dijous, de març 12, 2009

Viure


Viure, disfrutar diuen. Francament disfrutar es senzill no?? Vaja com a minim jo ho penso, pero avegades s'ha de ser franc. Com treure la boirna que tenim en mig del cami i qe no ens deixa veure-hi? Jo sempre he eserat que sortis el sol. Ara m'adono que potser la meva vid, al contrai d'altres, el sol brilla ben poc. Tot i així que collons, he de caminar i ensopegar, mes que d'altres potser, però m'he d'acostumar o be a caminar entre la boira a espantar-la. Espero poder arrivar a desti.

Poc a poc s'arriva lluny, jo així ho espero.