divendres, de gener 30, 2009

Compartir


Em vaig adonar massa tard de que tractava el compartir. No era fer 2dos bocins d'un entrepà a l'hora del pati i donar una part a algú. Tractava de donar part de la meva vida a algu pq aquest algu volgués que jo fós particep de la seva. En major o menor mesura he sigut particep de les vides d'altres persones, però mai he sabut com fer particep de la meva a ningú. I ara crec que la meva vida s'ha convertit en un bloc tan solid que ja ningú hi podrà formar part, per compartir res més que una part insignificant del que jo soc.