Llagrimes d'inocencia

Fa calor, molta calor i entro a un badulaque ( anemoent aixi vulgarment) a comprar-me un aquaruis. Res d'especial tot de llaunes i estris varis per vendre als guris que passen per alla davant i jo que he entrat a comprar una llauna. Pero al entrar veig un nen plorant, tampoc m'extranya, potser li han dit que no a algo i ara plora.
Curios es quan vaig a pagar i una dona marroqui em pregunta "tu eres español?", apretant les dents li dic si pero no. En aquell moment deixa de prestar-me atencio i li diu al nen: " ves el es español i no llora, no pasa nada!". M'explica que el nen plora pq Madrid ha perdut com a seu olimpica del 2012. Fins aquell moment no m'havia afectat, pero vaig pensar, potser tinc tant poc sentiment pel que passa que ja no m'afecta ni un aconteixement ni res?? Intento animar al nen dient algune sfrases o paraules que em venen al cap, tranquil la proxima vegada i alguna cosa aixi m'havia agafat del tot fora de joc!! El nen queda mig content i jo marxo feliç amb la meva llauna. Al sortir penso. a vegades la gent s'identifica massa amb les coses fins i tot coses que no donaran mes que alguna petita satisfaccio, o soc jo que ja no m'identifico amb certes coses pq crec que no em poden aportar res??