Escacs

Sempre s'ha dit que cada persona es un món, i crec que aixi es. Però s'ha de tenir en compte doncs que tenim molts mons, persones, al nostre voltant. En definitiva tots estem en relació i tots juguem a la mateixa partida i cap a una mateixa direcció. Suposo que podria dir que la nostra vida esta relacionada amb una gran partida d'escacs on cada un te un deure i cada persona esta destinada a ser una figura ja siguin peons( els mes numerosos), alfil, cavall, torre, rei o renia. Puc dir que depen del que es cada persona i dels seus exits en la vida pot avançar fins a ser una figura o una altra. Aixi doncs nosaltres els peons anem avançant a poc a poc i sempre davant de les figures de la humanitat, i dic figures no figurins. Son les grans ments de la humanitat, aquelles persones que ens fan avançar com a societat les que gracies a les seves aptuts es poden moure de manera difernt als altres, ja sigui amb moviment d'alfil o de cavall... no poc a poc com els peons, sino rapidament, per aixi poder dirigir-nos cap a endavant. Però un dels problemes es que potser no ens volem deixar dirigir i per tant es nota una revolucio, o potser ens deixem dirigir massa i ja no podem caminar sols. La cosa es que potser la els mons que ens envolten son coses tan simples i vulnerables com un peo d'escacs. Podria ser que la vida fos tan "simple" com una partida d'escacs? O potser la simplicitat de la vida es acceptar la peça que som en la partida i no voler ser mes del que som?