00.000+01:00

Fare una breu explicació. M'agradaria definir aqui alguns tipus d persones amb els que em vaig trovant durant la vida, aixi que poc a poc ho anire ficant. Començare amb gent 1.
Aquella persona que sempre vol caure be.
Aquella persona que sempre vol caure be es algu que no te personalitat, i que no te cervell. Suposo que en va tenir algun dia pero ja se sap entre un cervell o un paquet de tabac la gent escull el paquet de tabac. O be que de no usar el cervel doncs se l'han deixat a l'estació d'autobusos per exemple, segons tinc entes alli tenen apartat d'objecters perduts i de cervells trovats.
Be em deixo de tonteries. Una persona aixi es algú que sense enir persnalitat alguna sempre te una pressa increible per caure be als altres. Per fer això adopta una personalitat semblant a la de la persona que vol caure be. De bon pirncipi sembla que si que et portis be amb aquest element que imita personalitats, pero no sap com fer mes enlla que una trista imitació aixi que tot es desmorona. Aquesta imitacio dura 1, 2 o 3 dies no mes.... depsres t'adones que tens algu al costat teu que es una falsa i barata imitació d'un mateix. Al final nomes pots amb lastima com aquella persona no pot dur el rol que volia portar per caure be, y com que veu que no pot usa altres tactiques per caure be, fer-se el gracios i fer el pallasso, apegar-se a la gent a qui vol imitar com una paparra i fer el pesat. En conclusio, que son gent que l'unic que intenta fer es buscar un jo imitant a una altra persona, bonica manera de buscar-se a un mateix, investigant a casa de l'altre..... Aquest tipus de persones son "parasits" que intenten amotllar-se a la vida dels altres per imaginar o simular que ells tb tenen una personalitat propia, es com lloogar una cinta de video e imaginar que tu n'ets el protagonista i anar fent l'indio pel carrer sense pensar que la cinta s'ha acabar, ha sigut tornada al video club i que l'unic que es fa es posar-se en evidencia.
Aixi que puc dir que son persnes que tenen una personalitat cada setmana, com per fiar-se d'algu així avui es aixi i dema aixa. Si coneixeu algu d'aquesta manera els pdoeu dir que a les estacions de tren, d'autobusos... i ha munts d cervells oblidats que ningu va a buscar, que n'agafin uns quants aixi podran triar una personalitat adecuada depenent del dia o la nit, pq ells son aixi variables....
Avui s'aferren a la meva personalitat, quan es desfaveixi com la boira potser s'aferren a la teva, anem amb compte!! jaja
Un avis, a aquesta gent no els fessiu pensar, tinc la teoria de que si pensen en alguna cosa mes de 10 segons poden explotar, i os podrieu tacar la roba i seria una llastima per la roba.

Imaginant

2006-11-05T22:07:00.000+01:00

Imaginat un món on la mondea de canvi fos un somriure.

Cada dia menys

2006-11-01T12:45:00.000+01:00

Tot s'apaga al meu voltant, error, jo soc el que es va apagant poc a poc. Error, no m'apago poc a poc, m'apagao massa acceleradament sense control. Tan rapidament que no aconsegueixo mantenir la meva flama viva, una flama que dona vida. Vaig començar a triar les coses que creia que havia de salvar per continuar avivant la meva flama, les altres ja no podia perdre el temps amb elles. Vaig anara deixant coses d banda, i centrant-me en aquelles que creia que em podien donar l'esperança de revifar tot en general. Cada cop son menys les coses en les que em puc centrar per anar intentant avivar.
Pero para i m'adono que tot esta perdut, les coses en les que m'he basat per avivar la flama que em dona vida han sigut les que m'han deixat sense oxigen per poder continuar fent la foguera d la meva vida. Es tard, estic cansat.... a vegades ja nomes queda seure i veure l'espectacle dantesc, terrible, horrible, desesperant de veure com la propia vida es demorona com es fa a trossets. Com tot allo que abans eren flors ara es converteixen en mosntres i t'ataquen, com la propia autodefensa ja ha quedat vençuda i nomes pots esperar assegut pq no pots, pq no et pots posar d peu pq tot pesa massa a les espatlles. Pq t'adones que ja en aquesta situacio l'ajuda que et pugui venir dels altres (pq l'ajuda que va venir d'un mateix ja va quedar vençuda) pot suposar mes pes encara.
Assegut, esperant, obervant, esperant.
Ja no desespero, ara nomes espero.

.

2006-11-01T12:16:00.000+01:00

PERILL, ES BUIT!!!!

I QUÈ! JAJAJAJAJA

...

Gotes

2006-10-17T21:18:00.000+02:00

Vaig sortir de casa sense direcció a cap lloc. Jo només caminava pq creia que així podria arrivar al lloc on volia arrivar. Em vaig adonar massa tard que alli on havia d’anar em quedava massa lluny , però ja era massa tard. No podia tornar enrere i endavant era la única esperança.
Havia d buscar un refugi que no trovaba, i quan pensava que l’havia trovat m’adonava que era massa menut, que no em cobria les necessitats d’aixopluc que jo tenia i necesitava. Donava tombs i tombs buscant i buscant i res d res. De sobte em vaig adonar que jo poc a poc estava desapareixent, que havia buscat masses refugis havia buscat en llocs equivocats i m’havia distret massa en tot sense para massa atenció a mi mateix. No podia saber el que em passava, simplement m’estava fonent i nomes era jo, vaig veure com a la gent això no li passava. Les meves formes, les meves ideees, el meu interior, el meu cor, tot el que jo era estava deixant de ser poc a poc, poc a poc.
Em vaig adonar que algo queia a sobre meu i que m’entretenia massa en treure-ho de sobre deixant passar el temps en altres afers que no tenien res a veure amb el que a mi em passava. Com es sol·luciona un problema que no saps com treure l’entrellat…. Passava el temps i m’extingia i ja no tenia temps per recuperar-me, els meus intents eren nuls, i cada cop les meves actuacions eren mes minses degut a la limitació i al desgast i erosió d mi mateix. De sobte vaig trovar la sol·lució, massa tard però:
Estava caient pluja àcida, ningú m’ho havia avisat, i algú m’havia pres el meu paraigües.

Brossa

2006-09-15T18:03:00.000+02:00

Es aixi com em sento, brossa. Es aixi com em fan sentir, brossa. Es aixo el que soc borssa??
Soc brossa cara tota aquella gent que em torna el que jo no soc, soc brossa pq suposo que com bona part d la gent d'aquesta societat nomes som residus i desfets que servim nomes per contaminar una mica mes el que ens envolta. Ens ajuntem els desfets amb els desfets. Nomes som residus aquells que ja ens hem venut aquells que ja hem deixat d ser els que erem i ara som envasos buits d'essencia i de contingut. Pots escolir entre estar obligat a ser una persona com la que vols ser i pendre el risc de que els teu contingut quedi caducat, o pots escollir entre buidat el contingut del teu recipient per ser omplert per que algu vulgui, o encara pitjor quedar buit absolutament buit. Per tant escullis el que escullis el mes provable es que acabis sent un residu tirat, abandonat i contaminant sino als que t'envolten el que t'envolta a tu mateix.
Brossa pq sense adonar-te et converteixes amb allo que destestes, amb una cosa que fa pudor i que casi no e spot reciclar ja que un cop buit ja no te un altre us. Que farem, en tornem grissos, deixem els colors, deixem l'anima alli entafonada i perduda, a la merda tot!! I jas per acabar d remanatar pots tenir la sort de que et tirin a un contenidor i que sentis qeu aquell es el lloc que et correspon pq es alli on "aspiraves" arrivar en aquesta vida, al lloc dels campions, el lloc on tothom aspira arrivar i on l'estavilitat de la vida t'espera amb els braços oberts. Increible he aconseguit la meva fita, despres d'anys d'estudis i de lluitar he tingut que vendre ni mes ni menys que la meva anima pq em tirin a la brossa i aixi em senti .... segur? realitzat? conforme? estabilitzat?.... no se simplement pq em senti com tothom es sent o com diuen que tothom s'ha d sentir. Be i encara et pots sentir cntent, pq et pot passar com a mi o molta gent com jo, que ets brossa tirada pel carrer exposada a que la calor del sol et cremi, a que l'aigua se t'endigui a qualsevol lloc, i a la soletat a la que et pots sentir exposat quan quan nomes ets un envas tirat en mig d'un carrer, nomes una mica d brossa havent oblidat que anterorment vas tenir una anima que et convertia en un algo mes ple, no nomes en un envas buit.
Al final l'unic que et pot satisfer una mica es pensar que en l'aparador on estem tots nosaltres exposats com a envasos pq ens comprin, no era un envas d'oferta, sino que tenia un contingut de qualitat.

Poca Cosa

2006-08-31T00:25:00.000+02:00

Hola i adeu et solen dir alguns, nomes quan et necessiten.
Gracies diuen despres, si son educats....
I no esperis res mes.

Syd Barrett

2006-08-16T20:11:00.000+02:00

Roger (Syd) Barrett

Quería tan sólo intentar vivir lo que tenía a brotar espontáneamente de mí. ¿por qué había de serme tan difícil? (Hermann Hesse)

Syd Barrett

2006-08-16T20:02:00.000+02:00

La veritat es que no se ni com començar, volia fer un escrit per recordar a Syd Barrett, pero no se ni per on començar.
Els elementes es van unir en ell pq crees algo que mes endavant esdevindria d’allo mes gran, pero tal com van arrivar el van abandonar, i aixi es va perdre una d les grans ments musicals dels nostres temps. Un idol del rock comparable a qualsevol que puguem recordar. Quan els elements que el van ajudar a ser gran l’abandonaren va caure en un espiral de dacandencia, i va viure els seus ultims 30 anys apartat de la vida publica i en relax i armonia( com a minim aixo es el que ens han dit).
Syd Barrett va ser gran en una gran epoca, una epoca en que es deixava enrere un passat i es començava a mirar cap a un futur, ell va ser dels que va mirar al futur, pero va voler mirar massa enllà. Tot va anar massa rapid per ell, com una estrella fugaç a qui demanes un destig va brillar moltissim, va marcar un camí, va encandilar a qui el van veure i escoltar i va desapareixer per deixar darrere seu tot un univers per acabar de definir i descubrir. Syd va descubrir un camí nou que molts musics, entre ells els seus antics companys de grup van seguir El camí que ell ja havia començat. Però el preu a pagar per descubrir aquest camí va ser molt alt, va ser tota una vida. Per tothom es sabut que el LSD va ser el detonant de la seva decadencia, pero tb va fer que brilles com els millors, i que descubrir un nou tipus d fer musica el rock psicodelic, les ganes de llibertat, les ganes d’anar mes enllà les ganes d provar i veure noves coses, la sensacio dels viatges van portar a un mite a la seva desaparicio en vida.
Tu vas brillar com molts voldriem brillar una mica al llarg d la nostra vida, tu ens vas deixar el llegat de la teva musica, el llegat del que vas haver d pagar.
Gracies per fer el que vas fer, gracies per acompanyar-me amb la teva musica, gracies per inspirar a les grans obres que despres d tu han arrivat, gracies per tot. Gracies per ser tu, i la teva llum no sera pas oblidada.

SHINE ON…. SHINE ON!!!!!!

WISH YOU WERE HERE !!!!

Roger (Syd) Keith Barrett 6/1/1946--7/7/2006

Esperança.....

2006-07-26T21:58:00.000+02:00

NEGRE ES EL COLOR DE L'ESPERANÇA.

Dono les Gràcies

2006-07-20T18:46:00.000+02:00

Gràcies per no ser aki quan et necessitiava
Gràcies per no saber esperar el que a vegades s’ha d’esperar
Gràcies per no voler arrivar a coneixer
Gràcies per criticarme i jutjar-me sense saber gairebé ni qui soc
Gràcies per creure’t superior a mi
Gràcies per apartar-me rapidament del teu costat
Gràcies per no donar res i esperar tanta cosa a canvi
Gràcies per no donar ni un xic d confianza esperant que jo si la tingues
Gràcies per no voler compendre res
Gràcies per no arrivar ni a despedir-te, suposo que ni aixo mereixo
Gràcies perque no et vas equivocar
Gràcies per marxar sense avisar, suposo que ara es aixi com es fan les coses
Gràcies er repudiar totes les meves creençes
Gràcies per deixar-me esperant un no res
Gràcies per deixar passar el meu temps, tan poc valuos per a tu
Gràcies per donar-me a veure coses que només trovare a faltar
Gràcies per totes aquestes coses que no vas arrivar ni a donar
Gràcies per tallar-me les ales pq no pogues volar
Gràcies! Gràcies!! Per totes aquestes grans coses que t’he d’agrair i que ara ni em venen al cap!!!!

NOMÉS PUC DONAR LES GRÀCIES PER TOT I ESTAR MOLT AGRAÏT!!!

Sentiment agressiu

2006-07-10T22:10:00.000+02:00

Fa uns dies vaig anar a un bar pijo a pendre una birreta. La calor apretava i amb un colega varem decidir anar a pendre una birra en un local pijo que no haviem anat mai. Be aixi que varem arrivar, demanar i seure amb la calma.
Be vaig mirar el local i alli hi havia un quadre, un quadre raro pq si i lleig com ell sol( i demano disculpes al pintor). Com mes mirava el quadre me sganes tenia d'axecar-me de la cadira i trencar-lo, no se el pq pero aixi era. I el mirava i pensava mil maneres de destrossar l'obra, la podria trencar, tallar etc etc.... Potser eren els colors que m'inpiraven agressivitat o potser el dibuix surrealista que ell en si em podia impactar com una situacio agressiva. La cosa es que no m'havia passat mai que mirant un quadre m'inpires aixo, pero sempre i ha una primera vegada.
Potser va ser el bar pijo que ja en si no m'inspirava confiança, el proxim cop en comptes d mirar quadres mirare el terra a veure si hi ha algo que m'inspiri sentiments mes positius.

Tot es tan bonic...

2006-06-22T17:11:00.000+02:00

Tot es tan bonic, aixo es el que ens donen a veure al la televisio o a qualsevol altre lloc. Que ens ho donin a veure no vol dir que les coses siguin aixi. En se poc exemples, pero un que si se del cert es dels ossos panda. Semre ens han semblat bonics aquests ossos que semblen de pelux, que caminen lentament i que ens inspiren com un esperit bo o com a minim d bondat. Hem d saber dels ossos panda que viuen a la natura i que tb tenen les seves coses, com es naural en la natura. Els ossos panda pareixen 2 cries i alimenten a les 2 per igual durant 1 o 2 mesos, pero en el moment que la cria que ha nascut 1er ja tira endavant i no te risc d morir la segona es abandonada impunement per la seva mare. I amb amabdonada vull dir que la deixa sola sense poder valer-se per si mateixa i en mig d la jungla condemnada a morir pel fet d'haver snascut en 2on lloc. Coses de la vida i del desti aixo d naixer en segon lloc. Pero tb poden veure com realment l'os panda tan bonic que veiem ara compartint el bambu amb una cria seva, mentre una altra deu jaure morta pq era el seu desti.
Jo quan vaig saber com sobrevivia aquesta especie em va sobtar molt, son moltes les especies que fanb aixo pero no ens ho ensenyen, potser no estarem preparats per veure la duresa de la natura qui sap. Jo crec que potser no ens donen a veure la dura veritat de la naturalesa pq s'assemblaria massa al que nosaltres com a humans civlitzats fem. A cas es te por de veure que nosaltres som igual a la naturalesa i que actumen d'aquella manera. Tenim por de nosaltres mateixos, pq es pot veure com l'home sembla que retrocedeixi de l'homo sapien a qualsevol criatura que mata a la natura. La diferencia es que a la natura es mata per sobreviure, aki per plaer, per poder, per diner. Es terrible sentir i veure com la gent es torna una bestia que mata, roba etc.... Potser es la decadencia de la civiltzacio?? Semprehe dit que la naturalesa es sabia, molt i molt sabia, i el temps posa les coses al seu lloc. L'home es el depredador per excel·lencia, l'home es un llop per a l'home i l'home sera el seu proipi exterminador quan la naturalesa decideixi tirar endavant sense ell.
Pero tot es aixi? Puc dir que hi ha tantes coses belles en el mon, i tantes persones que no actuen com animals o besties que poden fer oblidar les coses que sovint hauriem d tenir ben present.

Tot es tan bonic.... realment si o realment no? Potser nomes es una d'una infinitat es pantalles que l'home s'ha autoimposat per veiure mes comodament, mes feliçment.
Crec a a vegades, si t'hi fixes, si que tot es bonic.

+ Frases

2006-05-25T21:43:00.000+02:00

«Mi único deseo es conocer el mundo y las tragedias que en él se representan.» RENÉ DESCARTES (1596-1650), escritor francés.

«Las sirenas poseen un arma más letal aún que su canto: su silencio... Es posible que alguien haya podido escapar de su canto; pero de su silencio, jamás.» FRANZ KAFKA

Todo cuanto pudieras hacer, hazlo sin perder tiempo; puesto que ni obra, ni pensamiento, ni sabiduría, ni ciencia, ha lugar en el sepulcro, hacia el cual vas corriendo. (Eclesiastés)
"
Una vez pasado el puente, los fantasmas vinieron a su encuentro..." (Nosferatru)

La conjura de los necios

2006-05-23T18:52:00.000+02:00

“Cuando en el mundo aparece un verdadero genio, puede identificársele por este signo: todos los necios se conjuran contra él.” Johnathan Swift

Einsamkeit

2006-05-22T21:41:00.000+02:00

Ich schreibe meine eigene Geschichte Und lebe nur noch nebenbei Ich bin der einzige der mich bemerkt Und all die Stimmen die zu mir sprechen Sind nur die Echos meiner Sehnsucht Machtlos begegne ich der Einsamkeit Und machtlos zeige ich ihr mein Gesicht Zerfallen in tausend Stücke Krieche ich in tausend Richtungen Und halte deine Hand nicht fest genug In falsche Träume mich geflüchtet Auf besetzte Plätze mich gesetzt Suchte ich die Herrlichkeit der Zweisamkeit Und fand nur die lächerliche Einsamkeit

Cendres

2006-05-17T16:46:00.000+02:00

Un dia vaig decidir cremar-ho tot. Suposava que seria el millor que podia fer, si tot molesta doncs ho eliminem. Podria dir que vaig fer el que una celebre frase diu: "si els arbres no et deixen veure el bosc arrenca'ls".
Aixi vaig fer vaig cremar-ho tot, si mes no intentava que tot tingues fot, que tot es tornes miques, que tot es tornes cendra, per aixi poder-ho controlar. Per aixi saber que tenia el poder per xafar-ho, per estar per sobre, que nomes quedes pols. La pols es massa simple pq pensis que et pot fer mal.
Volia obrar d'aquesta manera FOC FOC FOC!!!! Tot cremat, problema resolt.
Ignorant de mi, mes tard em vaig adonar que els arbres que no em deixen veure el bosc son els arbres que el formen. Que si no son alli, alli no hi ha res, que no busqui pq quan res hi ha res hi ha a buscar o a veure. Pero era massa tard, el mal estava fet. Volia obrar d tal manera que tot fos mes facil, pero obrar aixi va fer que el que vaig pensar que seria mes facil es tornes desesperació, veies que tot era mes buit que abans, i que ell lloc que corresponia a cada cosa ara nomes el podia ocupar jo i res mes, res mes, res mes!!!! Quedava un paratje sec, i eixut comparat amb l'anterior verd i viu.
Però alli queden les cendres fruit de la meva destruccio, esperança de la nova contruccio. Pq tot allo que s'ha cremat deixa darrere seu un algo per crear vida, un algo per reconstruir. Nomes cal veure que allo que s'ha destruit es pot reconstruir, pq la materia es alli preparada per creixer, pero com moltes coses en aquesta vida s'ha d'ajudar pq tiri endavant.
Allo que vaig cremar ho fare creixer a millor, el meu paratje gris es tornara un paratje dels meus colors perferits pq jo aixi ho vull. I recordare que els arbres no em molesten per veure el bosc, els arbres fan el bosc. I recordare que la cendra em podia impedir el respirar. I recordare que el foc el cremava. I recordare que l'aigua m'acariciava.
Quan jo em vaig donar, quan jo vaig saber que el que volia era crèixer vaig tenir el poder d fer-ho crèixer tot al meu voltant. Simplement em va caler axecar els braços, braços que abans em semblaven tan pesats ara em donaven vida i em deixaven volar.
De les cendres tambe vaig apendre, igual que he apres i aprenc de tot el que m'envolta.
Ho vaig cremar tot, pero al final ho vaig saber reconstuir.

Una petita història

2006-04-27T20:57:00.000+02:00

Vaig viure intentant ser una persona, però al morir em vaig adonar que les persones ja s'havien extingit. Ara ja nomes queda gent.

Sense Titol

2006-04-26T11:03:00.000+02:00

Et lleves pel mati. Avui el dia comença com cada dia, volent dormir mes, i el podries quedar dormint pero això tindria conseqüencies. Putes conseqúencies, si et quedes dormint, podries perdre la feina o el bus o ves a saber que, i no interessa. Et lleves, has anat a dormir tard o has dormit malament, i fins coma minim dintre una hora no seras persna, per tant ara per ara no hi ha res que t'alegri el dia, tot el contrari, tot es una merda. Et beus un cafe, o llet o suc, n'i ha que no prenen res i potser poses la tele. Oh quna il·lusio veure les noticies, cap d bona res que et digui surt al carrer que avui es un dia esplendit, tot el contrari. I aixi amb unes ganes tremendes desfiles cap al cotxe, el tren o el bus. Aquell sol matinal que et crema el ulls, i tu l'odies i maleeixes pq sembla que no puguis veure mes que una taca blanca durant alguns moments. Amb una mica d sort a la radio posaran alguna canço que agradi, sino a fotret i a escoltar merda que l'unic que fa es que pensis com s'ho deu estar passant la persona que ha posat el bodrio aquell pq tu t'amarguis mes el mati.
Va passant el mati i si encara es mes mal dia vas topant amb gent amb qui no voldries topar, aquelles escenes d'algu que coenixes una mica nomes una mica i no saps de que parlar i os troveu a l'ascensor. Aquell ambient tens del hola com va etc.. i despres cada un mirant a un canto esperant que arrivi el nostre pis per dir adeu. Gent que consideres merdes i que ells et consideren a tu com a merda tb. Converses absurdes, i temps que voldries estar amb algu altre o en algun altre lloc. Gent que per desgracia sovint et fan recordar certa frase de Orson Welles :" Si te diran 10 mil dolares por borrar cada puntito que se mueve ahi abajo lo harias?", pes desgracia fins i tot t'ho plantejes. Conclueixes que tu, que nomes tu ets l'error que ets qui entprpeix el benestar de la societat. Pero tb et pots plantejar si l'altra gent no es planteja el mateix, borrar-te a tu ja no per 10 mil dolars, sino ja per un simple cafe.
Ja ha passat el mati, i be ja tens algo aconseguit. Ja has passat un mati, pero tens una pressio al pit que t'apreta i t'apreta. Tot el mati t'ha carregat d'odi, de despreci, de desanim, de bogeria... Encara queda la tarda.
Si a la tarda tb has d sortir a estudiar i treballar mes i mes gent que pot ser que gracies a la bondat de la humanitat encara et sentis mes merda del que ets, o tinguis mes despreci per certes persones del que ja tenies. Aixi que de la mateixa manera que has passat el mati pots passar la tarda. Pero si et quedes a casa...... oh!!! Et quedes mirant la tele, veient la gran programacio que fan, sent part d'un linxament a la gent que cets programes van perseguint sense cap mirament. Aixi veient aquestes coses t¡apuntes a un festi identic al dels lleons a la sabana, pero els lleona ho fan per gana nosaltres ja no sabem ni perque.
Total que aixi passa un dia, un dia que a vegades fins i tot podriem dir que ha sigut bo. I a la nit quan tenim la pressio al pit de tot el dia, aquella tensio aquell odi al mon o al que sigui nomes pots fer una cosa:
Fes una piloteta i t'ho em passes, pq es aixi com ha de ser. I un dia quan tinguis un cumul ben gran d pilotetes d'odi ja sortiran a reulluir en forma d'atac d cor o alguna altra enfermetat que ens pot matar.

QUIN GOIG , DEMÀ SERÀ UN ALTRE DIA!!!!

2 Frases

2006-04-24T18:24:00.000+02:00

Los hombres son tan simples, y se sujetan en tanto grado a la necesidad, que el que engaña con arte halla siempre gentes que se dejan engañar. ( Nicolás Maquiavelo)
El mundo está compuesto de necios; entre la multitud esencialmente crédula, se contarán poquísimas gentes que duden, y ellas no se atreverán a decirlo. ( Napoleón Bonaparte)

D'on ets?

2006-03-22T12:04:00.000+01:00

Be, una gran pregunta: D'on ets?? Suposo que cada dia aquesta pregunta tindra mes i mes importancia. Preguntarem a algu abans de dir hola d'on es, i quan ho sapiguem reaccionem. Per tant si es d'on som nosaltres perfecte, sino l'odiem. Be Potser odiar, despreciar, mofar-nos, humillar-lo etc etc... suposo que tot aixo depen d'on sigui o d'on siguem nosaltres. La moda o la manera de pensar o el jo que se que, recau en que o ets com jo o malament. Be avui en dia a aixo li diem intolerancia, se li podria anomenar( ojo paraula que m'invento) fronterafobia. Aixi podem definir que el que surti de la meva forntera o el que no pensi com s'ahuria d pensar en les mevs fronteres el fotem a caldo. Aixi de clar!!! Perque a veure.... tots sabem on vivim i que on vivim ve gent d fora, bueno i aixo es com si fos una conquesta. Ara ja nomes faria falta que es compares l'arrivada de pateres a la costa amb l'arrivada a costes americanes d'antics mariners i guerrers espanyols. Tothom te por de les fronteres, tothom de por d'aquell que ve fora de les seves fronteres no se pq, no es vol la globalitzacio?? doncs ale agafa-la!!
Podriem agafat a tota aquesta gent que tanta por te de qui creua la frontera, d'aquell que esta mes enlla de la seva o no defensa la fronteria com s'hauria. Podríem agafar a aquest personal i demanar que indiquessin on es la frontera, on es aquesta linea que em diu aqui estem a casa meva, ara estem a casa el vei. Aqui es on comencen els problemes, quan la gent veu una cosa que realment es imaginaria, pero que vol que hi sigui. Per tant si ets d'un cm mes cap alla seras o no seras amic. Pq mai s'ha pensar en borrar la linea imaginaria? que es perdria?? Suposo que pèrdriem molta intolerancia que s'hauria de fer sortir per algun altre lloc. Pero fins que no es toleri no ens toleraran, fins que no sapiguem preguntar d'on ets sino on vas les coses aniran igual o pitjor. Una llastima, pero aixi es i aixi va tot.

Blde Runner

2006-03-14T23:04:00.000+01:00

Yo he visto cosas que vosotros nunca creeríais, atacar naves en llamas más allá de Orión, he visto rayos C brillar en la oscuridad cerca de la puerta de Tanhausser, todos esos momentos se perderán en el tiempo como lágrimas en la lluvia...

coses

2006-03-14T22:58:00.000+01:00

Lo menos frecuente en este mundo es vivir. La mayoría de la gente existe, eso es todo.

Tot continua

2006-03-06T21:41:00.000+01:00

On comença i acaba tot?? Jo que se, la veritat no o se i es mes m'agradaria saber-ho pero no ho puc saber. Se del cert que en mi no comença i acaba tot, sino que en mi tot continua endavant i prou. Crec que a vegades el pensar que fem aki, buscar quin es el nostre desti, es simplement estar i ja esta. Be estar i que altres estiguin per turar endavant. Aixi que nosaltres estem aki per ocupar un petit espai en el temps i per reproduir-nos pq algu altre ocupi l¡espai que nosaltres deixarem.
Pero fet i fet aixo es simplificar massa massa, aixi que encara que potser aixo que he dit es tan i tan basic que no s'aguanta per enlloc s'ha de trovar el sentit de l'existencia propia per aprofitar el temps que tenim o ens han donat. Per tant no podria ser que la nostra existencia estigues basada en aprofitar el temps?
Tot i aixi quan el temps s'acabi tot continuara endavant, com deia Queen THE SHOW MUST GO ON.

Viu o Mort

2006-03-03T17:51:00.000+01:00

Ets viu o ets mort?? saps si ets viu o ets mort??
Ets mort i no ho saps, no t'adones que el teu passat ja no hi es que tu gairebe ni existeixes. Quan un ja no es un es quan deixa d'existir, qui ets tu o cal preguntar qui es el teu grup. No em saps respondre queina es la teva fita sino la vostra fita, no em saps definir-te si no defineixes al del costat. No penses, tu actues. No observes, simplement segueixes i aixi vas tirant sdense saber quin es el final. Aqui l'importantes arrivar alla on trothom arriva o vol arrivar, alla on t'han dit que has d'anar sigui qui sigui el preu a pagar. Encara que el preu sigui anular l'anima, o pensar que no en tens per caminar juntament amb la gent. Ves alerta, ves amb compte pq si l'amina es desgrada et degrades per dins, et qiuedes com uan persona transparent, no s'et veu a tu nomes es veu a traves de tu, algu sense res que ompli. Ets algu mes, ets algu que no val la pena mirar pq res per mirar hi ha.
Recordes la ultima vegada que vas ser tu mateix, aquell ultim cp que vas actuar per tu mateix i no pels altres. Vas decidir tu que fer i no et van dir el que s'havia d fer, clar o no ho recordes o no saps a que em refereixo....
Ets mort, tu has deixat d'existir, encara ets aki pero ets un fantasma camines ocupes un lloc, pero pel simple fet d'ocpuar un espai no vol dir res de que siguis viu o mort, aquest espai nomes indica que hi ets o que hi has estat res mes.
Pensa si tinc o no tinc rao, i si ja no pots pensar doncs.....

Frase

2006-02-22T11:52:00.000+01:00

"Et sentiràs defraudat si falles, però si no ho proves et condemnaràs."
Ralph Waldo Emerson

Veritat o mentida

2006-01-30T17:51:00.000+01:00

Els dies van trancorrent i no puc dir que una veritat sigui tot veritat i que una mentida sigui tot mentida. La veritat absoluta no existeix, es mes que evident, pero si aquesta veritat no existeix vol dir que aquesta veritat esta contaminada per allo dolent que hi ha per aki que es la mentida. Dintre de tota mentida hi ha la seva part de veritat, una barreja de les dues dona la idea general que tenim de l'una o l'altra. Sera trist dir que la veritat no existeix i que la mentida tampoc, o que les 2 exieteixen pero que son una. Buscant una sumprema veritat m'he trobat una suprema mentida que fa que tot es descalabri al meu voltant, que em mareji que vegi com allo en que jo vull creure es una mentida. Que en la intensa mentida pugui habitar una gran veritat? Buscar veritats en les mentides i mentides en les veritats, suposo que qui tingui l'ull fi podra diferenciar cada una d'elles. Jo per la meva part l'únic que podre fer es aquesta veritat que s'ha convertit en mentida apartar-la pq ja estic vivint rodejat de prous coses com per tenir que sobreviure d'una mentida, d'una cosa que no es. Buscare en les mentides la veritat, doncs no ho fare simplement buscare i a veure que s'hi trova, poca cosa aixo segur.

Don Nadie

2006-01-03T22:57:00.000+01:00

Qui no es de ningú no es d'enlloc.

Pensament

2005-12-23T13:18:00.000+01:00

Avui Yesterday, Ahir Tomorrow

Frase

2005-12-16T19:48:00.000+01:00

En els errors de la naturalesa esta la evolució.

Diferents 1

2005-12-15T22:01:00.000+01:00

Som diferents, tots volem ser diferents per sentir que hi ha algo que fa que no ens assemblem als altres, es com alguna gent fa per sentir-se per sobre els altres o diferents als altres. Gent que busca la diferencia per aixi sentir-se idenficicat etc etc... La diferencia no es tracta d sortir del marge de la societat allunyar-se i aixi ser diferent. La diferencia no es tracta de treure mes cap per la mitja d la societat i aixi ser diferent. La diferencia no es tracta deque un es així l’altre es aixà i ja som diferents. Jo crec, i pot ser algo del mes absurd, que totes aquestes coses que es fan per ser diferents o els pensaments que podem tenir de mil i un tipus i aixi dir que pq pensem tal i qual ja som diferents a la resta que no pensa..... o dir que som diferents pq el corrent que seguin no es el que segueix tota la societat i per tant ja divergim i ens diferenciem pq tal i tal i tal......

Jo humilment he pensat, gracies a molts diferents estimuls que han arrivat al voltant meu que la diferencia, la grandissima diferencia es adonar-nos que tots som iguals. Essencial: tothom es igual, tothom del 1er a l’ultim. I quan es diu tothom es desde els grans ja sigui Enstein, Plató, Aristotil i no se infinitat d gent que poguem imaginar, fins als petits com jo. La cosa es que alguns deixen d buscar les diferencies pq saben que tothom es igual, i d’altres no paren d moures i de rascar-se i mirar-se per buscar una diferencia inexistent. Pq fins i tot aquesta diferencia ens fa iguals, tothom busca aquesta diferencia per tant tothom fa igual i això es tan gran que les diferencies que trobem o que imaginem que tenim acaben sent tan minses, quan veus que tothom es igual, que acabes per no donar importancia.

Per aki estem....

2005-11-23T22:52:00.000+01:00

De la frase del post anterior

2005-11-23T21:46:00.000+01:00

Si entres aki llegeixes la frase anterior i realment no et plentejes res..... la veritat es que segons el meu punt de vista ------> TE COLLONS LA COSA!!! Però esperem que no sigui aixi.
Per tant podem dir que el nostre objectiu en la vida, el maxim dels maxim, aquell pel que estem disposats a matar i a fer qualsevol cosa esta plantejat. O sigui es com si la vida fos un edifici i el ve algu i et dir: Shhh!! eh eh!! Que el pilar aquest te al·luminosi i llavors amb cara de tonto respons no en te no en te. Bueno doncs aki queda la cosa.
Així puc dir que potser aixo que busco es un objectiu que he de perseguir per aconseguir l'objectiu d'aquest algu amb autoritat ha dictat. La veritat es que tot es molt complicat, suposo i mirare de buscar les paraules que tot es molt mes simple.
A veure que trontolla tot al nostre voltant pq ens hem d preguntar algo que donem per fet, i que es aixi pq si. Una gent respon a aquesta pregunta argumentant que son feliços pq ells son feliços no pas pq ningú els hi digui com han d ser per ser feliços. Realment aquests raonamenst son excuses que el que fan es donar una rao falsa que es poden creure per aixi continuar tranquils amb tot el voltant i amb que ens envolta i ens fa "feliços". Com deixa un professor meu: qui s'excusa s'acusa, aixi puc dir que aquestes persones insconscientment s'excusen per aixi tapar la preunta mitjançant una mentira pero tu pots veure que realment s'acusen pero que no s¡en volen adonar. Per tant m'atreviria a dir que per ells la felicitat es una manta que cubreix la pregunta( ets feliç pq ets feliç o ets feliç pq algu amb autoritat t'ha dit que as d ser aixi per ser feliç?) i així poden veure feliços. Si es mira d'aquest punt d vista la felicitat es una mentira que osaltres inconscienment ho sabem i per tant aquesta felicitat com a mentira ens porta a la infelicitat ( en major o menor mesura). I sent agoserat puc dir, si aixo anterior que he dit fos cert que no ho se pas, que estem vivint en una mentira, en una farsa. Trist però seria així.
Es molt mes facil cosir una manta de mentides que haver de picar amb un mall la dura pedra de la realitat. Es pot dir que no palentjar-se això, i plantejant nomes dic axecar una mica la manta per veure que hi ha sota tornant a deixar la manta al seu lloc, fa que no es pguin veure els diferents camins que tenim per escollir, que no suspesem cada cami i que nomes seguin alla on creiem que hem d'anar per ser feliços.
Crec que la pregunta pot o no pot tenir resposta, el que si es clar es que planteja moltes coses.
Suposo que aquest tema em donara de palrar en endavant, pero si se que aquesta pregunta em planteja moltes cses i es la pregunta a molts dubes que sovint tinc a sobre meu.
Mentres es llegeix el post segur que cada cop que es diu FELICITAT imagines cosa cosa que representa el maìm d felicitat somiat. Puc dir.... has pensat en el mateix tipus d felicitat que jo segurament ( si es així ho sabras) però s'ha d tenir en comptes que hi ha una infinitat de felicitats o conceptes d felicitat diferents que poden plantejar-se la mateixa preunta però potser en contextos diferents.

Una Fase

2005-11-23T21:45:00.000+01:00

ETS FELIÇ PQ ETS FELIÇ, O ETS FELIÇ PQ ALGÚ AMB AUTORITAT HA DIT QUE HAS DE SER AIXÍ PER SER FELIÇ??

Com un animal

2005-11-22T21:33:00.000+01:00

Soc un porc, aixi ens han definit avui, i qui ho ha dit ( metaforicament) tenia tota la rao. Som una gent acomodada com anmails que esperem que vingui algu i ens doni de menjar, i aixi nomes haver d preocupar-nos per menjar i jaure. Be això ja ho sabia, per avui m'ahn fet veure desde un altre punt de vista que es molt "real". No se com definir real en aquest cas pq no se o acaba la metafora i comença la realitart, trist pero es aixi.
Be doncs aixo, que tgots nosaltres som porcs que ens donen d menjar i dormim, pero grazcies a tot aixo he descobert una cosa que sabia pero no sabia identificar. Be jo soc un porc aixi d clar, normal igual que els altres menja dorms i tan content. Pero potser soc un porc pq se que ho soc, es a dir em vaig cansar tant d correr darrere la meva cua que en un moment d'agotament i d seure em vaig posar a pensar i vaig descrobrir el que ja sabia que soc porc. No es que no estigui satisfet del menjar que em, donen, no que no m'adoni de que tot ho tinc fet, sino que la meva felicitat inexistent realment es aixo una cosa que no es real. Una de les meves grans preguntes ara es si realment soc un porc que vol ser persona o una persona que realment es un porc.... pq clar depenent del que jo pugui ser enfocare la meva vida cap a direccions diferents. Crec que soc una persona que es porc que vol deixar d ser porc per ser algo semblant a la idea que te d'algu que es persona.
I ara nos e pas que dir si soc o no soc persona, si soc persona o potser no soc prou valent per aforntar-ho o si realment aquestes preguntes l'unic quer fan es distreure la meva atencio d porc d'un lloc cap a on hauria d mirar per veure respostes i aixi nojes miro alli on no valdria la pena mirar per buscar....
pero algo si que se, que soc una perdona igual que les altres encara que em plenteji certes coses, que amago el cap sota l'ala com tothom per potser viure millor aixi i viure en la ignorancia i que segurament jo tinc la culpa d continuar sent porc i pensant com a tal. Pq en el moment que jo veig que soc persona poc a poc he d'intentar actuar com a tal i mirar d repirmir certs intints animals que han d quedar abolits i treure a aflorar altres intints com podrien ser la empatia, el voler millorar.
Segurament no soc persona, pero ara se que soc i aixo tb es important.

Escrupols

2005-11-13T22:35:00.000+01:00

Tu no tens escrúpols!!!!- li va dir- si vols et dono els meus....

El universo y la estupidez humana

2005-11-08T21:42:00.000+01:00

Solo hay dos cosas infinitas en la vida, una el universo y la otra la estupidez de los humanos, aunque de la primera no estoy seguro del todo. (Albert Einstein)

Un pensament

2005-11-04T22:37:00.000+01:00

Ens fan patir massa per vendre'ns una felicitat sovint inexistent.

2 que es troben

2005-10-26T21:29:00.000+02:00

Molt temps feia que no veia a certes persones, i realment no les trovaba a faltar i es més segur que elles a mi tampoc. Realment al veure'm va sorgir com una mena d'atmosfera pesada i densa que es podia tallar. Somriures falsos, preguntes tontes cpom aquelles que fan:
Com et va tot??
A que et dediques ara??
Continues veient a algu d classe??
I tothom fa veure que esta interesadissim, que la vida de l'altre momentaneament es molt important i totes aquestes coses i quan ens despedim cada un deu pensar a veure quants anys trigo ara a tornar a veure a aquest pallasso.
El mes curios del cas es que un dels personatges despres d'anys de ni veure'l ni saber res d'ell l'he trobat 4 o 5 cops en 10 dies. I per mes inri m'he trobat a un altre element amic seu en aquest periode de temps. La veritat es que en pocs dies he tingut massa colapse de personatje sno desitjables d veure de BUP i COU (quins temps). El més curiós del cas va ser comrpovar com aquests 2 amics sense estar un davant d l'altre es criticaven a sac. O sigui que son amics, pero per l'esquena se la foten, i per ser encara mes curios els 2 es fotien d les mateixes coses l'un de l'altre. Em va semblar un assumpte realment patetic, pq a sobre d criticar-se sent amics el poc originals que eren criticant-se les mateixes coses cada un.
El patetic d la situacio no es que aquests 2 es fessin això l'un a l'altre, realment son 2 personatjes d còmic, el més patetic es que es el que moltissima gent fa els uns als altres. Suposo que pel mateix de sempre, tenir una mic d superioritat respecte a l'altre i donar-se importancia davant els altres.
L'èsser humà, aquest èsser tan perfecte l'únic que ha tingut la ossadia de dir que està fet a imatge de Déu. L'únic que pot fer el que esta fent. Realment no em puc sorpendre del que fa la meva raça, la humana, però a part de quedar cada dia mes impressionat per la estudpidesa de la majoria d la humanitat, em decpeciona que el que jo crec que es l'esperança cada dia es mes minsa.

Vides com a gotes d'aigua

2005-10-18T21:29:00.000+02:00

Neixes i estas al cel, alla on estas protegit i ningu et pot fer res. El temps va passant i nomes veus que tens tot el mon a sota teu, tot es molt petit es molt fàcil menjar-se el món. Més endavant veus que en el món les coses son mes grosses, però que encara tens temps abans d'estabellar-te a terra. Arriba un moment que veus inminent estavellar-te a terra, i només vols que sigui el mes tard possible. Al final t'estampes a terra i rebentes el mil bocins, i l'únic que queda de tu es una mica d'humitat que en breu s'assecarà. Al màxim que pots aspirar es a caure en una fulla i renèixer com una gota d rosada que també s'acabarà secant.

Curios

2005-10-17T22:23:00.000+02:00

Aquesta tarda anava buscant aparcatent pel cotxe al parquing d la facultat. He trobat un aparcament i algu ha aparcat aporp i he vist que m'esperava. M'ha sorpres que m'esperes, jo no ho hauria fet, una persona a la que durant el temps que hem anat a classe nomes ens hem dit hola i adeu. Be hem parlat de coses mes tontes que es puguin dir fins que al final ha dit el que suposo que esperava dir-me desde que he baixat del cotxe. Be no t'ho vull dir pero sento decepcionar-te..... saps d sobres que el que estudies no et serveix per a una merda, que aixo i res es el mateix!! He pensat segurissim que tu no m'ho volies dir, estic segur que et foties d ganes de dir-me la merda que tinc entre mans. No tentint prou m'ha restregat per la cara el precios treball que te en una tenda d comics que porta junt amb el seu germa....
Realment es tan necessari intentar fotre a la gent i posar la merda als ulls d la gent per poder saborejar el gust d la vida??? Jo crec que potser es tanta merda la que ronda pel mon que despres d restregar la merda a la cara d la gent el que es fa es llepar les mans brutes d porqueria que s'ha empastifat a la cara d l'altre. Despres he imaginat metaforicament a aquell tio llepant-se les mans saborejant el gust a gloria o superioritat o ves a saber que despres d'haver-me ruixat a mi d merda, o coma minim intentar ruixar-me. Potser no s'ha adonat que aquesta manera d fer era que ell mateix es menja la merda que tira als altres, algo bastant comic.
No se pas pq es necessari enfonsar a l'altre per sentir-se millor, o tirar a terra el que un te entre mans pel simple fet d mirar mentre un s'acotxa a recollir el que li han tirat per terra. Aixi som, aixi es la raça humana. Es comic...

Emputjen desde darrere

2005-09-26T22:32:00.000+02:00

Dius que es el mon, que hi faig jo aki. Poc a poc t'adones i reconeixes que les coses son o no son com les veiem. S'ha de tocar i provar per saber que es el que ens envolta, i saber en que ens estem sostenint i saber que es el que hem d fer. Poc a poc et vas adonant de que es el que s'ha d fer, jo controlo el mon es meu i jo soc el mon. Puc tenir i tinc el mon sota els meus peus, ell no roda si jo no li dono permis, el mon no roda si no rodo jo amb ell. Pero t'adones que poc a poc dius el mon roda i tb rodas tanta gent amb ell que no dec ser jo soc el que esta per aki.
Un dia veus que el mon no roda, pero si et mous tu. Ostres emputjen desde darrere, es a dir que altra gent fa el mateix i volen el meu lloc, pero que es el que aki passa!! El mon no soc jo, jo nomes foro part d'una mica del mon, i no puc emputjar enrere pq tanta força porten que nomes es pot anar endavant. Tota la meva experiencia nomes em serveix per mirar endavant i mirar de no ensopegar i endavant endavant. Pero d sobte apreten tantissim al darrere que no e spt aguantar un comença a ensopegar i a ensopegar fins que en un moment ja no t'exeques i alli veus que tot el mon que tenies als teus peus ara esta a sobre teu i que amb prou feines pot fer res. Nomes pot fer una cosa, esperar i deixar passar als que per darrere venen.

No titol

2005-09-22T19:09:00.000+02:00

- Observa avui aquella flor pq dema pot ser que ja sigui morta
- No hi ha ningu pel carrer

Sempre igual

2005-09-04T22:27:00.000+02:00

Et trobes a algu o algu queda amb tu......
+Holes que tal??
-Be problemes....
+Que et passa a veure??
- mil i una coses em passa d tot mira etc etc.....
Llargues explicacions sobre problemes i llarga etsona escoltant problemes!!!
+ be has d posar anims has d posar ganes i afrontar el problema
- ja pero els meus prblemes sempre son tan grossos
+ saps que pots comptar amb la gent del voltant
+ saps jo tb tinc un petit problema....
- be molt be, espero que el sol·lucionis jo he de marxar.
- ja m'explicaras un altre dia el teu problema
-apa adeu
+ adeu.....
Sempre passa igual, s'escolta i s' intenta recolzar despres adeu. Qui es recorda despres d'aquell que esta alli...... ningu.

Instint

2005-08-11T20:49:00.000+02:00

Es instint de supervivencia. Una especie ha de sobreviure per sobre les altres, ha de fer que els seus descendets continuin el llegat, continuin l'especie. Hi ha especies que hi deixen la vida pq els seus descendents puguin viure. Meravelles es fan pq es pugui tirar endavant i generacio rere generacio la vida pugui sorgir i enfrentar-se a la mort tirant endavant. Es així neixes i per aquest grandissim fent l'obligacio es perpetuar l'especie, i mors i aqui queden descendents poer continuar la tasca.
Qui mes instint de supervivencia te es la Mare Natura, ella s'ha adonat que per la seva propia supervivencia depen de l'extermini d'algunes especies que posen en perill tot en conjunt. Es per això que la naura ens ha donar inteligencia, per crear armes que ens pugin detruir, pq nosaltres mateixos acabem amb nosaltres i dexem de fer tant de mal. Es per això que tenim medis i coneixements per fabricar bombes atomiques i de tot tipus. Aqui estem, fabricant armes que potser ens eliminaran. Pero es el que tenim, la natura sha de defensar de qui la volen controlar o eliminar, aixo es instint de supervivencia.

.

2005-08-09T23:48:00.000+02:00

En esta tierra orgullosa crecimos fuertes.
Eramos queridos todo el tiempo.
Me enseñaron a luchar, me enseñaron a ganar.
Nunca pensé que podría fallar.

A vegades al final no queda res, a vegades el que queda nomes son cendres que es pot endur el vent.

La marca

2005-08-02T23:26:00.000+02:00

L'home ja de per si es tonto, enpoega 2 vegades en la mateixa pedra encara que l'avisin. Jo com a esser humà que soc, i com sempre dic una mica limitat, he ensopegat. No es pot dir mai que no tornare a ensopegar, pq queden dies per davant i fijo que em tornara a passar. I es curios pq vaig amb compte, pero m'han dit " t encara no tens la marca" i ara ja la tinc. M'he cremat els dits, qui no es crema al braç es a la cama o on sigui, ja se sap es treballa amb coses molt calentes...... Doncs aixo m'he cremat els dits quan ensava que una llauna estava freda i esta acabada de sortir del forn. Es poca cosa pero ja estic marcat, aixo es com els cavalls el senyal que indica d'on ets.
Suposo que si no m'haguessin dit que no estava marcat m'auria cremat igual, pero curiosament m'ho han dit.

Crits de Guera

2005-08-02T23:18:00.000+02:00

Alli tothom crida i diu la seva, sera que estan grillats, sera la calor del forn. La cosa es que es va cridant.....:
Aiguaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!
Risssss Rasssss, del tiRON!!!
COM PENJEN!!!
JA S'ENFILA!!!!
ACELERATOOOOOOOOOOOOOORRRRRR DECELERATOOOOOOOOOOOORRRRR

QUE LA RABIA SE M'EMPORTI!!!!
QUE JO SOC LA IRA!! QUE ELS QUE CRIDEN SEMPRE GUANYEN I CRIDANT LA GENT S'ENTEN!!!
aixo ultim es dels pastorets.

Nomes es una mostra de que n'hi ha de pillats al món, de que la gent esta girada pero tot i aixi bona gent que en el fons es el mes important. Es continuara fent el cabra fins que les forces en ho deixin fer. Que si l'estona passa divertida la feina es fa millor i el temps passa mes rapid.

JAJAJAJAJA

2005-08-02T23:01:00.000+02:00

Riures i mes riures. I es veu que ultimament nomes es això que nomes la meva presencia fa rirue a la gent. Es bo, un somriure es una nosa que no es paga i si puc fer riure o somriure jo em sento millor amb mi i amb el que m'envolta. Es dona poc i es reb molt, fas bon rollo amb la gent i es un no parar.
A part de tot això avui algu m'ha dit una cosa que realment pot tenir rao o no. No es la 1a persona que m'ho diu i si es aixi casi que puc guanyar-me la vida d'animador, i mai se sap potser aixi em puc fer ric. M'ha dit: " Tens la virtut de que es situacions extremes poder fer riure o poder treure un somriure", i m'he dit això faig jo?? Be passo el dia rient-me de tot i fent riure, somrient i aixi passo l'estona. Reralment si això que m'han dit es veritat crec que es una cosa gran, algo que puc donar als altres. Pq si en un mal moment tinc la virtut( això m'han dit) d'arrencar un somriure que millor que aixo, es com fer sortir el sol d'entre les tenebres.
I si algu vol un somriure aki en regalo un :) Au, alegria!!! :-)

Aprenent Coses

2005-07-29T00:05:00.000+02:00

A veure que m'ho expliquin!!!! Qui no ha dit mai una mentideta...... jo l'altre dia en vaig dir una. La cosa es que aqui un senyor buscava feina i en va trobar una, cosa importantissima. No es la feina de la meva vida i suposo que tampoc ho serà en endavant, però per una temporada pinta be. La cosa es que em van preguntar tu que tens "estudis...." podries portar una mica de comptabilitat de l'empresa que segur que tu ho has fet. Com es normal jo vaig respondre i tant, però com a persona precabuda vaig dir " tingueu en compte que el que a mi m'han ensenyat a la uni aplicat a la practica es diferent". La cosa es que he de portar uns petits comptes, i l'home que ara els porta m'ensenyara a fer-ho i com fer-ho. Però el meu probema es que mai he fet comptabilitat, i si l'he fet potser estava al bar comptant quant faltava pel 101 de la "buti" o quants cafes em tocava pagar. La cosa es que a marxes forçades amb un amic estic fent clases bàsiques nomes pq no es noti tant de que no en tinc ni idea. El que tinc previst es anar alli dient que m'ensenyin pero tenint una petita base per no enlliscar sempre, sino que gracies a aquesta petita base poder defensar-me el minim pq em vegin aplicat i amb ganes de prosperar, no pas un que no te ni idea del que s'ha de fer. Així que poc a poc vaig aprenent coses, que sempre es important. També he apres que a vegades una mentida no esta de mes, si al darrere tens algo amb que recolzar-la. I es que tal com estan les coses, i jo ho se molt be, no es pot despreciar una treball d'on pots treure experiencia i curriculum, a mes si avui en dia ho fan tot els ordenadors o no??....

Estic indignat

2005-07-24T13:09:00.000+02:00

Així de clar estic indignat, totalment indignat!!! He de dir que els 2 ultims dies estic llegint articles de diaris que realment em deixen de pedra. La policia britanica pot disparar a matar, aixi de clar si sospites dispara i despres pregunta. Divendres varen matar a un electricista brasiler pq portava una motxilla i es pensaven que era terrorista. Dic amb la ma al cor que els atemptats de Londres han sigut terribles com a tot arreu, i realment que morin innocents es algo imperdonable i que no podre compendre mai, igual com no compendre que la policia actui d'una manera tan bestia.
Tal com diu un titular de el periodico:
"La Policía británica pide disculpas por haber matado a un inocente"
Així puc dir que es mata a algu i be surts per la tele demanes disculpes i ja n'hi ha prou. Vas a la mare, familia, amics.... d'aquesta persona, que tenia 26 anys, i els hi dius perdona i ja n'hi ha prou. A aquesta mort l'anomenaran mort necessàra o colateral o com collons ho vulguis dir i ja n'hi ha prou, oblidat. No soc policia pero no hi ha altres mesures que tirar i despres preguntar.... I fredament que s'ho prenen, jo he estat 1 cop a la meva vida a Londres i flipo, suposo que a Londres la gent es deu pujar per les parets pq això es algo que no se... la veritat no se com expressar. Així de senzill vas al metro, portes una motxilla, et persegueixen, no et donen treva i el foten 4 o 5 trets a bocajarro i ja esta problema resolt, ja preguntarem pel a carrer a veure qui es aquest.
Be doncs per si això no fos suficient, que no es poc, aqui adjunto un altre escrit tret de el periodico:
"Se puede disparar a alguien más --ha agregado Blair--, pero se hace todo para que sea lo correcto. Las personas [por los agentes] tienen que tomar decisiones en circunstancias aterradoras".
Així es pot dir que no solament admeten que ho han fet malament sino que no aprenent de l'error ja avisen de que hi poden haver altres victimes innocents. Llavors que ningú surti de casa tu, pq et poden fotre un tret pq portes cabells llargs, o portes una motxilla o simplement pq l'entrepà que portes per dinar els hi pot semblar sospitos. En el cas que hi hagin mes morts hi hauran més disculpes i au endavant que no ha sigut res!!!
Jo crec que per acabar d'embolicar la troca que reparteixin armes a tothom pq com la polícia no pot estar a tot arreu que els ciutadans tinguin armes. Això mateix, que els ciutadans tinguin armes pq si es dona el cas que veiem un sospitos i no hi es la policia per disparar que nosaltres ho poguem fer!! Clar esta que si ho fem es pq som bons ciutadans i el fet es per un be comú, fins i tot per matar a una persona es pot acabar sent un heroi, qui sap, en aquest món de bojos pot passar qualsevol cosa.
Puc dir per últim que l'home, el Homo Sapiens Sapines l'ésser per excel·lencia ( això ens diem nosaltres a nosaltres mateixos...) quan es hora d'anar a pitjor ho sap fer molt bé i molt rapidament.

El nostre joc

2005-07-23T18:53:00.000+02:00

Altre cop hem tornat a començar. Trornem tots junts altre cop despres de molt de temps a reuinir-nos per jugar les nostres partidetes, per riure i per passar una bona estona. Ens reunim de nou despres de que temps enrere haguessim de deixar de jugar per culpa d'algu que no es va comportar com era degut. Però ara això ja es igual, estem alli amb tranquilitat, passant hores que abans també passavem i rient com abans reiem. Somj conscients de que sent el mateix les coses varien, ens fem grans, abans era una cosa continua, ara ja no. Sabem que despres de jugar la nostra partideta cada un ha de fer-se càrreg de les seves responsabilitats. Ens adonem que ara podem anar jugant i passant l'estona però que ja no es com abans que miraves endavant i sempre tenies tot per endavant, ara allò que abans teniem per endavant ja ho tenim a sobre i si no ho tenim a sobre ho podem tocar amb els dits. Que la vida cambia que no sempre es igual tot, i que tots no serem sempre iguals que cambiem que madurem i anem avançant. Avancem més o menys pero poc a poc al que es la vida. El que es allò que intentem aconseguir, o allò que tenim aconseguit, o allò que gairebé toquem amb els dits, i el camí que ens porta fins aqui i el que passem mentre portem a terme aquest camí es el que ens fa com som, el que ens modeja i el que ens fa variar, però sempre sent nosaltres matexos en un fons. Pq clar es que som nosaltres, pero com gairebé tot en aquest món variem i no sempre som iguals.
Ara al voltant d ela taula ens reunim els mateixos, juguem al mateix joc, i fins i tot utilitzem el mateix manual però observes i no tot es igual...... el llibre ja es vell, nosaltres ja som grans, tots prenem les nostres direccions i tots busquem el nostre destí. I aquestes coses son coses que cada un ha de fer sol, pot tenir companyia però ho has de fer sol.
Una cosa no ha cambiat gaire, i es els farts de riure que ens fem quan juguem al nostre joc de rol fent sempre de les nostres. Segurament es per això que hem tornat a jugar, per reunir-nos i ruire, bona companyia i bons moments son coses que tots busquem sempre.

Necessito calma

2005-07-22T21:07:00.000+02:00

Suposo que com a ningú a mi no m'agrada que em pressionin, no m'agrada que m'estiguin a sobre mes del compte. Ultimament no se pq torno a tenir a sobre a massa gent, em sento com en el punt de mira. I a mi no m'agrada, m'agrada estar tranquil, fer la meva no molestar i que no em molestin. La sensació de que estiguin a sobre meu em posa neguitós, jo se quina es la raó per la que m'estan a sobre pero a mi no m'agrada!! No se com dir-ho, la veritat es que no es vol entendre.
Fa poca estona encara no han arribat a casa ja m'han començat a organitzar la vida pels 3 dies que venen, es veu que jo no dec tenir el dret de fer les meves coses. Jo voldria estar trqnuilament llegint un llibre pero no, de sobte sona el meu nom, i si no em criden per una cosa em demanen per una altra. Que si ara a buscar aixo, que si ara fes allo altre i vinga i vinga. Es estressant no parar de sentir el meu nom, tantes vegades que m'agradaria començar a fotre cops a terra pel fet de que no em deixin tranquil ni un moment. Tan difícil es entendre que si estic inmers en la lectura o fent el que sigui m'oblidin durant una estona??
Se que sortir de casa es la sol·lució pq em deixin tranquil durant l'estona que no em veuen. Pero clar a la zona on em trobo surts de casa i el trobes amb 2 coses la 1a: un sol que fa que al donar 2 passos al sortir de casa el meu cap estigui fregant el terra de la calor, i la 2a un munt de gent per tot arreu. Però això últim es el de menys pq hi ha llocs on estar tranquil, tot i que la platja on vaig a l'hivern a estar relaxat ara esta massificada.
La cosa es que necessito reccluir-me en mi per aclarir idees i no em dexen moments de pau per poder ordenar el desordre que sempre regna en el meu cervell. Espero que s'adonin que la meva vida la faig jo i ningú més.

L'absurd del meu cervell

2005-07-22T20:44:00.000+02:00

Començo dient que la veritat es que el meu cervell no es que sigui una cosa desorbitada, sino tot el contrari. Puc dir que es basa en guardar imatges i escenes absurdes, i quan no les guarda les crea. La veritat es que les meves neurones deuen estar de festa continua, cosa que m'alegro, ja que si jo no puc estar de festa com a minim que siguin elles les que disfrutin. O també podría ser que degut a les meves continues festes les neurones festeres hagin ocupat el lloc de les neurones series i per això a vegades em venen al cap situaciona absurdes. La veritat es que es absurd del tot, però anire explicant.....
Anava l'altre dia pel carrer caminant, era de nit i feia fresca cosa que en l'epoca en que estem jo agraeixo. De sobte em va venir una cosa al cap, i la cosa era que pq en les pel·licules( o on fos) als que no saben escriure els hi diuen: "firmi voste aki amb una X". Be l'absurd de la cosa es que em va venir un dubte!!! Jo vaig pensar i pq sempre s'ha de firmar amb una X pq no amb una rodoneta, o amb un quadrat o ves a saber que. Una X es el que feia tothom es fàcil de falsificar, en canvi si fas una cara graciosa o un ull o mil i una parides més que poden sortir de la ment del que ha de firmar amb una X. I es que també podríem dir..... escolti ha de firmar amb una X pero ja la faré jo, pq així ens estalviem tenir que donar la volta al paper i total la X la farem igual vosté que jo. Es més fiable una petjada dactilar que la X, però tot i així fem la X. Que realmnt una X pot plantejar moltes coses com per exemple: " ho sento tu ets menor d'edat tu no pots firmar amb una X fes una O". Realment tonto, realment absurd pertò em va venir al cap mentre caimnava. Espero que en endavant les meves neurones acabin les seves vacances i comencin a treballar en vistes a pensaments algo millors que aquest.

Llagrimes d'inocencia

2005-07-08T00:30:00.000+02:00

Fa calor, molta calor i entro a un badulaque ( anemoent aixi vulgarment) a comprar-me un aquaruis. Res d'especial tot de llaunes i estris varis per vendre als guris que passen per alla davant i jo que he entrat a comprar una llauna. Pero al entrar veig un nen plorant, tampoc m'extranya, potser li han dit que no a algo i ara plora.
Curios es quan vaig a pagar i una dona marroqui em pregunta "tu eres español?", apretant les dents li dic si pero no. En aquell moment deixa de prestar-me atencio i li diu al nen: " ves el es español i no llora, no pasa nada!". M'explica que el nen plora pq Madrid ha perdut com a seu olimpica del 2012. Fins aquell moment no m'havia afectat, pero vaig pensar, potser tinc tant poc sentiment pel que passa que ja no m'afecta ni un aconteixement ni res?? Intento animar al nen dient algune sfrases o paraules que em venen al cap, tranquil la proxima vegada i alguna cosa aixi m'havia agafat del tot fora de joc!! El nen queda mig content i jo marxo feliç amb la meva llauna. Al sortir penso. a vegades la gent s'identifica massa amb les coses fins i tot coses que no donaran mes que alguna petita satisfaccio, o soc jo que ja no m'identifico amb certes coses pq crec que no em poden aportar res??

Banderoles

2005-07-08T00:19:00.000+02:00

Son les 3 de la matinada i poc a poc avança cap a les 4 de la matinada. Jo estic en un lloc inusual en aquella hora, estic a l'estació d'autobusos esperant a algú. Tot esta callat i en silenci, pocs cotxes passen i no es veu ningu pel carrer. Fa bona temperatura, es agradable que una mica d'aire em doni a la cara alli en aquell moment estic be, pero observo al meu voltant. Totes les faroles estan adornades amb anderoles de propaganda, i la veritat es que no m'he fixat que anunciaven. Jo nomes veia una cosa, com totes les banderoles es gronxaven endavant i en darrere amb mes o menys força, depenent de la intensitat de les ràfegues de vent. Ningu les mira, potser soc jo nomes jo que embobat passo el temps fins que arribi l'autobus.
En aquell moment sembla que alli nomes estiguem elles i jo, i realment es aixi, estem elles i jo, jo les observo i elels es deixen observar. Elles es gronxen i jo somric pel simple fet de ser l'unic que en aquell moment pot gaudir d'una cosa tan simple com aquella, pero relaxant, un espectacle d'allo mes simple pero bonic, com la llum es mou sobre les banderoles com elles van i venen i no se com la nit ens acompanya i passa l'estona.
De sobte arriba l'autobus, ja he observat les banderoles, he vist un llum ences en tot un carrer, un llum d'una casa, i poca cosa mes. Alguna remor de cotxe a la llunyania i tot de son que acompanyen la nit, pero que jo no escolto pq acostumo a estar dormint.
Carrego la maleta, engego el cotxe i cap a casa, es tard, estic cansat, m'espera un dias llarg molt llarg, tinc son vull dormir dormir dormir.....

La pròxima vegada....

2005-07-03T00:49:00.000+02:00

Ha sigut avui, no se l'hora pero avui ha sigut. Jo estava molt lluny, pero hi he pensat, jo no ho he pogut veure pero hi he pensat. No podia fer res mes, no podia ser allí aixi que l'únic que podia fer era aixo, pensar que alli estaven que per uns moments es com si tornessim al passat. Un passat en el que jo encara no tenia conciencia de res.
Avui despres de 24 anys els meus idols, els PINK FLOYD, s'han unit de nou per tocar en el concert benefic del live 8. No he pogut ser a Londres( i no per falta de ganes), no ho he pogut veure tot i que he intentat buscar le simatges per veure als 4 membres d'aquest grup que tant escolto i admiro junts despres de tantissim temps. Poder veure com son ells quan estan junts. Nmes puc esperar que s'ho repensin i dixin de costat rancunies i s'uneixin de nou. ue torni la bna musica que torni la bona musica!!! Gent que escombraria nomes amb un simple rumor la meitat o més del panorama musical actual, i be que farien.
Puc dir que com a minim s'han juntat per una gran causa, ara que s'ajuntin per una altra causa...... els fans que no hem tingut l'oportinutat de disfrutar de tots ells junts en directe poguem gaudir d'aquest plaer!
Nomes puc acabar amb una frase que posa en un cd que tinc de pink floyd: " VIVA LA FLOYD"

Avui

2005-06-27T21:48:00.000+02:00

Qui dia passa any empeny?? no se pas no se pas....
Pq això pq allò, a cas el món m'esta preparant per alguna cosa o jo nomes estic aki pq em fotin males passades. A cas no tinc dreat a trobar l'alegria o la felicitat? Quina merda, aixi les coses no van bé gens bé.
Trist: Que està en un estat d'ànim que no sent cap goig o alegria, mancat d'alegria.
Decepció: Desengany de qui ha estat decebut.
A penser pel sac tot?? A vegades es tan difícil, tot t'arrossega en una direcció que no es vol pender però que t'arrossega.
No tinc ganes d'escriure més, no tinc ganes de pensar més.
Dema un altre dia, diferent espero. Millor desitjo.

Les veus del cinema

2005-06-26T22:13:00.000+02:00

Vaig anar al cinema, no per l'oferta de la cartellera sino mes aviat per sortir de casa i anar a algun altre lloc, amb aire acondicionat clar esta! Vaig anar a veure Star Wars que com a friki que soc doncs vaig anar a veure-la de nou. La sala era la sala mes petita del cinema, es mes la sala mes petita de cinema que mai he estat. No m'he entretingut mai a contar ero l'aforo deu ser de 20 persones maxim.
Comença la peli i començo a sentir les veus, pero no les que volia escoltar sino la d'un parell de personatges que estaven asseguts davant meu. Vaig demanar silenci, de la manera mes educada possible: SILENCI! pero ni puto cas, i vaig desistir. La veritat es que era com veure la peli 2 vegades, una la que veus tu i l'altra la comentada per la gent de davant. Mira aixo mira allo, que si avui les motos tal i les motos qual..... Les meves uniques armes eren les tipiques i topiques crispetes, que la veritat compro sovint per impuls mes que res, ja que a casa miro pelis sense falta de cap tipus de caramel ni crispetes ni res de res. Pero vaig pensar que ja que les havia pagades no le shavia de tirar a una gent que per a mi no valia la pena ni despreciar-los tirant-los crispetes. La veritat es que també hauria sigut ben trsit, te crispeta, com si allo hagues de fer mal, potser em detindrien pper arma blanca si a base de tirar cirspetes els lesiones?
La cosa es que la peli avançava i la meva colera augmentava, si hagues tingut un boli potser m'hauria llançat a l'atac i hagues escarmentat al personal de la sala. La cosa es que realment em fot que jo vagi a veure una peli, pagui per ella i algu altre pagui per fotre als altres. Que divertit es ntentar estar pendent d'una peli mentres al teu voltant no pares de sentir zum zum zum.
Si es va al cine es va al cine, no e sfa a fotre al personal que paga casi 1000 peles per veure un espectacle, ni dic ni bo ni dolent, pero si amb aire acondicionat i pq no...... crispetes.

Coses de la vida

2005-06-26T21:58:00.000+02:00

Fa cosa de dies que varen tirar a terra algo que no forma part de la meva historia pero que realment si que forma part de mi. Tantes vegades passant per davant d'una casa ja ruinosa, una casa del poble del costat. Jo sabia el que hi havia passat en aquella casa fa casi 94 anys, que es diu aviat!!!! Pero clar tenim tantes coses a pensar en aquesta vida que no en recordem de certes altres.
Doncs aixo he passat molt sovint per davant d'aquella casa. Cada vegada que vaig a casa els meus avis hi he de passar pero tampoc m'hi fixava molt. La veritat es que en aquella casa va neixer el meu avi, una persona important en la meva vida. Si he de ser sincer algun cop havia pensat tirant anys enrere com debia ser aquell aconteixement que m'ha afectat a mi i a tota la meva familia, el naixement d'algu ancia que en el seu dia, com tothom, va ser nadó.
Aquests dies hen tirat a terra la casa on va nèixer el meu avi, i la veritat es que m'ha agafat com certa tristesa, com si part de la meva historia anes a terra. He de dir que el meu avi va anar davant la casa quan la varen tirar a terra tot comentant que ell havia nascut alli en la primera habitacio a la dreta pujant les escales. Vaig passat amb ell per davant de la casa i em va dir que alli havia nascut ell, senyalant en un buit on abans hi havia hagut una habitacio i ara nomes era un munt de runa.
Estava nostàlgic, cosa del tot normal alli havia nascut ell, alli la seva mare havia donat a llum a ell i a un altre germa seu. La veritat es que no sabia ben be com animar-lo, coses aixci xoquen pero li vaig dir una cosa i em va donar la raó i ja varem marxar:
" Avi en aquest món s'ha de deixar pas a les coses noves que venen darrere"
Suposo que no va ser la meva millor frase, pero va ser una frase del tot certa que em va venir al cap que ell va assentir amb mi i em va dir que tenia raó.
Tot i així, encara que facin una casa nova el el lloc de la vella una cosa si es certa, alli va neixer el meu avi. Alli va començar la seva història, i en part la meva també.

Un bonic dia

2005-06-19T14:11:00.000+02:00

Un bonic dia no neix sino que es fa!!! Be no se si neix o es fa, la qüestio es que un bonic dia es digne d'alegria, i si a aquest bonic dia si segueixen altres dies bonics doncs ja deu ser per donar salts d'alegria.
El bonic dia es fa, ja sigui despertar-te sonant a la radio aquella canço que t'agrada tantissima, o despertar-te segons abans de que el despertador soni. A partir d'aqui podec contijuar mirant-me al mirall, i oh!! avui m'he llevat i faig bona cara, em dutxo i em sento millor. I potser gracies a la canço porto un ritme al cos que espero que no m'abandoni en tot el dia, ritme ritme..... I l'esmorzar es del meu gust i a la televisió no donen noticies tristes sino que diuen coses dignes d'esperança. I Puc pensar que potser el món no va tan malament, que potser tot el dolent es pot convertir en bo. Be nomes saber que encara queden coses bones dona ganes de seguir endavant, que el dolent no tapi les coses bones que el món ens dona. Així que queda esperança per un mon feliç o ningu senyali a ningu i potser no hi hagi fam. Potser no passarà mai, pero jo surto de casa deitjant que si que trant de bo aixo passi aviat.
I ja soc fora de casa, i mentre camino nomes sento sorolls que m'agraden, olors que m'embriaguen i tot de color, verds, marrons vermells, tot es color i com m'agrada. Pq avui es un dia que ha començat be i ha d'acabar be com air i com dema i espero que per molt mes. Veure el verd de la gespa i dels arbres contrastat amb tot el color que hi pugui haver, el blau del cel, el blanc d'uns nuvols, negre d el'asfalt, vermell dels adoquins i ves a saber quina quantitat mes de colors que no he captat. Pq avui el mon esta ple, avui jo ormo mes part del mon que ahir, avui jo soc imprescindible per al món, pq avui brilla per mi o brillo jo per ell o potser els 2 a la vegada.
I agafo el cotxe i sona musica que canto i canto i tinc ganes de fer coses sense parar, tinc ganes de continuar de que tot aixo continui. I arribo al meu desti i just baixo del cotxe em trobo a un conegut amb qui estic content de compartir el dia. I vaig passant el mati i les cose surten be, esperava que sortissin be, pero va millor de l'esperat no demanare mes del que tinc entre mans. Pero vaig fent, i vaig a esmorzar i el tallat esta al meu gust, i la companyia es grata.
I em passo el dia somrient pel bon dia que tinc, i esperant que el meu somriure tb faci somriure a algu i que aquest algu sigui complice en el meu dia. Que també li vagi be, que també s'alegri i les coses li vagin be. Contagiar somriure, contagiar bones vibracions i que aixi vagi passant el dia.
I arribant la nit que estigui satisfet del que he fet i del que m'ha passat, que pugui estar content i que estiguin cntents per mi i jo per ells, que pugui compartir la meva alegria, la meva felicitat que posi color a la vida d'algu i que algu posi color a la meva vida.
Que avui pugui ser un dia que jo cregui que he aprofitat, que he compartit que algo al mon he donat i que ell a mi algo m'ha tornat.
Anar somrient per la vida pot fer que algu altre també somrigui. Que millor?

Algu s'ha recordat de mi

2005-06-11T12:07:00.000+02:00

Son aquells moments de la vida en que et trobes acorralat, en que saps que les opcions que et queden al davant s'esvaneixen mes rapid que el temps, un temps que desapareix amb la rapidesa del so. En aquell moment dius oh, GRÀCIES!!! I de sobres saps que no es una qüestió de sort, pq una qüestió de sort es diferent no se ni com explicar-ho. No hi ha altra cosa que algu que esta alla com parant els aconteixements que tu saps que han de passar fins al moment limit en que sap que tu mateix t'en sortiras, pq es així pq sino cap explicació hi ha. Saps que tot esta pendent d'allo, saps que s'aguanta per un fil, be per un fil que tant podria ser que el fet es produis ara com abans pero ja no despres. Per aixo puc dir que ahir algu alla o al mes enlla o on sigui es va recordar de mi, pq va fer que no passes mes que el minim que podia passar o sigui res.
A mes va saber esperar fins el moment que vaig tenir recurssos per poder sol·lucionar el meu problema i amb els unics recurssos que tenia, no hi havia res mes, nomes tenia allo nomes tenia aigua, la justa ni mes ni menys la justa. Vaig patir molt, pq ja em veia amb un problema que no podria tirar enrere pero ja esta.
Algu es va recordar de mi i em va voler donar un cop d ema i realment li agraeixo, pq en acabat vaig notar que. Els favors es tornen en aquesta vida i jo ara en dec un de grandissim.
Les coses passen per que han de passar, pero he de dir que a vegades no passen no saps pq, i jo crec que pot ser que sigui pq et donen un cop dema algu que t'es amic o alguna cosa fa que no passi. Que tots els elements s'uneixin per retrassar els aconteixements fatidics fins al limit, un limit que un cop superat ja no hi ha remei, pero que si l'agafes abans pot tenir una feliç sol·lucio i un feliç final.
Gràcies. Esta be allo que be acaba

Comfortably Numb

2005-06-07T21:02:00.000+02:00

Dies fa, sino mesos, que volia posar aquesta canço aqui. Realment he de dir que es una canço que per a mi es genial. Algo que em pot transmetre, una musica que em fa volar pero que tb entristeix. Que te aquesta canço?? ves a saber no ho se, a cada persona li agraden unes coses o unes altres no m'hi posare jo pero a mi m'agrada aquesta i aki la poso. Crec que son coses que nomes es poden gaudir i disfrutar. Aixi ho faig jo. Ara dire que podeu criticar el meu escrit, el meu blog, no critiqueu la canço.

Pink Floyd - Comfortably numb

Hello?
Is there anybody in there?
Just nod if you can hear me.
Is there anyone home?
Come on, now.
I hear you're feeling down.
Well I can ease your pain,
Get you on your feet again.
Relax.
I need some information first.
Just the basic facts,
Can you show me where it hurts?
There is no pain, you are receding.
A distant ship's smoke on the horizon.
You are only coming through in waves.
Your lips move but I can't hear what you're sayin'.
When I was a child I had a fever.
My hands felt just like two balloons.
Now I got that feeling once again.
I can't explain, you would not understand.
This is not how I am.
I have become comfortably numb.
Ok.
Just a little pinprick.
There'll be no more ...Aaaaaahhhhh!
But you may feel a little sick.
Can you stand up?
I do believe it's working. Good.
That'll keep you going for the show.
Come on it's time to go.
There is no pain, you are receding.
A distant ship's smoke on the horizon.
You are only coming through in waves.
Your lips move but I can't hear what you're sayin'.
When I was a child I caught a fleeting glimpse,
Out of the corner of my eye.
I turned to look but it was gone.
I cannot put my finger on it now.
The child is grown, the dream is gone.
I have become comfortably numb.

Ser Aire

2005-05-31T22:34:00.000+02:00

Ara metix vull ser aire, vull ser algo que gaudeixi de maxima llibertat. Vull ser algo que nomes es preocupi d'acariciar a algu mentres aquest algu sense adonar-se tb m'acarica. Ara mateix voldria ser aquest aire que nomes pel fet de ser aire va i ve sense importar ni on ni com. Portaria olors, espero que bones, olor a un bosc amb la rosada, i nomes faria que voltar i voltar. No m'hauria de preocupar per res.
Tntes coses tinc ara a la meva vida pero aquestes tantes coses nomes son buits que ocupen un espai que per a mi es vital, tanta buidor em deixa nomes un lloc on res hi ha. Per aixo voldria ser aire, aire que ompli els buits que hi ha en el mon sense que la gent s'adoni d'aixo.
Ara metxi voldria tenir algun dels meus buits plens, encara que nomes fos d'aire. Aixi sabria que com a minim hi ha algo que dona tombs pel voltant on estic jo. I aixi sabria que no soc jo qui no para de donar tombs sense trobar res.
Ara nomes voldria ser allo que per a mi fos algo mes que un buit.

Quan per dintre estic en ruines

2005-05-17T15:04:00.000+02:00

Escolta, no veus que per dins estic en ruines!!! Aixo es el que a vegades hauria de dir a certa gent que m'envolta, a la gent que no s'adona o no es vol adonar de que el jo que mostro sovint no es el jo que soc. A base de temps he apres a que he de posar sempre bona cara al mon, que no sempre s'han de donar a veure tots els sentiments a tothom que passa, a que no sempre es pot ser vulnerable. I per no ser vulnerable s'han de buscar tactiques, tecniques i altres trifulques pq no et facin mal en el mes profunt de tu mateix, en el mes profund del teu cor, el el mes profund dels sentiments. Qui em vulgui coneixer sabra que soc jo, que porto dintre, si pateixo o no pateixo, com penso com veig la vida i com realment puc estar destrossat per dintre i rient per fora. Com pel simple fet de que no em preguntin i rebusquin en els indrets mes amagats de mi mateix perfereixo riure que a vegades a fer riure. Tothom te les seves coses amagades, aquells sentiments, records o el que sigui que nomes una persona pot tenir i que potser al llarg de la vida nomes 2 o 3 persones sabran de veritat que es el que alli hi passa. Seran aquelles persones que quan et mirin i vegin el teu somriure i el teu riure patiran pq seran capaços de traspassar mes enlla per poder divisar que per dins hi ha una persona que es pot recargolar de dolor, que pot estar plorant o que pot estar patint per les coses mes infimes que d'altres no li donarien importancia. O pot estar patint pel simple fet de que es sent acorralat en una vida que no ha triat, pero que li toca viure i ho intenta fer amb la maxima dignitat e intentant posar els tocs d'alegria que tothom vol posar en la seva vida. Tot aixo pot ser com una ciutat medieval, amb una muralla protegint tot el que hi ha dins, on la muralla sera sempre el 1er que donarem a veure, on la muralla sera el que en protegira de tot el que de fora ens vulgui vindre o ens vulgui( ho dire d'aquesta manera) atacar. El trist es que la majoria de la gent nomes es quedara amb el que tu pots donar a veure en aquesta muralla, i ja no es dedicara a res mes. Així doncs molta gent s'endura una imatge equivocada de nosaltres pq ni tan sols donara peu ni voldra saber que hi pot haver per dintre.... ja poden ser cases, catedrals gotioques, romaniques, museus quadres, en definitiva tot el nostre interior, que pot estar en ruines. Pero i que que estigui en ruines, a la gent que collons li importa aixo!!! En aquest mon d'aixo tracta mentres un estigui be els altres que es fotin, total la felicitat es per a un mateix pq compartir??? QUINA MERDA!! QUINA COSA MES FALSA!!! I en definitiva la gent pot pendre una imatge totalment equivocada d'un mateix, pq tampoc val la pena buscar mes enlla de les persones, nomes em quedare amb el que vegi fora, aixi em fare la imatge i una idea de la persona, que encara que sigui errona tan es no cal anar mes enlla. No cal buscar el que realment podria ser, menys feina, mes facil, menys problemes. Pq així es com en la societat ens eduquen, aixi es com hem de ser sense sentiments. I per dintre es pot estar en ruines, pero per fora s'ha d'estar be. I per dintre cremant i per fora lluint el que a vegades per dintre no tenim, i que potser un simple somriure. I per dintre sentint, i per fora aguantant, i veient com es pinta tot de colors quan per dins tu nomes notes penombra, o nomes veus una boinrina alla on hi hauria d'haver llum. Quan per dintre estic en ruines, i nomes tindria ganes de sentir que potser no es tan. Quan voldries gastar les teves energies a recontruir tot allao que en certs moments esta per terra. Pero has de gastar energies a fer veure que tot va be, que tot es controla, que tinc el mon a les mans i jo el moldejo com vull. Pero en realitat podriem dir que tens el mon a les mans i et punxa i et pot fer mal, que et tens a tu mateix, pero pots sentir-te presa de tantes males sensacions. Quan no tens el valor de dir si soc aixi, puc riure, puc fer les mil i una coses, però també soc persona i pateixo, i a vegades em costa tant tirar endavant tot el que al darrera arrossego, que tinc la sensacio uq necessito un cop de mà. I he de dir que a vegades em donen el cop de mà, pero a vegades no. Tot i aixi he de mirar de tirar endavant, per algo estem aki, i el que no ens mata ens fa mes forts. Espero fer-me mes fort per aforntar el que en un futur em pot esperar.

Escacs

2005-05-17T09:46:00.000+02:00

Sempre s'ha dit que cada persona es un món, i crec que aixi es. Però s'ha de tenir en compte doncs que tenim molts mons, persones, al nostre voltant. En definitiva tots estem en relació i tots juguem a la mateixa partida i cap a una mateixa direcció. Suposo que podria dir que la nostra vida esta relacionada amb una gran partida d'escacs on cada un te un deure i cada persona esta destinada a ser una figura ja siguin peons( els mes numerosos), alfil, cavall, torre, rei o renia. Puc dir que depen del que es cada persona i dels seus exits en la vida pot avançar fins a ser una figura o una altra. Aixi doncs nosaltres els peons anem avançant a poc a poc i sempre davant de les figures de la humanitat, i dic figures no figurins. Son les grans ments de la humanitat, aquelles persones que ens fan avançar com a societat les que gracies a les seves aptuts es poden moure de manera difernt als altres, ja sigui amb moviment d'alfil o de cavall... no poc a poc com els peons, sino rapidament, per aixi poder dirigir-nos cap a endavant. Però un dels problemes es que potser no ens volem deixar dirigir i per tant es nota una revolucio, o potser ens deixem dirigir massa i ja no podem caminar sols. La cosa es que potser la els mons que ens envolten son coses tan simples i vulnerables com un peo d'escacs. Podria ser que la vida fos tan "simple" com una partida d'escacs? O potser la simplicitat de la vida es acceptar la peça que som en la partida i no voler ser mes del que som?

Detergents

2005-04-26T10:35:00.000+02:00

Desde fa un temps tinc por a sortir al carrer, i tota la culpa la te la televisió. Miro poc la televisió pero clar hi ha coses que impacten, i clar ara em plantejo moltes coses.
La primera cosa es anar a dinar a un restaurant, estic veient que de sobte et poden arribar 3 senyoretes que t'alegren la vista... i penses caram no pot ser, he lligat!!! Per fi les ties venen a mi, han vist en mi l'home de la seva vida, aquell amor que totes busquen...... Però no! Et diuen mira t'agafo el plat d'espaguetti que tens davant(espaguetti o macarrons que es el que hi ha al menu del dia dels restaurants i es barat), i el tiren a sobre les estovalles, i fan el mateix amb el vinatxo i tot el teu menu del dia de 6€ que t'havies de menjar. I comencen.... mira com taco la taula mira i agafo el TEU menu i el tiro per terra pero cap problema, pq agafo les estovalles i te les rento i tothom content!!! I llavors les xiquetes gràcies gràcies et donen les estovalles netes( si es que ho estan) i marxen. Llavors es quan suposo que tenim el marro, quan ve l'amo del retaurant i et fot la bronca per l'espectacle patetic, pq li has deixat el terra brut de menjar ja que les xiquetes nomes netejen les estovalles pero el terra res de res. Aixi que et quedes sense xiquetes, amb gana, tot brut, havent de pagar un menu que no has menjat, amb un amo de restaurant cabrejat i a mes tu amb cara de tonto havent vist com unes ties et feien el numeret i tu alla sense saber com respondre. Però jo he trobat la sol·lució, un tant patetica però es l'unic que se m'ha acudit, el que s'ha de fer es dir:
" Jo tb soc actor, gàcies per la seva paciencia!" i així com a minim marxar del restaurant amb una mica de dignitat que es el que encara ens pot quedar.

Pintura i una brotxa

2005-04-26T10:16:00.000+02:00

Avui en dia ja no es neix amb un pa sota el braç. Bè potser si però a mi m'el debien treure quan encara no tenia conciencia de que tenia sota el braç, o bè no tenia prou força per aferrar-me a aquella barra de pa i algu me la va pendre. Deixant de banda la barra de pa el que si m'he trobat que em van donar quan vaig neixer es una brotxa i un pot de pintura de color rosa. Jo no sabia que tenia aquesta brotxa i aquesta pintura, que ve de serie, fins que a una certa edat et diuen te això es teu. I t'expliquen com s'ha d'utilitzar.... mira fill meu aquest món esta ple de merda i s'et dona aquesta pintura pq vagis pintant de rosa tot el que t'envolta. Però es presenten varis problemes, el 1er es que hi ha molta merda per pintar i clar hi ha molta gent que pinta a grans traços i queda molta merda del món a la vsta. Cada un amb la seva brotxa i la seva pintura rosa pinta com vol, jo sempre he pintat de manera expressionista a vegades, o puntillisme, modernista etc etdc.... pero sempre anat pintant. Pero un dia vaig veure que sempre intentava pintar-ho tot de rosa i ja s'em gastava la pintura i no sabia on en podia aconseguir-ne mes. Va ser quan vaig tenir que mirar sense cap pintura ni res tot el que al meu voltant hi havia molta merda, i que no s'havia de pintar de rosa sino que s'havia de treure la merda i haviem de mirar que hi havia per sota . Però aqui sorgeix el problema de que poca gent es vol embrutar les mans, i encara menys saber el que hi pugui haber a sota d'aquest mon que ens passem el dia pintant, es més fàcil així. I es que collons en aquesta vida tot es més fàcil així!!! La gent no es planteja res, fa com els rucs miren endavant amb les mans al costat dels ulls per no parar-se a mirar que hi deu haver.
El que si es segur es que jo, com sempre, continuare fent la meva, mirant que hi deu haver sota d'aquest món que ens diuen que hi ha.

Gotes de silenci

2005-04-14T10:41:00.000+02:00

Cansat de tantes coses que m'envolten, fart del dia que esta a punt d'acabar. Només llevar-me ja escolto el despertador, tinc la radio posada i m'agrada quan em desperto amb una bona cançó però em desperta. Ara ja es tard, ha passat un dia, mes ben dit he passat un dia, un dia més. També depèn de com es miri, he passat un dia més o que em queda un dia menys, això ho deixo escollir a opinió de cada un. Com tothom a certes hores del dia estic fart de les coses que cada dia he de fer i que demà em tocarà repetir de nou, i que potser passat demà també hauré de fer. Per això arribo a casa, i no busco res mes que algo que em doni pau. Busco la tranquil·litat de la llar tal i com es pot trobar en algunes pelis americanes, tot i sabent que el que surt en aquelles pelis sovint es irreal. Jo només necessito posar aigüeta a bullir, seguidament poso algun tipus de musica o alguna peli que m'agradi i m'evadeixi del mon on cada dia em toca viure. Així que mentre busco si posar musica o peli, i quina musica o quina peli l'aigua va bullint. Miro i busco i dic aquest!! Escullo un te per posar a l'aigua, i al final ja esta fet. Ara només falta un ingredient, l'ingredient que donarà el màxim sabor, que em farà gaudir del te i la musica i el moment de calma i de pau.... unes gotes de silenci.

el Feo y el Malo

En frio

Coloms i corbs

Abrassos

Rendir-se

Es dificil.

Pensaments

entrant en barrena

Persones

Viure

Pensaments d'avui

Compartir

Passa el temps

Per qui preguntes?

if you tolerate this your children will be next

On soc?

Reflexió

5-11-07

No......

La Llum

8-10-07

Jo

Reflexio

No se pas

Positiu

Lagrimas que no pueden salir

Deixa-ho estar

Vida

Mon

Que collons li dec jo al món??

Frase propia

Favors

Gent 1

Imaginant

Cada dia menys

.

Gotes

Brossa

Poca Cosa

Syd Barrett

Syd Barrett

Esperança.....

Dono les Gràcies

Sentiment agressiu

Tot es tan bonic...

+ Frases

La conjura de los necios

Einsamkeit

Cendres

Una petita història

Sense Titol

2 Frases

D'on ets?

Blde Runner

coses

Tot continua

Viu o Mort

Frase

Veritat o mentida

Don Nadie

Pensament

Frase

Diferents 1

Per aki estem....

De la frase del post anterior

Una Fase

Com un animal

Escrupols

El universo y la estupidez humana

Un pensament

2 que es troben

Vides com a gotes d'aigua

Curios

Emputjen desde darrere

No titol

Sempre igual

Instint

.

La marca

Crits de Guera