Vides com a gotes d'aigua

Neixes i estas al cel, alla on estas protegit i ningu et pot fer res. El temps va passant i nomes veus que tens tot el mon a sota teu, tot es molt petit es molt fàcil menjar-se el món. Més endavant veus que en el món les coses son mes grosses, però que encara tens temps abans d'estabellar-te a terra. Arriba un moment que veus inminent estavellar-te a terra, i només vols que sigui el mes tard possible. Al final t'estampes a terra i rebentes el mil bocins, i l'únic que queda de tu es una mica d'humitat que en breu s'assecarà. Al màxim que pots aspirar es a caure en una fulla i renèixer com una gota d rosada que també s'acabarà secant.