+ Frases

«Mi único deseo es conocer el mundo y las tragedias que en él se representan.» RENÉ DESCARTES (1596-1650), escritor francés.

«Las sirenas poseen un arma más letal aún que su canto: su silencio... Es posible que alguien haya podido escapar de su canto; pero de su silencio, jamás.» FRANZ KAFKA

Todo cuanto pudieras hacer, hazlo sin perder tiempo; puesto que ni obra, ni pensamiento, ni sabiduría, ni ciencia, ha lugar en el sepulcro, hacia el cual vas corriendo. (Eclesiastés)
"
Una vez pasado el puente, los fantasmas vinieron a su encuentro..." (Nosferatru)

La conjura de los necios

“Cuando en el mundo aparece un verdadero genio, puede identificársele por este signo: todos los necios se conjuran contra él.” Johnathan Swift

Einsamkeit

Ich schreibe meine eigene Geschichte Und lebe nur noch nebenbei Ich bin der einzige der mich bemerkt Und all die Stimmen die zu mir sprechen Sind nur die Echos meiner Sehnsucht Machtlos begegne ich der Einsamkeit Und machtlos zeige ich ihr mein Gesicht Zerfallen in tausend Stücke Krieche ich in tausend Richtungen Und halte deine Hand nicht fest genug In falsche Träume mich geflüchtet Auf besetzte Plätze mich gesetzt Suchte ich die Herrlichkeit der Zweisamkeit Und fand nur die lächerliche Einsamkeit

Cendres

Un dia vaig decidir cremar-ho tot. Suposava que seria el millor que podia fer, si tot molesta doncs ho eliminem. Podria dir que vaig fer el que una celebre frase diu: "si els arbres no et deixen veure el bosc arrenca'ls".
Aixi vaig fer vaig cremar-ho tot, si mes no intentava que tot tingues fot, que tot es tornes miques, que tot es tornes cendra, per aixi poder-ho controlar. Per aixi saber que tenia el poder per xafar-ho, per estar per sobre, que nomes quedes pols. La pols es massa simple pq pensis que et pot fer mal.
Volia obrar d'aquesta manera FOC FOC FOC!!!! Tot cremat, problema resolt.
Ignorant de mi, mes tard em vaig adonar que els arbres que no em deixen veure el bosc son els arbres que el formen. Que si no son alli, alli no hi ha res, que no busqui pq quan res hi ha res hi ha a buscar o a veure. Pero era massa tard, el mal estava fet. Volia obrar d tal manera que tot fos mes facil, pero obrar aixi va fer que el que vaig pensar que seria mes facil es tornes desesperació, veies que tot era mes buit que abans, i que ell lloc que corresponia a cada cosa ara nomes el podia ocupar jo i res mes, res mes, res mes!!!! Quedava un paratje sec, i eixut comparat amb l'anterior verd i viu.
Però alli queden les cendres fruit de la meva destruccio, esperança de la nova contruccio. Pq tot allo que s'ha cremat deixa darrere seu un algo per crear vida, un algo per reconstruir. Nomes cal veure que allo que s'ha destruit es pot reconstruir, pq la materia es alli preparada per creixer, pero com moltes coses en aquesta vida s'ha d'ajudar pq tiri endavant.
Allo que vaig cremar ho fare creixer a millor, el meu paratje gris es tornara un paratje dels meus colors perferits pq jo aixi ho vull. I recordare que els arbres no em molesten per veure el bosc, els arbres fan el bosc. I recordare que la cendra em podia impedir el respirar. I recordare que el foc el cremava. I recordare que l'aigua m'acariciava.
Quan jo em vaig donar, quan jo vaig saber que el que volia era crèixer vaig tenir el poder d fer-ho crèixer tot al meu voltant. Simplement em va caler axecar els braços, braços que abans em semblaven tan pesats ara em donaven vida i em deixaven volar.
De les cendres tambe vaig apendre, igual que he apres i aprenc de tot el que m'envolta.
Ho vaig cremar tot, pero al final ho vaig saber reconstuir.