Els meus ulls

Hola, perquè no em comprens? Quina es la raó per la qual en aquest món els meu patiment per coses, segons alguna gent supèrflues, no es pres mai amb gaire consideració? Jo tota la meva vida, i espero que fins al final d’aquesta, he vist amb els meus ulls per tant no podré saber mai que es el que pot sentir la gent en moments determinats de la vida, ja sigui alegria, orgull, tristesa, etc etc... Tot i així sempre he mirat de comprendre que es el que passa mes enllà del meu món, o sigui jo. Sovint hi ha gent que se li fa difícil veure coses que passen mes enllà del que pot ser la seva persona i això es el que fa que només puguin mirar amb els seus ulls el que a altres ens passa. No es que en aquest món hi hagin sentiments mes grans o mes petits, perquè sentiments son simples emocions, el que s’ha de veure es com afecten aquestes emocions a cada persona, i això només es podria saber si fóssim l’altra persona.
Només voldria fer entendre que jo sento les coses a la meva manera, que el que es important per a tothom no vol dir que no sigui important pels altres, sinó que cada un assimila cada cosa, cada fet o casa situació a la seva manera.Hauríem de fer mes cas dels ulls i la mirada dels que ens envolten, perquè tal com diu aquella cita: “Els ulls son el reflex de l’anima”.