Necessito calma

Suposo que com a ningú a mi no m'agrada que em pressionin, no m'agrada que m'estiguin a sobre mes del compte. Ultimament no se pq torno a tenir a sobre a massa gent, em sento com en el punt de mira. I a mi no m'agrada, m'agrada estar tranquil, fer la meva no molestar i que no em molestin. La sensació de que estiguin a sobre meu em posa neguitós, jo se quina es la raó per la que m'estan a sobre pero a mi no m'agrada!! No se com dir-ho, la veritat es que no es vol entendre.
Fa poca estona encara no han arribat a casa ja m'han començat a organitzar la vida pels 3 dies que venen, es veu que jo no dec tenir el dret de fer les meves coses. Jo voldria estar trqnuilament llegint un llibre pero no, de sobte sona el meu nom, i si no em criden per una cosa em demanen per una altra. Que si ara a buscar aixo, que si ara fes allo altre i vinga i vinga. Es estressant no parar de sentir el meu nom, tantes vegades que m'agradaria començar a fotre cops a terra pel fet de que no em deixin tranquil ni un moment. Tan difícil es entendre que si estic inmers en la lectura o fent el que sigui m'oblidin durant una estona??
Se que sortir de casa es la sol·lució pq em deixin tranquil durant l'estona que no em veuen. Pero clar a la zona on em trobo surts de casa i el trobes amb 2 coses la 1a: un sol que fa que al donar 2 passos al sortir de casa el meu cap estigui fregant el terra de la calor, i la 2a un munt de gent per tot arreu. Però això últim es el de menys pq hi ha llocs on estar tranquil, tot i que la platja on vaig a l'hivern a estar relaxat ara esta massificada.
La cosa es que necessito reccluir-me en mi per aclarir idees i no em dexen moments de pau per poder ordenar el desordre que sempre regna en el meu cervell. Espero que s'adonin que la meva vida la faig jo i ningú més.