divendres, de setembre 15, 2006

Brossa


Es aixi com em sento, brossa. Es aixi com em fan sentir, brossa. Es aixo el que soc borssa??
Soc brossa cara tota aquella gent que em torna el que jo no soc, soc brossa pq suposo que com bona part d la gent d'aquesta societat nomes som residus i desfets que servim nomes per contaminar una mica mes el que ens envolta. Ens ajuntem els desfets amb els desfets. Nomes som residus aquells que ja ens hem venut aquells que ja hem deixat d ser els que erem i ara som envasos buits d'essencia i de contingut. Pots escolir entre estar obligat a ser una persona com la que vols ser i pendre el risc de que els teu contingut quedi caducat, o pots escollir entre buidat el contingut del teu recipient per ser omplert per que algu vulgui, o encara pitjor quedar buit absolutament buit. Per tant escullis el que escullis el mes provable es que acabis sent un residu tirat, abandonat i contaminant sino als que t'envolten el que t'envolta a tu mateix.
Brossa pq sense adonar-te et converteixes amb allo que destestes, amb una cosa que fa pudor i que casi no e spot reciclar ja que un cop buit ja no te un altre us. Que farem, en tornem grissos, deixem els colors, deixem l'anima alli entafonada i perduda, a la merda tot!! I jas per acabar d remanatar pots tenir la sort de que et tirin a un contenidor i que sentis qeu aquell es el lloc que et correspon pq es alli on "aspiraves" arrivar en aquesta vida, al lloc dels campions, el lloc on tothom aspira arrivar i on l'estavilitat de la vida t'espera amb els braços oberts. Increible he aconseguit la meva fita, despres d'anys d'estudis i de lluitar he tingut que vendre ni mes ni menys que la meva anima pq em tirin a la brossa i aixi em senti .... segur? realitzat? conforme? estabilitzat?.... no se simplement pq em senti com tothom es sent o com diuen que tothom s'ha d sentir. Be i encara et pots sentir cntent, pq et pot passar com a mi o molta gent com jo, que ets brossa tirada pel carrer exposada a que la calor del sol et cremi, a que l'aigua se t'endigui a qualsevol lloc, i a la soletat a la que et pots sentir exposat quan quan nomes ets un envas tirat en mig d'un carrer, nomes una mica d brossa havent oblidat que anterorment vas tenir una anima que et convertia en un algo mes ple, no nomes en un envas buit.
Al final l'unic que et pot satisfer una mica es pensar que en l'aparador on estem tots nosaltres exposats com a envasos pq ens comprin, no era un envas d'oferta, sino que tenia un contingut de qualitat.