Detergents

Desde fa un temps tinc por a sortir al carrer, i tota la culpa la te la televisió. Miro poc la televisió pero clar hi ha coses que impacten, i clar ara em plantejo moltes coses.
La primera cosa es anar a dinar a un restaurant, estic veient que de sobte et poden arribar 3 senyoretes que t'alegren la vista... i penses caram no pot ser, he lligat!!! Per fi les ties venen a mi, han vist en mi l'home de la seva vida, aquell amor que totes busquen...... Però no! Et diuen mira t'agafo el plat d'espaguetti que tens davant(espaguetti o macarrons que es el que hi ha al menu del dia dels restaurants i es barat), i el tiren a sobre les estovalles, i fan el mateix amb el vinatxo i tot el teu menu del dia de 6€ que t'havies de menjar. I comencen.... mira com taco la taula mira i agafo el TEU menu i el tiro per terra pero cap problema, pq agafo les estovalles i te les rento i tothom content!!! I llavors les xiquetes gràcies gràcies et donen les estovalles netes( si es que ho estan) i marxen. Llavors es quan suposo que tenim el marro, quan ve l'amo del retaurant i et fot la bronca per l'espectacle patetic, pq li has deixat el terra brut de menjar ja que les xiquetes nomes netejen les estovalles pero el terra res de res. Aixi que et quedes sense xiquetes, amb gana, tot brut, havent de pagar un menu que no has menjat, amb un amo de restaurant cabrejat i a mes tu amb cara de tonto havent vist com unes ties et feien el numeret i tu alla sense saber com respondre. Però jo he trobat la sol·lució, un tant patetica però es l'unic que se m'ha acudit, el que s'ha de fer es dir:
" Jo tb soc actor, gàcies per la seva paciencia!" i així com a minim marxar del restaurant amb una mica de dignitat que es el que encara ens pot quedar.

Pintura i una brotxa

Avui en dia ja no es neix amb un pa sota el braç. Bè potser si però a mi m'el debien treure quan encara no tenia conciencia de que tenia sota el braç, o bè no tenia prou força per aferrar-me a aquella barra de pa i algu me la va pendre. Deixant de banda la barra de pa el que si m'he trobat que em van donar quan vaig neixer es una brotxa i un pot de pintura de color rosa. Jo no sabia que tenia aquesta brotxa i aquesta pintura, que ve de serie, fins que a una certa edat et diuen te això es teu. I t'expliquen com s'ha d'utilitzar.... mira fill meu aquest món esta ple de merda i s'et dona aquesta pintura pq vagis pintant de rosa tot el que t'envolta. Però es presenten varis problemes, el 1er es que hi ha molta merda per pintar i clar hi ha molta gent que pinta a grans traços i queda molta merda del món a la vsta. Cada un amb la seva brotxa i la seva pintura rosa pinta com vol, jo sempre he pintat de manera expressionista a vegades, o puntillisme, modernista etc etdc.... pero sempre anat pintant. Pero un dia vaig veure que sempre intentava pintar-ho tot de rosa i ja s'em gastava la pintura i no sabia on en podia aconseguir-ne mes. Va ser quan vaig tenir que mirar sense cap pintura ni res tot el que al meu voltant hi havia molta merda, i que no s'havia de pintar de rosa sino que s'havia de treure la merda i haviem de mirar que hi havia per sota . Però aqui sorgeix el problema de que poca gent es vol embrutar les mans, i encara menys saber el que hi pugui haber a sota d'aquest mon que ens passem el dia pintant, es més fàcil així. I es que collons en aquesta vida tot es més fàcil així!!! La gent no es planteja res, fa com els rucs miren endavant amb les mans al costat dels ulls per no parar-se a mirar que hi deu haver.
El que si es segur es que jo, com sempre, continuare fent la meva, mirant que hi deu haver sota d'aquest món que ens diuen que hi ha.

Gotes de silenci

Cansat de tantes coses que m'envolten, fart del dia que esta a punt d'acabar. Només llevar-me ja escolto el despertador, tinc la radio posada i m'agrada quan em desperto amb una bona cançó però em desperta. Ara ja es tard, ha passat un dia, mes ben dit he passat un dia, un dia més. També depèn de com es miri, he passat un dia més o que em queda un dia menys, això ho deixo escollir a opinió de cada un. Com tothom a certes hores del dia estic fart de les coses que cada dia he de fer i que demà em tocarà repetir de nou, i que potser passat demà també hauré de fer. Per això arribo a casa, i no busco res mes que algo que em doni pau. Busco la tranquil·litat de la llar tal i com es pot trobar en algunes pelis americanes, tot i sabent que el que surt en aquelles pelis sovint es irreal. Jo només necessito posar aigüeta a bullir, seguidament poso algun tipus de musica o alguna peli que m'agradi i m'evadeixi del mon on cada dia em toca viure. Així que mentre busco si posar musica o peli, i quina musica o quina peli l'aigua va bullint. Miro i busco i dic aquest!! Escullo un te per posar a l'aigua, i al final ja esta fet. Ara només falta un ingredient, l'ingredient que donarà el màxim sabor, que em farà gaudir del te i la musica i el moment de calma i de pau.... unes gotes de silenci.

Un camí

Estava amb la calma pernent unes birres en bona companyia i ha sortit un tema prou curiós, de que esta fet el món?? He respost que evidentmemnt no esta fet de cotó, envejare qui digui el contrari. He dit que esta fet de camins estrets i escaprats amb grans caigudes i pedres esmolades. S'ha comentat que pot estar fet de piruletes, que pot estar fet de coses, en definitiva que esta fet de camins. Que cada camí porta al seu lloc o que tots els camins porten a un matiex lloc però que cada un et podrà ensenyar una cosa diferent, i quan arribis a la meta( curiosament una meta on gairebé tothom espera arribar ultim) podras exposar el que has après en els camins que has recorregut. Crec que el cami més esquerpat no es el que t'ensenyarà mes coses, i que el cami amb mes piruletes no sera el mes dolç. Suposo que cada un tindra una especialitat per ensenyar i que aquesta ensenyança com sempre seran osties per tot arreu i quan tinguem llagrimes a la cara i pena al cos amb una mica de sort ens donaran un dolç per continuar endavant, tal com es fa amb els nens. I al final a la meta arribarem, i puc dir que hi arribarem pq aixo es tan segur com que jo estic aqui ara mateix escribint aquest text. Per tant ves caminant, que quan arribi el moment que no ens agafin sense saber res, que com a minim es pugui dir que el temps no nomes ha passat sino que una mica d'aquest temps s'ha pogut aprofitar.

Com una flor, una rosa per exemple de color vermell intens. M'agraden les roses i avui m'he imaginat que jo era una mes. Com tantes n'hi poden haver al món, com tantes ens podem trobar de cami a casa o ves a saber on. Una flor amb la seva bellesa delicada, tocada per la rosada i gronxada pel vent. Sentint la frescor de l'aigua, i escampant la seva olor fins alla on mes lluny es pugui arribar. Estar alla, cuidar amb les meves punxes que ningu em vulgui fer mal. Voler estar alli agafat a la planta com una rosa mes, que no s'em talli que s'em deixi viure i que s'em respecti. Si s'em vol acariciar endavant, per això estan les coses boniques per acariciar-les. Si em volen olorar endavant, les olors bones sempre s'agraeixin i refresquen. Tantes coses podria compartir amb el món nomes estant alli, s'em pot pintar, observar, escoltar, tocar, olorar, s'em pot veure estar alla amb la mes absoluta calma però alla. Fes el que vulguis amb mi pero respecta'm, no em tallis, em mataries i vull viure, pq qui vol una flor morta?Ningú, ja no fan goig. No et queixis si et punxes al tocxar-me, segur que no m'has tocat amb fragilitat i només m'he defensat, perquè qui no vol defensar la seva llibertat?
Només deixeu-me viure i deixeu-me morir, si això feu per mi intentare lluir al màxim el meu esplendor com a flor, intentare que el meu perfum imprengi cada cop que passeu per davant meu i mirare de donar al món, tot i sent poca cosa, alguna cosa bonica de mi. Però una cosa si demano, en el moment que hagi mort tracteu-me amb respecte, no m'arranqueu no em maltracteu perquè sino per por ja no sortira cap altra rosa. Nomes talleu-me perquè alguna altra rosa bonica pugui ocupar el meu lloc i miri de lluir per a vosaltres.