Aprenent Coses

A veure que m'ho expliquin!!!! Qui no ha dit mai una mentideta...... jo l'altre dia en vaig dir una. La cosa es que aqui un senyor buscava feina i en va trobar una, cosa importantissima. No es la feina de la meva vida i suposo que tampoc ho serà en endavant, però per una temporada pinta be. La cosa es que em van preguntar tu que tens "estudis...." podries portar una mica de comptabilitat de l'empresa que segur que tu ho has fet. Com es normal jo vaig respondre i tant, però com a persona precabuda vaig dir " tingueu en compte que el que a mi m'han ensenyat a la uni aplicat a la practica es diferent". La cosa es que he de portar uns petits comptes, i l'home que ara els porta m'ensenyara a fer-ho i com fer-ho. Però el meu probema es que mai he fet comptabilitat, i si l'he fet potser estava al bar comptant quant faltava pel 101 de la "buti" o quants cafes em tocava pagar. La cosa es que a marxes forçades amb un amic estic fent clases bàsiques nomes pq no es noti tant de que no en tinc ni idea. El que tinc previst es anar alli dient que m'ensenyin pero tenint una petita base per no enlliscar sempre, sino que gracies a aquesta petita base poder defensar-me el minim pq em vegin aplicat i amb ganes de prosperar, no pas un que no te ni idea del que s'ha de fer. Així que poc a poc vaig aprenent coses, que sempre es important. També he apres que a vegades una mentida no esta de mes, si al darrere tens algo amb que recolzar-la. I es que tal com estan les coses, i jo ho se molt be, no es pot despreciar una treball d'on pots treure experiencia i curriculum, a mes si avui en dia ho fan tot els ordenadors o no??....

Estic indignat

Així de clar estic indignat, totalment indignat!!! He de dir que els 2 ultims dies estic llegint articles de diaris que realment em deixen de pedra. La policia britanica pot disparar a matar, aixi de clar si sospites dispara i despres pregunta. Divendres varen matar a un electricista brasiler pq portava una motxilla i es pensaven que era terrorista. Dic amb la ma al cor que els atemptats de Londres han sigut terribles com a tot arreu, i realment que morin innocents es algo imperdonable i que no podre compendre mai, igual com no compendre que la policia actui d'una manera tan bestia.
Tal com diu un titular de el periodico:
"La Policía británica pide disculpas por haber matado a un inocente"
Així puc dir que es mata a algu i be surts per la tele demanes disculpes i ja n'hi ha prou. Vas a la mare, familia, amics.... d'aquesta persona, que tenia 26 anys, i els hi dius perdona i ja n'hi ha prou. A aquesta mort l'anomenaran mort necessàra o colateral o com collons ho vulguis dir i ja n'hi ha prou, oblidat. No soc policia pero no hi ha altres mesures que tirar i despres preguntar.... I fredament que s'ho prenen, jo he estat 1 cop a la meva vida a Londres i flipo, suposo que a Londres la gent es deu pujar per les parets pq això es algo que no se... la veritat no se com expressar. Així de senzill vas al metro, portes una motxilla, et persegueixen, no et donen treva i el foten 4 o 5 trets a bocajarro i ja esta problema resolt, ja preguntarem pel a carrer a veure qui es aquest.
Be doncs per si això no fos suficient, que no es poc, aqui adjunto un altre escrit tret de el periodico:
"Se puede disparar a alguien más --ha agregado Blair--, pero se hace todo para que sea lo correcto. Las personas [por los agentes] tienen que tomar decisiones en circunstancias aterradoras".
Així es pot dir que no solament admeten que ho han fet malament sino que no aprenent de l'error ja avisen de que hi poden haver altres victimes innocents. Llavors que ningú surti de casa tu, pq et poden fotre un tret pq portes cabells llargs, o portes una motxilla o simplement pq l'entrepà que portes per dinar els hi pot semblar sospitos. En el cas que hi hagin mes morts hi hauran més disculpes i au endavant que no ha sigut res!!!
Jo crec que per acabar d'embolicar la troca que reparteixin armes a tothom pq com la polícia no pot estar a tot arreu que els ciutadans tinguin armes. Això mateix, que els ciutadans tinguin armes pq si es dona el cas que veiem un sospitos i no hi es la policia per disparar que nosaltres ho poguem fer!! Clar esta que si ho fem es pq som bons ciutadans i el fet es per un be comú, fins i tot per matar a una persona es pot acabar sent un heroi, qui sap, en aquest món de bojos pot passar qualsevol cosa.
Puc dir per últim que l'home, el Homo Sapiens Sapines l'ésser per excel·lencia ( això ens diem nosaltres a nosaltres mateixos...) quan es hora d'anar a pitjor ho sap fer molt bé i molt rapidament.

El nostre joc

Altre cop hem tornat a començar. Trornem tots junts altre cop despres de molt de temps a reuinir-nos per jugar les nostres partidetes, per riure i per passar una bona estona. Ens reunim de nou despres de que temps enrere haguessim de deixar de jugar per culpa d'algu que no es va comportar com era degut. Però ara això ja es igual, estem alli amb tranquilitat, passant hores que abans també passavem i rient com abans reiem. Somj conscients de que sent el mateix les coses varien, ens fem grans, abans era una cosa continua, ara ja no. Sabem que despres de jugar la nostra partideta cada un ha de fer-se càrreg de les seves responsabilitats. Ens adonem que ara podem anar jugant i passant l'estona però que ja no es com abans que miraves endavant i sempre tenies tot per endavant, ara allò que abans teniem per endavant ja ho tenim a sobre i si no ho tenim a sobre ho podem tocar amb els dits. Que la vida cambia que no sempre es igual tot, i que tots no serem sempre iguals que cambiem que madurem i anem avançant. Avancem més o menys pero poc a poc al que es la vida. El que es allò que intentem aconseguir, o allò que tenim aconseguit, o allò que gairebé toquem amb els dits, i el camí que ens porta fins aqui i el que passem mentre portem a terme aquest camí es el que ens fa com som, el que ens modeja i el que ens fa variar, però sempre sent nosaltres matexos en un fons. Pq clar es que som nosaltres, pero com gairebé tot en aquest món variem i no sempre som iguals.
Ara al voltant d ela taula ens reunim els mateixos, juguem al mateix joc, i fins i tot utilitzem el mateix manual però observes i no tot es igual...... el llibre ja es vell, nosaltres ja som grans, tots prenem les nostres direccions i tots busquem el nostre destí. I aquestes coses son coses que cada un ha de fer sol, pot tenir companyia però ho has de fer sol.
Una cosa no ha cambiat gaire, i es els farts de riure que ens fem quan juguem al nostre joc de rol fent sempre de les nostres. Segurament es per això que hem tornat a jugar, per reunir-nos i ruire, bona companyia i bons moments son coses que tots busquem sempre.

Necessito calma

Suposo que com a ningú a mi no m'agrada que em pressionin, no m'agrada que m'estiguin a sobre mes del compte. Ultimament no se pq torno a tenir a sobre a massa gent, em sento com en el punt de mira. I a mi no m'agrada, m'agrada estar tranquil, fer la meva no molestar i que no em molestin. La sensació de que estiguin a sobre meu em posa neguitós, jo se quina es la raó per la que m'estan a sobre pero a mi no m'agrada!! No se com dir-ho, la veritat es que no es vol entendre.
Fa poca estona encara no han arribat a casa ja m'han començat a organitzar la vida pels 3 dies que venen, es veu que jo no dec tenir el dret de fer les meves coses. Jo voldria estar trqnuilament llegint un llibre pero no, de sobte sona el meu nom, i si no em criden per una cosa em demanen per una altra. Que si ara a buscar aixo, que si ara fes allo altre i vinga i vinga. Es estressant no parar de sentir el meu nom, tantes vegades que m'agradaria començar a fotre cops a terra pel fet de que no em deixin tranquil ni un moment. Tan difícil es entendre que si estic inmers en la lectura o fent el que sigui m'oblidin durant una estona??
Se que sortir de casa es la sol·lució pq em deixin tranquil durant l'estona que no em veuen. Pero clar a la zona on em trobo surts de casa i el trobes amb 2 coses la 1a: un sol que fa que al donar 2 passos al sortir de casa el meu cap estigui fregant el terra de la calor, i la 2a un munt de gent per tot arreu. Però això últim es el de menys pq hi ha llocs on estar tranquil, tot i que la platja on vaig a l'hivern a estar relaxat ara esta massificada.
La cosa es que necessito reccluir-me en mi per aclarir idees i no em dexen moments de pau per poder ordenar el desordre que sempre regna en el meu cervell. Espero que s'adonin que la meva vida la faig jo i ningú més.

L'absurd del meu cervell

Començo dient que la veritat es que el meu cervell no es que sigui una cosa desorbitada, sino tot el contrari. Puc dir que es basa en guardar imatges i escenes absurdes, i quan no les guarda les crea. La veritat es que les meves neurones deuen estar de festa continua, cosa que m'alegro, ja que si jo no puc estar de festa com a minim que siguin elles les que disfrutin. O també podría ser que degut a les meves continues festes les neurones festeres hagin ocupat el lloc de les neurones series i per això a vegades em venen al cap situaciona absurdes. La veritat es que es absurd del tot, però anire explicant.....
Anava l'altre dia pel carrer caminant, era de nit i feia fresca cosa que en l'epoca en que estem jo agraeixo. De sobte em va venir una cosa al cap, i la cosa era que pq en les pel·licules( o on fos) als que no saben escriure els hi diuen: "firmi voste aki amb una X". Be l'absurd de la cosa es que em va venir un dubte!!! Jo vaig pensar i pq sempre s'ha de firmar amb una X pq no amb una rodoneta, o amb un quadrat o ves a saber que. Una X es el que feia tothom es fàcil de falsificar, en canvi si fas una cara graciosa o un ull o mil i una parides més que poden sortir de la ment del que ha de firmar amb una X. I es que també podríem dir..... escolti ha de firmar amb una X pero ja la faré jo, pq així ens estalviem tenir que donar la volta al paper i total la X la farem igual vosté que jo. Es més fiable una petjada dactilar que la X, però tot i així fem la X. Que realmnt una X pot plantejar moltes coses com per exemple: " ho sento tu ets menor d'edat tu no pots firmar amb una X fes una O". Realment tonto, realment absurd pertò em va venir al cap mentre caimnava. Espero que en endavant les meves neurones acabin les seves vacances i comencin a treballar en vistes a pensaments algo millors que aquest.

Llagrimes d'inocencia

Fa calor, molta calor i entro a un badulaque ( anemoent aixi vulgarment) a comprar-me un aquaruis. Res d'especial tot de llaunes i estris varis per vendre als guris que passen per alla davant i jo que he entrat a comprar una llauna. Pero al entrar veig un nen plorant, tampoc m'extranya, potser li han dit que no a algo i ara plora.
Curios es quan vaig a pagar i una dona marroqui em pregunta "tu eres español?", apretant les dents li dic si pero no. En aquell moment deixa de prestar-me atencio i li diu al nen: " ves el es español i no llora, no pasa nada!". M'explica que el nen plora pq Madrid ha perdut com a seu olimpica del 2012. Fins aquell moment no m'havia afectat, pero vaig pensar, potser tinc tant poc sentiment pel que passa que ja no m'afecta ni un aconteixement ni res?? Intento animar al nen dient algune sfrases o paraules que em venen al cap, tranquil la proxima vegada i alguna cosa aixi m'havia agafat del tot fora de joc!! El nen queda mig content i jo marxo feliç amb la meva llauna. Al sortir penso. a vegades la gent s'identifica massa amb les coses fins i tot coses que no donaran mes que alguna petita satisfaccio, o soc jo que ja no m'identifico amb certes coses pq crec que no em poden aportar res??

Banderoles

Son les 3 de la matinada i poc a poc avança cap a les 4 de la matinada. Jo estic en un lloc inusual en aquella hora, estic a l'estació d'autobusos esperant a algú. Tot esta callat i en silenci, pocs cotxes passen i no es veu ningu pel carrer. Fa bona temperatura, es agradable que una mica d'aire em doni a la cara alli en aquell moment estic be, pero observo al meu voltant. Totes les faroles estan adornades amb anderoles de propaganda, i la veritat es que no m'he fixat que anunciaven. Jo nomes veia una cosa, com totes les banderoles es gronxaven endavant i en darrere amb mes o menys força, depenent de la intensitat de les ràfegues de vent. Ningu les mira, potser soc jo nomes jo que embobat passo el temps fins que arribi l'autobus.
En aquell moment sembla que alli nomes estiguem elles i jo, i realment es aixi, estem elles i jo, jo les observo i elels es deixen observar. Elles es gronxen i jo somric pel simple fet de ser l'unic que en aquell moment pot gaudir d'una cosa tan simple com aquella, pero relaxant, un espectacle d'allo mes simple pero bonic, com la llum es mou sobre les banderoles com elles van i venen i no se com la nit ens acompanya i passa l'estona.
De sobte arriba l'autobus, ja he observat les banderoles, he vist un llum ences en tot un carrer, un llum d'una casa, i poca cosa mes. Alguna remor de cotxe a la llunyania i tot de son que acompanyen la nit, pero que jo no escolto pq acostumo a estar dormint.
Carrego la maleta, engego el cotxe i cap a casa, es tard, estic cansat, m'espera un dias llarg molt llarg, tinc son vull dormir dormir dormir.....

La pròxima vegada....

Ha sigut avui, no se l'hora pero avui ha sigut. Jo estava molt lluny, pero hi he pensat, jo no ho he pogut veure pero hi he pensat. No podia fer res mes, no podia ser allí aixi que l'únic que podia fer era aixo, pensar que alli estaven que per uns moments es com si tornessim al passat. Un passat en el que jo encara no tenia conciencia de res.
Avui despres de 24 anys els meus idols, els PINK FLOYD, s'han unit de nou per tocar en el concert benefic del live 8. No he pogut ser a Londres( i no per falta de ganes), no ho he pogut veure tot i que he intentat buscar le simatges per veure als 4 membres d'aquest grup que tant escolto i admiro junts despres de tantissim temps. Poder veure com son ells quan estan junts. Nmes puc esperar que s'ho repensin i dixin de costat rancunies i s'uneixin de nou. ue torni la bna musica que torni la bona musica!!! Gent que escombraria nomes amb un simple rumor la meitat o més del panorama musical actual, i be que farien.
Puc dir que com a minim s'han juntat per una gran causa, ara que s'ajuntin per una altra causa...... els fans que no hem tingut l'oportinutat de disfrutar de tots ells junts en directe poguem gaudir d'aquest plaer!
Nomes puc acabar amb una frase que posa en un cd que tinc de pink floyd: " VIVA LA FLOYD"