Avui

Qui dia passa any empeny?? no se pas no se pas....
Pq això pq allò, a cas el món m'esta preparant per alguna cosa o jo nomes estic aki pq em fotin males passades. A cas no tinc dreat a trobar l'alegria o la felicitat? Quina merda, aixi les coses no van bé gens bé.
Trist: Que està en un estat d'ànim que no sent cap goig o alegria, mancat d'alegria.
Decepció: Desengany de qui ha estat decebut.
A penser pel sac tot?? A vegades es tan difícil, tot t'arrossega en una direcció que no es vol pender però que t'arrossega.
No tinc ganes d'escriure més, no tinc ganes de pensar més.
Dema un altre dia, diferent espero. Millor desitjo.

Les veus del cinema

Vaig anar al cinema, no per l'oferta de la cartellera sino mes aviat per sortir de casa i anar a algun altre lloc, amb aire acondicionat clar esta! Vaig anar a veure Star Wars que com a friki que soc doncs vaig anar a veure-la de nou. La sala era la sala mes petita del cinema, es mes la sala mes petita de cinema que mai he estat. No m'he entretingut mai a contar ero l'aforo deu ser de 20 persones maxim.
Comença la peli i començo a sentir les veus, pero no les que volia escoltar sino la d'un parell de personatges que estaven asseguts davant meu. Vaig demanar silenci, de la manera mes educada possible: SILENCI! pero ni puto cas, i vaig desistir. La veritat es que era com veure la peli 2 vegades, una la que veus tu i l'altra la comentada per la gent de davant. Mira aixo mira allo, que si avui les motos tal i les motos qual..... Les meves uniques armes eren les tipiques i topiques crispetes, que la veritat compro sovint per impuls mes que res, ja que a casa miro pelis sense falta de cap tipus de caramel ni crispetes ni res de res. Pero vaig pensar que ja que les havia pagades no le shavia de tirar a una gent que per a mi no valia la pena ni despreciar-los tirant-los crispetes. La veritat es que també hauria sigut ben trsit, te crispeta, com si allo hagues de fer mal, potser em detindrien pper arma blanca si a base de tirar cirspetes els lesiones?
La cosa es que la peli avançava i la meva colera augmentava, si hagues tingut un boli potser m'hauria llançat a l'atac i hagues escarmentat al personal de la sala. La cosa es que realment em fot que jo vagi a veure una peli, pagui per ella i algu altre pagui per fotre als altres. Que divertit es ntentar estar pendent d'una peli mentres al teu voltant no pares de sentir zum zum zum.
Si es va al cine es va al cine, no e sfa a fotre al personal que paga casi 1000 peles per veure un espectacle, ni dic ni bo ni dolent, pero si amb aire acondicionat i pq no...... crispetes.

Coses de la vida

Fa cosa de dies que varen tirar a terra algo que no forma part de la meva historia pero que realment si que forma part de mi. Tantes vegades passant per davant d'una casa ja ruinosa, una casa del poble del costat. Jo sabia el que hi havia passat en aquella casa fa casi 94 anys, que es diu aviat!!!! Pero clar tenim tantes coses a pensar en aquesta vida que no en recordem de certes altres.
Doncs aixo he passat molt sovint per davant d'aquella casa. Cada vegada que vaig a casa els meus avis hi he de passar pero tampoc m'hi fixava molt. La veritat es que en aquella casa va neixer el meu avi, una persona important en la meva vida. Si he de ser sincer algun cop havia pensat tirant anys enrere com debia ser aquell aconteixement que m'ha afectat a mi i a tota la meva familia, el naixement d'algu ancia que en el seu dia, com tothom, va ser nadó.
Aquests dies hen tirat a terra la casa on va nèixer el meu avi, i la veritat es que m'ha agafat com certa tristesa, com si part de la meva historia anes a terra. He de dir que el meu avi va anar davant la casa quan la varen tirar a terra tot comentant que ell havia nascut alli en la primera habitacio a la dreta pujant les escales. Vaig passat amb ell per davant de la casa i em va dir que alli havia nascut ell, senyalant en un buit on abans hi havia hagut una habitacio i ara nomes era un munt de runa.
Estava nostàlgic, cosa del tot normal alli havia nascut ell, alli la seva mare havia donat a llum a ell i a un altre germa seu. La veritat es que no sabia ben be com animar-lo, coses aixci xoquen pero li vaig dir una cosa i em va donar la raó i ja varem marxar:
" Avi en aquest món s'ha de deixar pas a les coses noves que venen darrere"
Suposo que no va ser la meva millor frase, pero va ser una frase del tot certa que em va venir al cap que ell va assentir amb mi i em va dir que tenia raó.
Tot i així, encara que facin una casa nova el el lloc de la vella una cosa si es certa, alli va neixer el meu avi. Alli va començar la seva història, i en part la meva també.

Un bonic dia

Un bonic dia no neix sino que es fa!!! Be no se si neix o es fa, la qüestio es que un bonic dia es digne d'alegria, i si a aquest bonic dia si segueixen altres dies bonics doncs ja deu ser per donar salts d'alegria.
El bonic dia es fa, ja sigui despertar-te sonant a la radio aquella canço que t'agrada tantissima, o despertar-te segons abans de que el despertador soni. A partir d'aqui podec contijuar mirant-me al mirall, i oh!! avui m'he llevat i faig bona cara, em dutxo i em sento millor. I potser gracies a la canço porto un ritme al cos que espero que no m'abandoni en tot el dia, ritme ritme..... I l'esmorzar es del meu gust i a la televisió no donen noticies tristes sino que diuen coses dignes d'esperança. I Puc pensar que potser el món no va tan malament, que potser tot el dolent es pot convertir en bo. Be nomes saber que encara queden coses bones dona ganes de seguir endavant, que el dolent no tapi les coses bones que el món ens dona. Així que queda esperança per un mon feliç o ningu senyali a ningu i potser no hi hagi fam. Potser no passarà mai, pero jo surto de casa deitjant que si que trant de bo aixo passi aviat.
I ja soc fora de casa, i mentre camino nomes sento sorolls que m'agraden, olors que m'embriaguen i tot de color, verds, marrons vermells, tot es color i com m'agrada. Pq avui es un dia que ha començat be i ha d'acabar be com air i com dema i espero que per molt mes. Veure el verd de la gespa i dels arbres contrastat amb tot el color que hi pugui haver, el blau del cel, el blanc d'uns nuvols, negre d el'asfalt, vermell dels adoquins i ves a saber quina quantitat mes de colors que no he captat. Pq avui el mon esta ple, avui jo ormo mes part del mon que ahir, avui jo soc imprescindible per al món, pq avui brilla per mi o brillo jo per ell o potser els 2 a la vegada.
I agafo el cotxe i sona musica que canto i canto i tinc ganes de fer coses sense parar, tinc ganes de continuar de que tot aixo continui. I arribo al meu desti i just baixo del cotxe em trobo a un conegut amb qui estic content de compartir el dia. I vaig passant el mati i les cose surten be, esperava que sortissin be, pero va millor de l'esperat no demanare mes del que tinc entre mans. Pero vaig fent, i vaig a esmorzar i el tallat esta al meu gust, i la companyia es grata.
I em passo el dia somrient pel bon dia que tinc, i esperant que el meu somriure tb faci somriure a algu i que aquest algu sigui complice en el meu dia. Que també li vagi be, que també s'alegri i les coses li vagin be. Contagiar somriure, contagiar bones vibracions i que aixi vagi passant el dia.
I arribant la nit que estigui satisfet del que he fet i del que m'ha passat, que pugui estar content i que estiguin cntents per mi i jo per ells, que pugui compartir la meva alegria, la meva felicitat que posi color a la vida d'algu i que algu posi color a la meva vida.
Que avui pugui ser un dia que jo cregui que he aprofitat, que he compartit que algo al mon he donat i que ell a mi algo m'ha tornat.
Anar somrient per la vida pot fer que algu altre també somrigui. Que millor?

Algu s'ha recordat de mi

Son aquells moments de la vida en que et trobes acorralat, en que saps que les opcions que et queden al davant s'esvaneixen mes rapid que el temps, un temps que desapareix amb la rapidesa del so. En aquell moment dius oh, GRÀCIES!!! I de sobres saps que no es una qüestió de sort, pq una qüestió de sort es diferent no se ni com explicar-ho. No hi ha altra cosa que algu que esta alla com parant els aconteixements que tu saps que han de passar fins al moment limit en que sap que tu mateix t'en sortiras, pq es així pq sino cap explicació hi ha. Saps que tot esta pendent d'allo, saps que s'aguanta per un fil, be per un fil que tant podria ser que el fet es produis ara com abans pero ja no despres. Per aixo puc dir que ahir algu alla o al mes enlla o on sigui es va recordar de mi, pq va fer que no passes mes que el minim que podia passar o sigui res.
A mes va saber esperar fins el moment que vaig tenir recurssos per poder sol·lucionar el meu problema i amb els unics recurssos que tenia, no hi havia res mes, nomes tenia allo nomes tenia aigua, la justa ni mes ni menys la justa. Vaig patir molt, pq ja em veia amb un problema que no podria tirar enrere pero ja esta.
Algu es va recordar de mi i em va voler donar un cop d ema i realment li agraeixo, pq en acabat vaig notar que. Els favors es tornen en aquesta vida i jo ara en dec un de grandissim.
Les coses passen per que han de passar, pero he de dir que a vegades no passen no saps pq, i jo crec que pot ser que sigui pq et donen un cop dema algu que t'es amic o alguna cosa fa que no passi. Que tots els elements s'uneixin per retrassar els aconteixements fatidics fins al limit, un limit que un cop superat ja no hi ha remei, pero que si l'agafes abans pot tenir una feliç sol·lucio i un feliç final.
Gràcies. Esta be allo que be acaba

Comfortably Numb

Dies fa, sino mesos, que volia posar aquesta canço aqui. Realment he de dir que es una canço que per a mi es genial. Algo que em pot transmetre, una musica que em fa volar pero que tb entristeix. Que te aquesta canço?? ves a saber no ho se, a cada persona li agraden unes coses o unes altres no m'hi posare jo pero a mi m'agrada aquesta i aki la poso. Crec que son coses que nomes es poden gaudir i disfrutar. Aixi ho faig jo. Ara dire que podeu criticar el meu escrit, el meu blog, no critiqueu la canço.

Pink Floyd - Comfortably numb

Hello?
Is there anybody in there?
Just nod if you can hear me.
Is there anyone home?
Come on, now.
I hear you're feeling down.
Well I can ease your pain,
Get you on your feet again.
Relax.
I need some information first.
Just the basic facts,
Can you show me where it hurts?
There is no pain, you are receding.
A distant ship's smoke on the horizon.
You are only coming through in waves.
Your lips move but I can't hear what you're sayin'.
When I was a child I had a fever.
My hands felt just like two balloons.
Now I got that feeling once again.
I can't explain, you would not understand.
This is not how I am.
I have become comfortably numb.
Ok.
Just a little pinprick.
There'll be no more ...Aaaaaahhhhh!
But you may feel a little sick.
Can you stand up?
I do believe it's working. Good.
That'll keep you going for the show.
Come on it's time to go.
There is no pain, you are receding.
A distant ship's smoke on the horizon.
You are only coming through in waves.
Your lips move but I can't hear what you're sayin'.
When I was a child I caught a fleeting glimpse,
Out of the corner of my eye.
I turned to look but it was gone.
I cannot put my finger on it now.
The child is grown, the dream is gone.
I have become comfortably numb.