Coses de la vida

Fa cosa de dies que varen tirar a terra algo que no forma part de la meva historia pero que realment si que forma part de mi. Tantes vegades passant per davant d'una casa ja ruinosa, una casa del poble del costat. Jo sabia el que hi havia passat en aquella casa fa casi 94 anys, que es diu aviat!!!! Pero clar tenim tantes coses a pensar en aquesta vida que no en recordem de certes altres.
Doncs aixo he passat molt sovint per davant d'aquella casa. Cada vegada que vaig a casa els meus avis hi he de passar pero tampoc m'hi fixava molt. La veritat es que en aquella casa va neixer el meu avi, una persona important en la meva vida. Si he de ser sincer algun cop havia pensat tirant anys enrere com debia ser aquell aconteixement que m'ha afectat a mi i a tota la meva familia, el naixement d'algu ancia que en el seu dia, com tothom, va ser nadó.
Aquests dies hen tirat a terra la casa on va nèixer el meu avi, i la veritat es que m'ha agafat com certa tristesa, com si part de la meva historia anes a terra. He de dir que el meu avi va anar davant la casa quan la varen tirar a terra tot comentant que ell havia nascut alli en la primera habitacio a la dreta pujant les escales. Vaig passat amb ell per davant de la casa i em va dir que alli havia nascut ell, senyalant en un buit on abans hi havia hagut una habitacio i ara nomes era un munt de runa.
Estava nostàlgic, cosa del tot normal alli havia nascut ell, alli la seva mare havia donat a llum a ell i a un altre germa seu. La veritat es que no sabia ben be com animar-lo, coses aixci xoquen pero li vaig dir una cosa i em va donar la raó i ja varem marxar:
" Avi en aquest món s'ha de deixar pas a les coses noves que venen darrere"
Suposo que no va ser la meva millor frase, pero va ser una frase del tot certa que em va venir al cap que ell va assentir amb mi i em va dir que tenia raó.
Tot i així, encara que facin una casa nova el el lloc de la vella una cosa si es certa, alli va neixer el meu avi. Alli va començar la seva història, i en part la meva també.