Banderoles

Son les 3 de la matinada i poc a poc avança cap a les 4 de la matinada. Jo estic en un lloc inusual en aquella hora, estic a l'estació d'autobusos esperant a algú. Tot esta callat i en silenci, pocs cotxes passen i no es veu ningu pel carrer. Fa bona temperatura, es agradable que una mica d'aire em doni a la cara alli en aquell moment estic be, pero observo al meu voltant. Totes les faroles estan adornades amb anderoles de propaganda, i la veritat es que no m'he fixat que anunciaven. Jo nomes veia una cosa, com totes les banderoles es gronxaven endavant i en darrere amb mes o menys força, depenent de la intensitat de les ràfegues de vent. Ningu les mira, potser soc jo nomes jo que embobat passo el temps fins que arribi l'autobus.
En aquell moment sembla que alli nomes estiguem elles i jo, i realment es aixi, estem elles i jo, jo les observo i elels es deixen observar. Elles es gronxen i jo somric pel simple fet de ser l'unic que en aquell moment pot gaudir d'una cosa tan simple com aquella, pero relaxant, un espectacle d'allo mes simple pero bonic, com la llum es mou sobre les banderoles com elles van i venen i no se com la nit ens acompanya i passa l'estona.
De sobte arriba l'autobus, ja he observat les banderoles, he vist un llum ences en tot un carrer, un llum d'una casa, i poca cosa mes. Alguna remor de cotxe a la llunyania i tot de son que acompanyen la nit, pero que jo no escolto pq acostumo a estar dormint.
Carrego la maleta, engego el cotxe i cap a casa, es tard, estic cansat, m'espera un dias llarg molt llarg, tinc son vull dormir dormir dormir.....