dimecres, de novembre 22, 2006

Gent 1


Fare una breu explicació. M'agradaria definir aqui alguns tipus d persones amb els que em vaig trovant durant la vida, aixi que poc a poc ho anire ficant. Començare amb gent 1.
Aquella persona que sempre vol caure be.
Aquella persona que sempre vol caure be es algu que no te personalitat, i que no te cervell. Suposo que en va tenir algun dia pero ja se sap entre un cervell o un paquet de tabac la gent escull el paquet de tabac. O be que de no usar el cervel doncs se l'han deixat a l'estació d'autobusos per exemple, segons tinc entes alli tenen apartat d'objecters perduts i de cervells trovats.
Be em deixo de tonteries. Una persona aixi es algú que sense enir persnalitat alguna sempre te una pressa increible per caure be als altres. Per fer això adopta una personalitat semblant a la de la persona que vol caure be. De bon pirncipi sembla que si que et portis be amb aquest element que imita personalitats, pero no sap com fer mes enlla que una trista imitació aixi que tot es desmorona. Aquesta imitacio dura 1, 2 o 3 dies no mes.... depsres t'adones que tens algu al costat teu que es una falsa i barata imitació d'un mateix. Al final nomes pots amb lastima com aquella persona no pot dur el rol que volia portar per caure be, y com que veu que no pot usa altres tactiques per caure be, fer-se el gracios i fer el pallasso, apegar-se a la gent a qui vol imitar com una paparra i fer el pesat. En conclusio, que son gent que l'unic que intenta fer es buscar un jo imitant a una altra persona, bonica manera de buscar-se a un mateix, investigant a casa de l'altre..... Aquest tipus de persones son "parasits" que intenten amotllar-se a la vida dels altres per imaginar o simular que ells tb tenen una personalitat propia, es com lloogar una cinta de video e imaginar que tu n'ets el protagonista i anar fent l'indio pel carrer sense pensar que la cinta s'ha acabar, ha sigut tornada al video club i que l'unic que es fa es posar-se en evidencia.
Aixi que puc dir que son persnes que tenen una personalitat cada setmana, com per fiar-se d'algu així avui es aixi i dema aixa. Si coneixeu algu d'aquesta manera els pdoeu dir que a les estacions de tren, d'autobusos... i ha munts d cervells oblidats que ningu va a buscar, que n'agafin uns quants aixi podran triar una personalitat adecuada depenent del dia o la nit, pq ells son aixi variables....
Avui s'aferren a la meva personalitat, quan es desfaveixi com la boira potser s'aferren a la teva, anem amb compte!! jaja
Un avis, a aquesta gent no els fessiu pensar, tinc la teoria de que si pensen en alguna cosa mes de 10 segons poden explotar, i os podrieu tacar la roba i seria una llastima per la roba.

diumenge, de novembre 05, 2006

Imaginant


Imaginat un món on la mondea de canvi fos un somriure.

dimecres, de novembre 01, 2006

Cada dia menys


Tot s'apaga al meu voltant, error, jo soc el que es va apagant poc a poc. Error, no m'apago poc a poc, m'apagao massa acceleradament sense control. Tan rapidament que no aconsegueixo mantenir la meva flama viva, una flama que dona vida. Vaig començar a triar les coses que creia que havia de salvar per continuar avivant la meva flama, les altres ja no podia perdre el temps amb elles. Vaig anara deixant coses d banda, i centrant-me en aquelles que creia que em podien donar l'esperança de revifar tot en general. Cada cop son menys les coses en les que em puc centrar per anar intentant avivar.
Pero para i m'adono que tot esta perdut, les coses en les que m'he basat per avivar la flama que em dona vida han sigut les que m'han deixat sense oxigen per poder continuar fent la foguera d la meva vida. Es tard, estic cansat.... a vegades ja nomes queda seure i veure l'espectacle dantesc, terrible, horrible, desesperant de veure com la propia vida es demorona com es fa a trossets. Com tot allo que abans eren flors ara es converteixen en mosntres i t'ataquen, com la propia autodefensa ja ha quedat vençuda i nomes pots esperar assegut pq no pots, pq no et pots posar d peu pq tot pesa massa a les espatlles. Pq t'adones que ja en aquesta situacio l'ajuda que et pugui venir dels altres (pq l'ajuda que va venir d'un mateix ja va quedar vençuda) pot suposar mes pes encara.
Assegut, esperant, obervant, esperant.
Ja no desespero, ara nomes espero.

.


PERILL, ES BUIT!!!!

I QUÈ! JAJAJAJAJA

...