2 que es troben

Molt temps feia que no veia a certes persones, i realment no les trovaba a faltar i es més segur que elles a mi tampoc. Realment al veure'm va sorgir com una mena d'atmosfera pesada i densa que es podia tallar. Somriures falsos, preguntes tontes cpom aquelles que fan:
Com et va tot??
A que et dediques ara??
Continues veient a algu d classe??
I tothom fa veure que esta interesadissim, que la vida de l'altre momentaneament es molt important i totes aquestes coses i quan ens despedim cada un deu pensar a veure quants anys trigo ara a tornar a veure a aquest pallasso.
El mes curios del cas es que un dels personatges despres d'anys de ni veure'l ni saber res d'ell l'he trobat 4 o 5 cops en 10 dies. I per mes inri m'he trobat a un altre element amic seu en aquest periode de temps. La veritat es que en pocs dies he tingut massa colapse de personatje sno desitjables d veure de BUP i COU (quins temps). El més curiós del cas va ser comrpovar com aquests 2 amics sense estar un davant d l'altre es criticaven a sac. O sigui que son amics, pero per l'esquena se la foten, i per ser encara mes curios els 2 es fotien d les mateixes coses l'un de l'altre. Em va semblar un assumpte realment patetic, pq a sobre d criticar-se sent amics el poc originals que eren criticant-se les mateixes coses cada un.
El patetic d la situacio no es que aquests 2 es fessin això l'un a l'altre, realment son 2 personatjes d còmic, el més patetic es que es el que moltissima gent fa els uns als altres. Suposo que pel mateix de sempre, tenir una mic d superioritat respecte a l'altre i donar-se importancia davant els altres.
L'èsser humà, aquest èsser tan perfecte l'únic que ha tingut la ossadia de dir que està fet a imatge de Déu. L'únic que pot fer el que esta fent. Realment no em puc sorpendre del que fa la meva raça, la humana, però a part de quedar cada dia mes impressionat per la estudpidesa de la majoria d la humanitat, em decpeciona que el que jo crec que es l'esperança cada dia es mes minsa.

Vides com a gotes d'aigua

Neixes i estas al cel, alla on estas protegit i ningu et pot fer res. El temps va passant i nomes veus que tens tot el mon a sota teu, tot es molt petit es molt fàcil menjar-se el món. Més endavant veus que en el món les coses son mes grosses, però que encara tens temps abans d'estabellar-te a terra. Arriba un moment que veus inminent estavellar-te a terra, i només vols que sigui el mes tard possible. Al final t'estampes a terra i rebentes el mil bocins, i l'únic que queda de tu es una mica d'humitat que en breu s'assecarà. Al màxim que pots aspirar es a caure en una fulla i renèixer com una gota d rosada que també s'acabarà secant.

Curios

Aquesta tarda anava buscant aparcatent pel cotxe al parquing d la facultat. He trobat un aparcament i algu ha aparcat aporp i he vist que m'esperava. M'ha sorpres que m'esperes, jo no ho hauria fet, una persona a la que durant el temps que hem anat a classe nomes ens hem dit hola i adeu. Be hem parlat de coses mes tontes que es puguin dir fins que al final ha dit el que suposo que esperava dir-me desde que he baixat del cotxe. Be no t'ho vull dir pero sento decepcionar-te..... saps d sobres que el que estudies no et serveix per a una merda, que aixo i res es el mateix!! He pensat segurissim que tu no m'ho volies dir, estic segur que et foties d ganes de dir-me la merda que tinc entre mans. No tentint prou m'ha restregat per la cara el precios treball que te en una tenda d comics que porta junt amb el seu germa....
Realment es tan necessari intentar fotre a la gent i posar la merda als ulls d la gent per poder saborejar el gust d la vida??? Jo crec que potser es tanta merda la que ronda pel mon que despres d restregar la merda a la cara d la gent el que es fa es llepar les mans brutes d porqueria que s'ha empastifat a la cara d l'altre. Despres he imaginat metaforicament a aquell tio llepant-se les mans saborejant el gust a gloria o superioritat o ves a saber que despres d'haver-me ruixat a mi d merda, o coma minim intentar ruixar-me. Potser no s'ha adonat que aquesta manera d fer era que ell mateix es menja la merda que tira als altres, algo bastant comic.
No se pas pq es necessari enfonsar a l'altre per sentir-se millor, o tirar a terra el que un te entre mans pel simple fet d mirar mentre un s'acotxa a recollir el que li han tirat per terra. Aixi som, aixi es la raça humana. Es comic...