Quan creus i deixes de creure

Potser això es el pa de cada dia en aquesta vida que ens toca viure, però cada cop que ens topem amb això xoquem amb una barrera. Creure en una cosa no vol dir que diguis si i ja esta, creure en algo significa posar de part teva, que tu sents aquell algo, que tu identifiques aquell algo que tu pots sentir aquell algo. Hi ha coses en les que mitjanament podem creure, n’hi ha en les que no podem creure, n’hi ha en les que no creuríem de cap manera, però ens podem trobar en les que sense voler-ho ens fan creure, pel que sigui, i llavors pots enfocar-te cara a el que sigui et que et fa creure i veure una llum on abans no hi era. Podríem creure en una pedra si tingues allò que fa falta perquè nosaltres li posem la nostra esperança, o el nostre sentiment, la nostra visió de la vida, o el que sigui que hi posem. La cosa esta que posem algo de nosaltres d’una manera molt sincera: crec en aquesta pedra perquè en ella resideix la realitat o perquè en ella resideix el secret que amaga el món, hi crec perquè jo podria ser el que ella em diu que puc ser. Hi crec perquè forma part de l’univers, potser si ens diuen això podem arribarà pensar que pot arribar a controlar fins i tot una petita part de l’espai i això es un fenomen extraordinari.
Podem creure en el món i ell ens pot fotre una esgarrapada allí on nosaltres el teníem hospedat dintre nostre, ja que al creure en alguna cosa només li podem donar el millor i el millor que podem oferir som nosaltres mateixos. I qui diu creure en el món diu creure en un gra de sorra i si diem de creure en un gra de sorra també podem creure en les partícules mes minúscules que puguin existir, perquè si la fe pot moure muntanyes( cosa que jo cada dia dubto més encara que ho vull continuar creient) també pot fer les coses grans petites i les coses petites grans. Però s’ha de tenir clara una cosa i es que tant si la cosa a creure es gran com si la cosa a creure es petita, si realment hi creiem i en algun moment ens desenganyem d’aquesta creença per qualsevol que sigui la raó l’esgarrapada, o com se li vulgui anomenar, serà d’igual magnitud. Només ens podem trobar amb una diferencia i es que quan més gran sigui la nostra creença i mes la introduïm dintre nostre quan sigui arrancada més lloc tindrà on ens farà mal.
He de confessar que encara crec en coses d’aquest món i potser això es el que em fa estar viu i respirar, tot i que algun cop he pensat que creure en aquestes coses es el que em fa que a vegades respirar es faci complicat. Sovint m’he preguntat de que serveix creure en aquest món on això es una cosa que cada dia es porta menys?? Potser em serveix perquè soc un nostàlgic, potser em serveix per tenir algo a la vida que cregui que realment es meu o potser no serveix per a res. I sincerament si creure en coses no serveix per a res espero adonar-me aviat i potser així deixar-me de nostàlgies i encaminar-me en els temps futurs. Tot i així per sort o per desgracia encara continuo creient en alguna que altra cosa, poques coses, i a mida que passa el temps es poden convertir en menys però encara estan allotjades dintre meu.