Feliç Falsetat

Es curiós com som tots nosaltres, i es encara més curiós i més sorprenent com ens manipulen. Ens trobem en els dies mes feliços de l’any, aquells dies en que s’ha de ser més solidari, mes bona persona, en definitiva més humà. Són aquells dies en que es posen llumets a tot arreu i has d’anar somrient i content allà on vagis. Has de portar obligatòriament aquest somriure als llavis, en el cas que no el portis fins i tot et pots sentir rebutjat.
Es el temps de dir unes coses i fer unes altres. Jo soc solidari..... però amb mi mateix clar, i com sempre ( i en aquestes festes més encara), tots els que no siguin jo els meus que els fotin.
Es temps de ser el que no s’és, o més ben dit de ser el que realment no som: bones persones, o persones simplement. Son dies en els que tothom s’estima més que mai. Però això també podria passar qualsevol altra quinzena de l’any, però no passarà perquè no tenim el mateix bombardeig dels medis.
Em veig amb el cor de dir que en el fons de tota la hipocresia que comporta el Nadal te una màgia especial, però aquesta màgia només es per un cert grup de la societat, els nens. Són els únics que ho poden disfrutar ja que encara son, com la paraula així ho indica, nens.
I puc concloure dient que Nadal es una època per gastar i gastar, i així poder fer veure a l’altra gent quants diners gastem, ja que quant més gastis més gaudeixes les festes( això es el que ens fan pensar). Però el Nadal no només es això, el Nadal es una època per fer veure als que tenen menys recursos que realment tenen menys recursos que altres, i per fer sentir als que estan sols més soledat i abandonament, i així es com...