2 que es troben

Molt temps feia que no veia a certes persones, i realment no les trovaba a faltar i es més segur que elles a mi tampoc. Realment al veure'm va sorgir com una mena d'atmosfera pesada i densa que es podia tallar. Somriures falsos, preguntes tontes cpom aquelles que fan:
Com et va tot??
A que et dediques ara??
Continues veient a algu d classe??
I tothom fa veure que esta interesadissim, que la vida de l'altre momentaneament es molt important i totes aquestes coses i quan ens despedim cada un deu pensar a veure quants anys trigo ara a tornar a veure a aquest pallasso.
El mes curios del cas es que un dels personatges despres d'anys de ni veure'l ni saber res d'ell l'he trobat 4 o 5 cops en 10 dies. I per mes inri m'he trobat a un altre element amic seu en aquest periode de temps. La veritat es que en pocs dies he tingut massa colapse de personatje sno desitjables d veure de BUP i COU (quins temps). El més curiós del cas va ser comrpovar com aquests 2 amics sense estar un davant d l'altre es criticaven a sac. O sigui que son amics, pero per l'esquena se la foten, i per ser encara mes curios els 2 es fotien d les mateixes coses l'un de l'altre. Em va semblar un assumpte realment patetic, pq a sobre d criticar-se sent amics el poc originals que eren criticant-se les mateixes coses cada un.
El patetic d la situacio no es que aquests 2 es fessin això l'un a l'altre, realment son 2 personatjes d còmic, el més patetic es que es el que moltissima gent fa els uns als altres. Suposo que pel mateix de sempre, tenir una mic d superioritat respecte a l'altre i donar-se importancia davant els altres.
L'èsser humà, aquest èsser tan perfecte l'únic que ha tingut la ossadia de dir que està fet a imatge de Déu. L'únic que pot fer el que esta fent. Realment no em puc sorpendre del que fa la meva raça, la humana, però a part de quedar cada dia mes impressionat per la estudpidesa de la majoria d la humanitat, em decpeciona que el que jo crec que es l'esperança cada dia es mes minsa.