Curios

Aquesta tarda anava buscant aparcatent pel cotxe al parquing d la facultat. He trobat un aparcament i algu ha aparcat aporp i he vist que m'esperava. M'ha sorpres que m'esperes, jo no ho hauria fet, una persona a la que durant el temps que hem anat a classe nomes ens hem dit hola i adeu. Be hem parlat de coses mes tontes que es puguin dir fins que al final ha dit el que suposo que esperava dir-me desde que he baixat del cotxe. Be no t'ho vull dir pero sento decepcionar-te..... saps d sobres que el que estudies no et serveix per a una merda, que aixo i res es el mateix!! He pensat segurissim que tu no m'ho volies dir, estic segur que et foties d ganes de dir-me la merda que tinc entre mans. No tentint prou m'ha restregat per la cara el precios treball que te en una tenda d comics que porta junt amb el seu germa....
Realment es tan necessari intentar fotre a la gent i posar la merda als ulls d la gent per poder saborejar el gust d la vida??? Jo crec que potser es tanta merda la que ronda pel mon que despres d restregar la merda a la cara d la gent el que es fa es llepar les mans brutes d porqueria que s'ha empastifat a la cara d l'altre. Despres he imaginat metaforicament a aquell tio llepant-se les mans saborejant el gust a gloria o superioritat o ves a saber que despres d'haver-me ruixat a mi d merda, o coma minim intentar ruixar-me. Potser no s'ha adonat que aquesta manera d fer era que ell mateix es menja la merda que tira als altres, algo bastant comic.
No se pas pq es necessari enfonsar a l'altre per sentir-se millor, o tirar a terra el que un te entre mans pel simple fet d mirar mentre un s'acotxa a recollir el que li han tirat per terra. Aixi som, aixi es la raça humana. Es comic...