dimecres, de març 22, 2006

D'on ets?

Be, una gran pregunta: D'on ets?? Suposo que cada dia aquesta pregunta tindra mes i mes importancia. Preguntarem a algu abans de dir hola d'on es, i quan ho sapiguem reaccionem. Per tant si es d'on som nosaltres perfecte, sino l'odiem. Be Potser odiar, despreciar, mofar-nos, humillar-lo etc etc... suposo que tot aixo depen d'on sigui o d'on siguem nosaltres. La moda o la manera de pensar o el jo que se que, recau en que o ets com jo o malament. Be avui en dia a aixo li diem intolerancia, se li podria anomenar( ojo paraula que m'invento) fronterafobia. Aixi podem definir que el que surti de la meva forntera o el que no pensi com s'ahuria d pensar en les mevs fronteres el fotem a caldo. Aixi de clar!!! Perque a veure.... tots sabem on vivim i que on vivim ve gent d fora, bueno i aixo es com si fos una conquesta. Ara ja nomes faria falta que es compares l'arrivada de pateres a la costa amb l'arrivada a costes americanes d'antics mariners i guerrers espanyols. Tothom te por de les fronteres, tothom de por d'aquell que ve fora de les seves fronteres no se pq, no es vol la globalitzacio?? doncs ale agafa-la!!
Podriem agafat a tota aquesta gent que tanta por te de qui creua la frontera, d'aquell que esta mes enlla de la seva o no defensa la fronteria com s'hauria. Podríem agafar a aquest personal i demanar que indiquessin on es la frontera, on es aquesta linea que em diu aqui estem a casa meva, ara estem a casa el vei. Aqui es on comencen els problemes, quan la gent veu una cosa que realment es imaginaria, pero que vol que hi sigui. Per tant si ets d'un cm mes cap alla seras o no seras amic. Pq mai s'ha pensar en borrar la linea imaginaria? que es perdria?? Suposo que pèrdriem molta intolerancia que s'hauria de fer sortir per algun altre lloc. Pero fins que no es toleri no ens toleraran, fins que no sapiguem preguntar d'on ets sino on vas les coses aniran igual o pitjor. Una llastima, pero aixi es i aixi va tot.

dimarts, de març 14, 2006

Blde Runner


Yo he visto cosas que vosotros nunca creeríais, atacar naves en llamas más allá de Orión, he visto rayos C brillar en la oscuridad cerca de la puerta de Tanhausser, todos esos momentos se perderán en el tiempo como lágrimas en la lluvia...

coses


Lo menos frecuente en este mundo es vivir. La mayoría de la gente existe, eso es todo.

dilluns, de març 06, 2006

Tot continua


On comença i acaba tot?? Jo que se, la veritat no o se i es mes m'agradaria saber-ho pero no ho puc saber. Se del cert que en mi no comença i acaba tot, sino que en mi tot continua endavant i prou. Crec que a vegades el pensar que fem aki, buscar quin es el nostre desti, es simplement estar i ja esta. Be estar i que altres estiguin per turar endavant. Aixi que nosaltres estem aki per ocupar un petit espai en el temps i per reproduir-nos pq algu altre ocupi l¡espai que nosaltres deixarem.
Pero fet i fet aixo es simplificar massa massa, aixi que encara que potser aixo que he dit es tan i tan basic que no s'aguanta per enlloc s'ha de trovar el sentit de l'existencia propia per aprofitar el temps que tenim o ens han donat. Per tant no podria ser que la nostra existencia estigues basada en aprofitar el temps?
Tot i aixi quan el temps s'acabi tot continuara endavant, com deia Queen THE SHOW MUST GO ON.

divendres, de març 03, 2006

Viu o Mort

Ets viu o ets mort?? saps si ets viu o ets mort??
Ets mort i no ho saps, no t'adones que el teu passat ja no hi es que tu gairebe ni existeixes. Quan un ja no es un es quan deixa d'existir, qui ets tu o cal preguntar qui es el teu grup. No em saps respondre queina es la teva fita sino la vostra fita, no em saps definir-te si no defineixes al del costat. No penses, tu actues. No observes, simplement segueixes i aixi vas tirant sdense saber quin es el final. Aqui l'importantes arrivar alla on trothom arriva o vol arrivar, alla on t'han dit que has d'anar sigui qui sigui el preu a pagar. Encara que el preu sigui anular l'anima, o pensar que no en tens per caminar juntament amb la gent. Ves alerta, ves amb compte pq si l'amina es desgrada et degrades per dins, et qiuedes com uan persona transparent, no s'et veu a tu nomes es veu a traves de tu, algu sense res que ompli. Ets algu mes, ets algu que no val la pena mirar pq res per mirar hi ha.
Recordes la ultima vegada que vas ser tu mateix, aquell ultim cp que vas actuar per tu mateix i no pels altres. Vas decidir tu que fer i no et van dir el que s'havia d fer, clar o no ho recordes o no saps a que em refereixo....
Ets mort, tu has deixat d'existir, encara ets aki pero ets un fantasma camines ocupes un lloc, pero pel simple fet d'ocpuar un espai no vol dir res de que siguis viu o mort, aquest espai nomes indica que hi ets o que hi has estat res mes.
Pensa si tinc o no tinc rao, i si ja no pots pensar doncs.....