dimecres, de novembre 23, 2005

Per aki estem....

De la frase del post anterior

Si entres aki llegeixes la frase anterior i realment no et plentejes res..... la veritat es que segons el meu punt de vista ------> TE COLLONS LA COSA!!! Però esperem que no sigui aixi.
Per tant podem dir que el nostre objectiu en la vida, el maxim dels maxim, aquell pel que estem disposats a matar i a fer qualsevol cosa esta plantejat. O sigui es com si la vida fos un edifici i el ve algu i et dir: Shhh!! eh eh!! Que el pilar aquest te al·luminosi i llavors amb cara de tonto respons no en te no en te. Bueno doncs aki queda la cosa.
Així puc dir que potser aixo que busco es un objectiu que he de perseguir per aconseguir l'objectiu d'aquest algu amb autoritat ha dictat. La veritat es que tot es molt complicat, suposo i mirare de buscar les paraules que tot es molt mes simple.
A veure que trontolla tot al nostre voltant pq ens hem d preguntar algo que donem per fet, i que es aixi pq si. Una gent respon a aquesta pregunta argumentant que son feliços pq ells son feliços no pas pq ningú els hi digui com han d ser per ser feliços. Realment aquests raonamenst son excuses que el que fan es donar una rao falsa que es poden creure per aixi continuar tranquils amb tot el voltant i amb que ens envolta i ens fa "feliços". Com deixa un professor meu: qui s'excusa s'acusa, aixi puc dir que aquestes persones insconscientment s'excusen per aixi tapar la preunta mitjançant una mentira pero tu pots veure que realment s'acusen pero que no s¡en volen adonar. Per tant m'atreviria a dir que per ells la felicitat es una manta que cubreix la pregunta( ets feliç pq ets feliç o ets feliç pq algu amb autoritat t'ha dit que as d ser aixi per ser feliç?) i així poden veure feliços. Si es mira d'aquest punt d vista la felicitat es una mentira que osaltres inconscienment ho sabem i per tant aquesta felicitat com a mentira ens porta a la infelicitat ( en major o menor mesura). I sent agoserat puc dir, si aixo anterior que he dit fos cert que no ho se pas, que estem vivint en una mentira, en una farsa. Trist però seria així.
Es molt mes facil cosir una manta de mentides que haver de picar amb un mall la dura pedra de la realitat. Es pot dir que no palentjar-se això, i plantejant nomes dic axecar una mica la manta per veure que hi ha sota tornant a deixar la manta al seu lloc, fa que no es pguin veure els diferents camins que tenim per escollir, que no suspesem cada cami i que nomes seguin alla on creiem que hem d'anar per ser feliços.
Crec que la pregunta pot o no pot tenir resposta, el que si es clar es que planteja moltes coses.
Suposo que aquest tema em donara de palrar en endavant, pero si se que aquesta pregunta em planteja moltes cses i es la pregunta a molts dubes que sovint tinc a sobre meu.
Mentres es llegeix el post segur que cada cop que es diu FELICITAT imagines cosa cosa que representa el maìm d felicitat somiat. Puc dir.... has pensat en el mateix tipus d felicitat que jo segurament ( si es així ho sabras) però s'ha d tenir en comptes que hi ha una infinitat de felicitats o conceptes d felicitat diferents que poden plantejar-se la mateixa preunta però potser en contextos diferents.

Una Fase

ETS FELIÇ PQ ETS FELIÇ, O ETS FELIÇ PQ ALGÚ AMB AUTORITAT HA DIT QUE HAS DE SER AIXÍ PER SER FELIÇ??

dimarts, de novembre 22, 2005

Com un animal

Soc un porc, aixi ens han definit avui, i qui ho ha dit ( metaforicament) tenia tota la rao. Som una gent acomodada com anmails que esperem que vingui algu i ens doni de menjar, i aixi nomes haver d preocupar-nos per menjar i jaure. Be això ja ho sabia, per avui m'ahn fet veure desde un altre punt de vista que es molt "real". No se com definir real en aquest cas pq no se o acaba la metafora i comença la realitart, trist pero es aixi.
Be doncs aixo, que tgots nosaltres som porcs que ens donen d menjar i dormim, pero grazcies a tot aixo he descobert una cosa que sabia pero no sabia identificar. Be jo soc un porc aixi d clar, normal igual que els altres menja dorms i tan content. Pero potser soc un porc pq se que ho soc, es a dir em vaig cansar tant d correr darrere la meva cua que en un moment d'agotament i d seure em vaig posar a pensar i vaig descrobrir el que ja sabia que soc porc. No es que no estigui satisfet del menjar que em, donen, no que no m'adoni de que tot ho tinc fet, sino que la meva felicitat inexistent realment es aixo una cosa que no es real. Una de les meves grans preguntes ara es si realment soc un porc que vol ser persona o una persona que realment es un porc.... pq clar depenent del que jo pugui ser enfocare la meva vida cap a direccions diferents. Crec que soc una persona que es porc que vol deixar d ser porc per ser algo semblant a la idea que te d'algu que es persona.
I ara nos e pas que dir si soc o no soc persona, si soc persona o potser no soc prou valent per aforntar-ho o si realment aquestes preguntes l'unic quer fan es distreure la meva atencio d porc d'un lloc cap a on hauria d mirar per veure respostes i aixi nojes miro alli on no valdria la pena mirar per buscar....
pero algo si que se, que soc una perdona igual que les altres encara que em plenteji certes coses, que amago el cap sota l'ala com tothom per potser viure millor aixi i viure en la ignorancia i que segurament jo tinc la culpa d continuar sent porc i pensant com a tal. Pq en el moment que jo veig que soc persona poc a poc he d'intentar actuar com a tal i mirar d repirmir certs intints animals que han d quedar abolits i treure a aflorar altres intints com podrien ser la empatia, el voler millorar.
Segurament no soc persona, pero ara se que soc i aixo tb es important.

diumenge, de novembre 13, 2005

Escrupols

Tu no tens escrúpols!!!!- li va dir- si vols et dono els meus....

dimarts, de novembre 08, 2005

El universo y la estupidez humana

Solo hay dos cosas infinitas en la vida, una el universo y la otra la estupidez de los humanos, aunque de la primera no estoy seguro del todo. (Albert Einstein)

divendres, de novembre 04, 2005

Un pensament

Ens fan patir massa per vendre'ns una felicitat sovint inexistent.