Coloms i corbs

Vaig veure volar un colom blanc, un color que pnsava que sera portador de la pau i potser de la prosperitat. Vaig veure volar aquest colom i vag esperar amb ansia que s'acostés a mi per aportar-me una mica d'esperança. Vaig confiar en aquest colom.
En un moment donat el colom blanc portador de la pau i la prospertat es va convertir en un corb que m'arrancà els ulls i em deixà cec cara al món. Ddesde llavors els no poder veure els colors del món va fer que laeva pena encar fós més gran.

Abrassos

A vegades només es vol una abrassada i no es rep ni un hola.

Rendir-se

Quan no es pot mes, ja costa respirar i no tens força ni per plorar. Quan les ames funcionen soles i els teus moviments son mes que forçats. Camines mirant al terra pq tot el que hi ha al voltant no importa, ja només importa no ensopegar un cop m,es. No saps si t'axecaras, pq t'estas rendint, pq ja no hi ha res ningu hi ha ni ningu ha estat mai. Quan t'adones que realemnt ets tan poca cosa, que t'agradaria desapareixer ja, finalitzar el cami i fins aqui hem arrivat.

Estic fart que tothom mantingui una distancia amb mi, es tan doloros, tantissim. No puc mes, m'estic rendint no puc mes.... m'ofego.

Es dificil.

Tan dificil es que et preguntin com estas?? an dificil es que algu tingui una mica de preocupació per qui te al costat més enlla que sortir de festa, divertir-se i la disbauxa??
A vegades crec que demano molt quan demano una trucada de telefon, un com estas? o un gracies. Es trsit pensar que quan dones als altres a vegades el sentiment que es te en donar es pensa quees reciproc, ero no es així. Suposo que les coses aniran d'aquesta manera fins el dia ue no aguati més i exploti.
No crec que el que demano sigui tan dificil, no ho crec....

Pensaments

Es molt dur quan tens la sensacio que el dia de dema sera pijor que el d'avui. I més dur encara quan cada dia es repeteix la mateixa sensació.

entrant en barrena

Com els avions que poden fer una maniobra brusca i cauen en barrena, amb un descens vertical i vertiginos cap a terra fins a estabellar-se o no. Tot depen de la destresa del pilot o de l'esta d el'avio.
Jo estic aixi, caient en picat espero saer maniobrar i rectificar a temps, en tot cas si m'estempes espero no arrivar a notar-ho.

Persones

Un company em va dir un cop: "Les persones son com els autobusos, si perds algu al cap d emitja hora en passara un altre que podras agafar".

Hi ha persones que si i altres no, pero tenia rao en la majoria dels casos.

Viure

Viure, disfrutar diuen. Francament disfrutar es senzill no?? Vaja com a minim jo ho penso, pero avegades s'ha de ser franc. Com treure la boirna que tenim en mig del cami i qe no ens deixa veure-hi? Jo sempre he eserat que sortis el sol. Ara m'adono que potser la meva vid, al contrai d'altres, el sol brilla ben poc. Tot i així que collons, he de caminar i ensopegar, mes que d'altres potser, però m'he d'acostumar o be a caminar entre la boira a espantar-la. Espero poder arrivar a desti.

Poc a poc s'arriva lluny, jo així ho espero.

Pensaments d'avui

Es curiós com he après a disfrutar de les petites coses de la vida, però no he après a no esperar res del futur i això fa que sovint no pugui disfrutar el que es mereix el present.