Vida

La meva vida es un jardi d'ortigues on m'arrossego i m'arrossego sense poder axecar-me. Tot son picors tot son dolors, i nomes miro d'arrossegar-me mes endavant per intentar sortir del jardi d'ortigues, pero es infinit i el dolor cada cop s'acentua mes i la meva pell esta es dolguda i erosinada. Vaig axecar a molta gent pq no s'arrosseguessin pensant que despres m'ajudarien a mi, pero despres marxaven, i jo alli amb el meu dolor. Soc jo qui s'ha d'axecar a si mateix encara que hagi d fer caure als altres.
M'he d'axecar, pq les ortigues em continuaran picants als peus, pero la resta del cos em sanara i llavors el dolor sera suportable.