diumenge, de desembre 12, 2004

Una columna

Arribes allà on sigui i veus una grandíssima edificació. I et poses a mirar i a mirar i t’adones, només per sentit comú, que aquella edificació esta aguantada per columnes. T’apropes i rodeges la columna i penses caram quant de pes suportes, però si et vols fixar una mica mes et pots adonar que pot estar formada per tambors, i que te un capitell amb una decoració. Però encara podem dir més i es que hi ha gent que havent vist això ja en te prou, però alguna altra gent no, i penses aquesta decoració del capitell es d’estil jònic, dòric, corinti o potser ha estat esculpit per aquells grans mestres del romànic. I vas donant voltes a aquella columna, i els ulls li van traient el misteri que te( que no es cap altre que aguantar una edificació). Però tot i així dones uns tombs observes a dalt a baix, aquí i allà fins que creus que aquesta columna ja no te cap secret per a tu. Es llavors quan ets pots donar la vola i marxar, aquesta columna per a mi ja no te secrets ja no li donaré més voltes. Et gires marxes, però sovint et pots oblidar d’una cosa i es el secret mes gran de la columna...... i es que quan et gires i marxes la columna queda allí aguantant pes.

1 Comments:

Blogger Starman said...

Es una putada deixar-la aixi de sola, tens tota la raó. Però qui es que es queda al costat de la columna?? Suposo que algú que pugui creure que val la pena estar observant, i descubrint els seus secrets, o potser algu que vulgui compartir el pes amb ella, ves a saber....

8:55 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home