Les veus del cinema

Vaig anar al cinema, no per l'oferta de la cartellera sino mes aviat per sortir de casa i anar a algun altre lloc, amb aire acondicionat clar esta! Vaig anar a veure Star Wars que com a friki que soc doncs vaig anar a veure-la de nou. La sala era la sala mes petita del cinema, es mes la sala mes petita de cinema que mai he estat. No m'he entretingut mai a contar ero l'aforo deu ser de 20 persones maxim.
Comença la peli i començo a sentir les veus, pero no les que volia escoltar sino la d'un parell de personatges que estaven asseguts davant meu. Vaig demanar silenci, de la manera mes educada possible: SILENCI! pero ni puto cas, i vaig desistir. La veritat es que era com veure la peli 2 vegades, una la que veus tu i l'altra la comentada per la gent de davant. Mira aixo mira allo, que si avui les motos tal i les motos qual..... Les meves uniques armes eren les tipiques i topiques crispetes, que la veritat compro sovint per impuls mes que res, ja que a casa miro pelis sense falta de cap tipus de caramel ni crispetes ni res de res. Pero vaig pensar que ja que les havia pagades no le shavia de tirar a una gent que per a mi no valia la pena ni despreciar-los tirant-los crispetes. La veritat es que també hauria sigut ben trsit, te crispeta, com si allo hagues de fer mal, potser em detindrien pper arma blanca si a base de tirar cirspetes els lesiones?
La cosa es que la peli avançava i la meva colera augmentava, si hagues tingut un boli potser m'hauria llançat a l'atac i hagues escarmentat al personal de la sala. La cosa es que realment em fot que jo vagi a veure una peli, pagui per ella i algu altre pagui per fotre als altres. Que divertit es ntentar estar pendent d'una peli mentres al teu voltant no pares de sentir zum zum zum.
Si es va al cine es va al cine, no e sfa a fotre al personal que paga casi 1000 peles per veure un espectacle, ni dic ni bo ni dolent, pero si amb aire acondicionat i pq no...... crispetes.