El Crit

Crides per odi, per dolor, per ràbia, per fàstic perquè si i crides amb totes les teves forces. Ho fas fins q creus q el cap et rebentarà, fins q penses q el teu crit conte tanta energia q arrasarà amb tot el q trobi. L'únic que vols amb aquest crit es treure allò que tens dintre el cos, que et comprimeix i q has de treure perquè et pot ofegar. Allò q no saps que es però que et pressiona al pit i no deixa arribar sang al cervell. Un crit q penses q hi posaràs tanta força que traurà tot el q tens dins i que et pressiona, però sovint no es així, queda dintre per molta potencia que posis en el crit per molt q el cap estigui a punt de petar, et quedes amb aquella cosa dintre teu. L'únic que pots aconseguir es cansar-te, potser era aquest el propòsit, crida ves cridant i quan et cansis seu i descansa, beu alguna cosa que deus estar sec d tant cridar. Potser cridar per a l’únic q serveix es per a dir algo al mon, també ho pots dir fluixet, tot i així, quan tingui ganes de dir-li al mon alguna cosa cridant així ho faré, potser serà la manera de que m’escolti millor i posar mes de mi en tot el que he de dir.

L'home Elefant

No se quina ha sigut la raó que ha fet que em torni a la memòria un film que fa temps que no veig, la cosa es que aquests dies m'ha vingut al cap John Merrick. Si no es sap qui es dire que John Merrick era algu anomenat l'home elefant degut a les seves deformacions. El cas es que em va venir al cap una escena de la pel·licula, una multitut persegueix a Merrick l'acorrala i li treu la roba i en aquell moment davant de tota la gent que queda impressionada i morta de fàstig per la repugnancia que els hi produeix veure a Merrick. En aquell moment (el mes intents de tots i a part angoixant a causa de les imatges) Merrick crida: "No soc un animal.... soc un home..... Una Persona!!". Aqui es on ens donen a veure com som generalment la raça humana, nomes pel fet de ser diferent algú el deixem exclós de la societat i marginem, una crítica sobre la dignitat humana. Es un conte sobre una gran soletat i la necessitat d'estimar i sentirse estimat.
He buscat al google i he vist que John Merrick va existir, i que la historia del film va ser real. Merrick una persona amb sentiments, que va tenir la sort de que algú (el doctor Treves) es topes amb ell i veies que era una persona que pensava i sentia com tothom. I voldria citar una frase extreta del diari de Sir Frederick Treves: "Una cosa que sempre em va entristir de Merrick era el fet de que no podia somriure. Fos quina fos la seva alegria, el seu rostre quedava impassible, podia plorar però no podia riure".

Perdre el Temps

Com sempre jo buscant les coses complicades a les coses senzilles, és ben dit intento anar a algun lloc pero sovint agafo el cami mes llarg i pedregós i a vegades no es el millor camí. Dic això pq una cosa tan senzilla com podria ser perdre el temps no es així, pq la pregunta es: com es perd el temps?? Si algú ho sap que m'ho digui i convido a copes mentres m'ho expliqueu, ara bé si no quedo convençut nirem a mitjes ok!
Al que vaig perdre el temps, que vol dir això? A cas es pot dir que he perdut el temps.... si l'he perdut potser esta al tren i m'el vaig deixar l'altre dia quan vaig anar a Barcelona, o potser el temps m'el vaig deixar a les butxaques dels pantalons que ara son a la rentadora!!! Això últim seria un desatre com el mulli el temps potser es fa malbé i seria una pena. El temps no es com un mòvil que t'el pots deixar al bar o on sigui. Si una cosa la perds sempre intentes recuperar, però en el cas del temps només passa, no es perd ni res de res, passa i mentres passa sense que t'adonis l'aprofites per adquirir vida o coneixements, o per veure coses o per al que sigui, nomes dir que mentres respirem el temps passa i d'alguna manera s'aprofita. No se pas de quina però s'ha d'aprofitar perquè si algo te el temps es que cada instant deixa algo en nosaltres mateixos, i per tant encara que no ens adonem ho aprofitem.
Puc dir que potser haver pensat això potser he passat el temps d'una manera absurda, però no ho crec pas així estic acompanyat de bona música que no deixa que el meu temps passi sense mes.

M'importa una Merda

No s'enten o no es vol entendre que per a mi hi han coses que no m'importen mes que una merda, i es que per a tothom les coses no tenen una mateixa perpectiva e importancia. Avui la cosa important ha sigut que jo identifiques qui era el novi de la filla d'un amic del meu pare, per a mi de primerissima importancia es clar!!! M'han i m'han dit tal surt amb el fill de la germana del nebot etc etc.... i jo li he respost amb un: que?? si home aquell que feia no se que etc etc... i per no estirar mes el tema i per no donar a veure encara mes la meva indiferencia he dit que si. Despres em plantejava quina debia ser la importancia que havia de tenir el que jo sapigues qui era i amb qui sortia, que he de donar permis jo a la gent per fer coses?? Potser soc un Deu o alguna cosa semblant i ningu m'ho ha comunicat?? Perquè si no es així no se pas a que treu cap el que jo hagi de conèixer coses que no tenen cap interes rellevant per a mi. Amb això no vull dir que jo sigui un Deu, i tampoc dic que no ho sigui eh!!. A mes estic segur que per a la gent interessada tampoc els deu importar molt si jo se o deixo de saber, per tant la importancia de l'assumpte es poca.
Estic segur que jo dono importancia a coses que als altres també els importen una merda, així que a pendre paciencia, i en aquestes situacions el que hem de fer doncs es dir que si i així potser encara pensaran que tenim interes en certes coses que per a molts de nosaltres no tenen minim interes.
Per acabar diria que la vida de cada un la gent no l'ha d'estirar fins al punt que tothom la conegui, potser el millor seria que els detalls de cada una de les nostres vides arribessin fins on nosaltres volem. Però això no passara mai pq hi ha gent que sino s'aburriria molt.

Una Pedra

Aquest mati al anar a aparcar m’he topat amb una pedra, he estat a punt de picar amb ella amb el cotxe, i clar el cotxe es el cotxe i ella estava allà en mig. He baixat i mentre calculava la distancia per aparcar i no picar amb ella anava maleint aquella pedra, i li anava dient tot el que pel cap em passava. M’ha faltat el canto d’un duro(que encara que ja no es porten suposo que tots encara recordem) per picar amb ella, i amb aquest succés i sumant la mala lluna que es pot portar a primeres hores de matí estava allà fotent la culpa a la pedra. Un instant després d’haver maleït aquella pedra m’he adonat de lo absurd que era dir-li alguna cosa, a ella tant li es!!! Quina existència et diuen de tot i ni t’immutes, però quina llàstima et poden dir tot de coses boniques i ni t’adonaries, i quina pena pots estar aquí tota la eternitat i sense que això et serveixi per a res. També m’ha vingut al cap una idea absurda o no, encara no se com classificar-la, realment la pedra allí feia la seva funció, una funció de pedra que suposo que portava a terme amb tota la seva dignitat “pedril” i que en aquest món s’havia de portar a terme per ser tal com es. Qui sinó podria fer millor aquell paper de pedra que aquella pedra que estava allí? M’he donat la volta he aparcat i he anat a fer la meva funció d’estudiant.

Els meus ulls

Hola, perquè no em comprens? Quina es la raó per la qual en aquest món els meu patiment per coses, segons alguna gent supèrflues, no es pres mai amb gaire consideració? Jo tota la meva vida, i espero que fins al final d’aquesta, he vist amb els meus ulls per tant no podré saber mai que es el que pot sentir la gent en moments determinats de la vida, ja sigui alegria, orgull, tristesa, etc etc... Tot i així sempre he mirat de comprendre que es el que passa mes enllà del meu món, o sigui jo. Sovint hi ha gent que se li fa difícil veure coses que passen mes enllà del que pot ser la seva persona i això es el que fa que només puguin mirar amb els seus ulls el que a altres ens passa. No es que en aquest món hi hagin sentiments mes grans o mes petits, perquè sentiments son simples emocions, el que s’ha de veure es com afecten aquestes emocions a cada persona, i això només es podria saber si fóssim l’altra persona.
Només voldria fer entendre que jo sento les coses a la meva manera, que el que es important per a tothom no vol dir que no sigui important pels altres, sinó que cada un assimila cada cosa, cada fet o casa situació a la seva manera.Hauríem de fer mes cas dels ulls i la mirada dels que ens envolten, perquè tal com diu aquella cita: “Els ulls son el reflex de l’anima”.

Freda sensació

Jo la definiré com una sensació freda, però cada persona la podria definir de manera diferent. Es quan mes tranquil estas, es en aquell moment que tu penses que no ha de passar res, es en aquell instant en que tu estas disfrutat d'un petit fragment de temps, es llavors quan te la foten. Primer de tot assimilar d'on ve la clatellada, punyalada o com ho vulguis dir. Poc a poc potser una fredor s'apodera del teu cos i potser tremolen les cames, potser pots acotxar tant el cap que pot tocar a terra, el que si es segur que ets presoner d'una mala sensació dintre teu. El que si puc assegurar es que el rerefons de l'acte en si, un vil acte, es que et puguis sentir malament, que la sensacio de fredor estigui per tot arreu, que estiris els braços i alli també trovis aquesta aurea freda que esta dins teu.
Et pots preguntar perquè, però qui te l'ha fotut no pregunta perquè, sino que només espera que et sentis dolgut. Serà que així es sent mes satisfet per fer pagar coses, serà que aquest serà el preu que hem de pagar quan a vegades no podem donar al món el que el món ens demana, o encara mes ben dit serà que no volem donar al món el que el món ens demana, perquè algo haure de tenir per a mi mateix no?! Al final tenim 2 possibilitats o be tornar la pilota i fer que aquest algú que m'ha fotut es senti igual que jo, o be fer entendre que en el món no tot el que es demana s'obte, i encara menys quan no ho demanes al món sino a algu que no ho pot donar.
Acabar dient que això es llei de vida, o llei del món ( es igual) i el millor que podem fer conviure e intentar oblidar les coses que s'han d'oblidar.

Frases

Citaré unes frases que m’han agradat:
- Per molt llarga que sigui la nit, l’alba arribarà. (Refrany africà)
- L’únic que cura la tristesa es l’acció.
- La humanitat es tan dèbil d’esperit que la cosa mes pura necessita la cooperació d’algun agent impur. (Ernest Renan)
- El bosc seria molt trist si només cantessin els ocells que millor ho fan. (Tagore)

Coses petites

Només ens podem conformar amb coses ben grans. Tot ha de ser gran, ostentós i quant mes millor. Observa be al teu voltant, que seria de nosaltres en aquest gran món sense coses petites??

Riure i Plorar

Això mateix, riure i plorar. Son 2 sensacions que ens sorgeixen perquè sentim coses o a vegades sorgeixen sense mes. A vegades poden anar lligades la una de l’altra. Però m’adono que a vegades una va lligada a l’altra però no com a simple cosa normal i corrent.
A vegades un riure pot ser la cosa mes despreciable, horrible, miserable..... No se pas quina deu ser la raó i quin deu ser el pensament que empeny a certes persones a fer plorar per així poder riure a costa de la desgracia d’un altre. He vist fer coses horribles perquè uns puguin riure, humiliar, pegar, insultar hi ha tantes coses que ens poden enfonsar i ens poden fer mal i podem trobar gent que se’n rigui i que gaudeixi. La gent que fa aquestes accions no tenen 3 grans coses necessàries en aquesta vida i que son: cervell, consciència i sentiments. I clar que es pot esperar de gent que fa això?
Es pot dir que el món es així. Però jo penso que no es que el món sigui així sinó que per desgracia el món es cada cop mes així, esta cada cop més ple d’actes d’una baixesa total.

Riure i Plorar

Això mateix, riure i plorar. Son 2 sensacions que ens sorgeixen perquè sentim coses o a vegades sorgeixen sense mes. A vegades poden anar lligades la una de l’altra. Però m’adono que a vegades una va lligada a l’altra però no com a simple cosa normal i corrent.
A vegades un riure pot ser la cosa mes despreciable, horrible, miserable..... No se pas quina deu ser la raó i quin deu ser el pensament que empeny a certes persones a fer plorar per així poder riure a costa de la desgracia d’un altre. He vist fer coses horribles perquè uns puguin riure, humiliar, pegar, insultar hi ha tantes coses que ens poden enfonsar i ens poden fer mal i podem trobar gent que se’n rigui i que gaudeixi. La gent que fa aquestes accions no tenen 3 grans coses necessàries en aquesta vida i que son: cervell, consciència i sentiments. I clar que es pot esperar de gent que fa això?
Es pot dir que el món es així. Però jo penso que no es que el món sigui així sinó que per desgracia el món es cada cop mes així, esta cada cop més ple d’actes d’una baixesa total.

Estiu o no....

Una flor no fa estiu. Però i si jo m'imagino la flor i m'imagino l'estiu? En aquell moment la flor fa el meu estiu.