Pintura i una brotxa

Avui en dia ja no es neix amb un pa sota el braç. Bè potser si però a mi m'el debien treure quan encara no tenia conciencia de que tenia sota el braç, o bè no tenia prou força per aferrar-me a aquella barra de pa i algu me la va pendre. Deixant de banda la barra de pa el que si m'he trobat que em van donar quan vaig neixer es una brotxa i un pot de pintura de color rosa. Jo no sabia que tenia aquesta brotxa i aquesta pintura, que ve de serie, fins que a una certa edat et diuen te això es teu. I t'expliquen com s'ha d'utilitzar.... mira fill meu aquest món esta ple de merda i s'et dona aquesta pintura pq vagis pintant de rosa tot el que t'envolta. Però es presenten varis problemes, el 1er es que hi ha molta merda per pintar i clar hi ha molta gent que pinta a grans traços i queda molta merda del món a la vsta. Cada un amb la seva brotxa i la seva pintura rosa pinta com vol, jo sempre he pintat de manera expressionista a vegades, o puntillisme, modernista etc etdc.... pero sempre anat pintant. Pero un dia vaig veure que sempre intentava pintar-ho tot de rosa i ja s'em gastava la pintura i no sabia on en podia aconseguir-ne mes. Va ser quan vaig tenir que mirar sense cap pintura ni res tot el que al meu voltant hi havia molta merda, i que no s'havia de pintar de rosa sino que s'havia de treure la merda i haviem de mirar que hi havia per sota . Però aqui sorgeix el problema de que poca gent es vol embrutar les mans, i encara menys saber el que hi pugui haber a sota d'aquest mon que ens passem el dia pintant, es més fàcil així. I es que collons en aquesta vida tot es més fàcil així!!! La gent no es planteja res, fa com els rucs miren endavant amb les mans al costat dels ulls per no parar-se a mirar que hi deu haver.
El que si es segur es que jo, com sempre, continuare fent la meva, mirant que hi deu haver sota d'aquest món que ens diuen que hi ha.