dimarts, de novembre 22, 2005

Com un animal

Soc un porc, aixi ens han definit avui, i qui ho ha dit ( metaforicament) tenia tota la rao. Som una gent acomodada com anmails que esperem que vingui algu i ens doni de menjar, i aixi nomes haver d preocupar-nos per menjar i jaure. Be això ja ho sabia, per avui m'ahn fet veure desde un altre punt de vista que es molt "real". No se com definir real en aquest cas pq no se o acaba la metafora i comença la realitart, trist pero es aixi.
Be doncs aixo, que tgots nosaltres som porcs que ens donen d menjar i dormim, pero grazcies a tot aixo he descobert una cosa que sabia pero no sabia identificar. Be jo soc un porc aixi d clar, normal igual que els altres menja dorms i tan content. Pero potser soc un porc pq se que ho soc, es a dir em vaig cansar tant d correr darrere la meva cua que en un moment d'agotament i d seure em vaig posar a pensar i vaig descrobrir el que ja sabia que soc porc. No es que no estigui satisfet del menjar que em, donen, no que no m'adoni de que tot ho tinc fet, sino que la meva felicitat inexistent realment es aixo una cosa que no es real. Una de les meves grans preguntes ara es si realment soc un porc que vol ser persona o una persona que realment es un porc.... pq clar depenent del que jo pugui ser enfocare la meva vida cap a direccions diferents. Crec que soc una persona que es porc que vol deixar d ser porc per ser algo semblant a la idea que te d'algu que es persona.
I ara nos e pas que dir si soc o no soc persona, si soc persona o potser no soc prou valent per aforntar-ho o si realment aquestes preguntes l'unic quer fan es distreure la meva atencio d porc d'un lloc cap a on hauria d mirar per veure respostes i aixi nojes miro alli on no valdria la pena mirar per buscar....
pero algo si que se, que soc una perdona igual que les altres encara que em plenteji certes coses, que amago el cap sota l'ala com tothom per potser viure millor aixi i viure en la ignorancia i que segurament jo tinc la culpa d continuar sent porc i pensant com a tal. Pq en el moment que jo veig que soc persona poc a poc he d'intentar actuar com a tal i mirar d repirmir certs intints animals que han d quedar abolits i treure a aflorar altres intints com podrien ser la empatia, el voler millorar.
Segurament no soc persona, pero ara se que soc i aixo tb es important.