El Crit

Crides per odi, per dolor, per ràbia, per fàstic perquè si i crides amb totes les teves forces. Ho fas fins q creus q el cap et rebentarà, fins q penses q el teu crit conte tanta energia q arrasarà amb tot el q trobi. L'únic que vols amb aquest crit es treure allò que tens dintre el cos, que et comprimeix i q has de treure perquè et pot ofegar. Allò q no saps que es però que et pressiona al pit i no deixa arribar sang al cervell. Un crit q penses q hi posaràs tanta força que traurà tot el q tens dins i que et pressiona, però sovint no es així, queda dintre per molta potencia que posis en el crit per molt q el cap estigui a punt de petar, et quedes amb aquella cosa dintre teu. L'únic que pots aconseguir es cansar-te, potser era aquest el propòsit, crida ves cridant i quan et cansis seu i descansa, beu alguna cosa que deus estar sec d tant cridar. Potser cridar per a l’únic q serveix es per a dir algo al mon, també ho pots dir fluixet, tot i així, quan tingui ganes de dir-li al mon alguna cosa cridant així ho faré, potser serà la manera de que m’escolti millor i posar mes de mi en tot el que he de dir.