Algu s'ha recordat de mi

Son aquells moments de la vida en que et trobes acorralat, en que saps que les opcions que et queden al davant s'esvaneixen mes rapid que el temps, un temps que desapareix amb la rapidesa del so. En aquell moment dius oh, GRÀCIES!!! I de sobres saps que no es una qüestió de sort, pq una qüestió de sort es diferent no se ni com explicar-ho. No hi ha altra cosa que algu que esta alla com parant els aconteixements que tu saps que han de passar fins al moment limit en que sap que tu mateix t'en sortiras, pq es així pq sino cap explicació hi ha. Saps que tot esta pendent d'allo, saps que s'aguanta per un fil, be per un fil que tant podria ser que el fet es produis ara com abans pero ja no despres. Per aixo puc dir que ahir algu alla o al mes enlla o on sigui es va recordar de mi, pq va fer que no passes mes que el minim que podia passar o sigui res.
A mes va saber esperar fins el moment que vaig tenir recurssos per poder sol·lucionar el meu problema i amb els unics recurssos que tenia, no hi havia res mes, nomes tenia allo nomes tenia aigua, la justa ni mes ni menys la justa. Vaig patir molt, pq ja em veia amb un problema que no podria tirar enrere pero ja esta.
Algu es va recordar de mi i em va voler donar un cop d ema i realment li agraeixo, pq en acabat vaig notar que. Els favors es tornen en aquesta vida i jo ara en dec un de grandissim.
Les coses passen per que han de passar, pero he de dir que a vegades no passen no saps pq, i jo crec que pot ser que sigui pq et donen un cop dema algu que t'es amic o alguna cosa fa que no passi. Que tots els elements s'uneixin per retrassar els aconteixements fatidics fins al limit, un limit que un cop superat ja no hi ha remei, pero que si l'agafes abans pot tenir una feliç sol·lucio i un feliç final.
Gràcies. Esta be allo que be acaba